Terenci
Aparença
(S'ha redirigit des de: Publi Terenci Àfer)
Gravat de Terenci | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Cartago, 185 aC |
Mort |
Estimfal (Grècia), 159 aC (25/26 anys) |
Ocupació | Comediògraf, poeta, escriptor i dramaturg |
Els drets d'autor han expirat | |
Publi Terenci Àfer [Publius Terentius Afer] (Cartago, ~195 aC — Estimfal, Arcàdia, ~159 aC) fou un comediògraf llatí.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Ja que no és possible el que vols, vulgues el que és possible.[1]
- Tot el que els amics tenen ho comparteixen.[2]
- (en llatí) Amicorum communia omnia.
- Germans. § 804.
- Això escau al pare: acostumar el fill a obrar bé pel seu propi impuls, més que no pas per por dels altres.[3]
- (en llatí) Hoc patrium est, potius consuefacere filium sua sponte recte facere quam alieno metu.
- Adelphoe.
- (en llatí) Obsequium amicos, veritas odium parit.
- Andria. Acte I.
- Quan tenim salut, donem bons consells als malalts fàcilment.[2]
- (en llatí) Facile, cum ualemus, recta consilia aegrotis damus.
- Àndria. § 309.
- Les baralles dels amants són renovació de l'amor.[4]
- (en llatí) Amantium irae amoris integratio est.
- Àndria. Acte 555.
- Sóc home, res del que és humà no m'és indiferent.[3]
- (en llatí) Homo sum: humani nihil a me alienum puto.
- Heauton Timorumenos. Acte I.
- Tantes persones, tantes opinions.[3]
- (en llatí) Quot homines, tot sententiae.
- Formias. Acte II, § 454.
- La fortuna ajuda els forts.[5]
- (en llatí) Fortis fortuna adiuuat.
- Formias. § 203.
Eunuc
[modifica | modifica el codi]- Sense Ceres ni Liber, Venus es refreda.[3]
- (en llatí) Sine Cerere et Libero friget Venus.
- Eunuc. Acte IV.
- Eunuc. Acte IV.
- El canvi és present en totes les coses.[2]
- (en llatí) Omnium rerum uicissitudo est.
- Eunuc. § 276.
- (en llatí) Ovem lupo commisti.
- Eunuchus. Acte V.
- El que saps, no ho saps.[2]
- (en llatí) Quod scis nescis.
- Eunuc. § 772.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Torralba, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erasme de Rotterdam, 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peris i Juan, 2001.
- ↑ Escolà, 1997, p. 77-129.
- ↑ Gómez Llauger; Serra Casals, 2014, p. 35-36.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Gómez Llauger, Núria; Serra Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Barcelona: Cossetània Edicions, 2014. ISBN 9788490342299.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.