Publili Sirus

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Publili Siri)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Publili Sirus
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia

Publili Sirus [Publilius Syrus] (?, segle I aC) fou un actor i compilador d'aforismes llatí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Sententiae[modifica | modifica el codi]

  • Espera dels altres el que als altres hagis fet.[1]
(en llatí) Ab alio exspectes, alteri quod feceris.
Sententiae. § 2.
  • La dona o estima o odia, no té terme mitjà.[1]
(en llatí) Aut amat aut odit mulier, nihil est tertium.
Sententiae. § 6.
  • Estimar i tenir seny a penes és concedit a un Déu.[1]
(en llatí) Amare et sapere vix deo conceditur.
Sententiae. § 22.
  • L'avar no fa res ben fet, sinó quan mor.[1]
(en llatí) Avarus nisi cum moritur, nihil recte facit.
Sententiae. § 23.
  • A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres.[1]
(en llatí) Aliena nobis, nostra plus aliis placent.
Sententiae. § 28.
  • La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[1]
(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
Sententiae. § 41.
(en llatí) Beneficium qui dare nescit, iniuste petit.
Sententiae. § 61.
  • L'avui és deixeble de l'ahir.[3]
(en llatí) Discipulus est prioris posterior dies.
Sententiae. § 123.
  • Cal preparar durant molt de temps una guerra a fi de vèncer més ràpidament.[2]
(en llatí) Diu apparandum est bellum ut vincas celerius.
Sententiae. § 148.
  • Deliberant sovint es perd l'ocasió.[2]
(en llatí) Deliberando saepe perit occasio.
Sententiae. § 163.
  • Una cara bonica és una recomanació sense paraules.[2]
(en llatí) Formosa facies muta commendatio est.
Sententiae. § 199.
  • És de savi témer un enemic encara que sigui petit.[2]
(en llatí) Inimicum quamvis humilem docti est metuere.
Sententiae. § 294.
  • El jutge és condemnat quan un culpable és absolt.[2]
(en llatí) Index damnatur cum nocens absolvitur.
Sententiae. § 296.
  • En l'amor sempre pugnen el dolor i la joia.[2]
(en llatí) In venere semper certat dolor et gaudium.
Sententiae. § 306.
  • No és deshonrosa la cicatriu que provoca el valor.[2]
(en llatí) Non turpis est cicatrix, quam virtus parit.
Sententiae. § 433.
  • Ningú no ha arribat al cim acompanyat de la por.[3]
(en llatí) Nemo timendo ad summum pervenit locum.
Sententiae. § 445.
(en llatí) Occasio aegre offertur, facile amittitur.
Sententiae. § 496.
  • Al pobre li manquen moltes coses, però a l'avar, totes.[3]
  • Amb els defectes dels altres el savi corregeix els propis.[3]
  • El temps de reflexió és una economia de temps.[3]
  • Ens interessen els altres quan s'interessen per nosaltres.[4]
  • Menys necessita qui menys desitja.[5]
  • Qui només viu per a si mateix ha mort per als altres.[3]

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

Sententiae Falso Inter Publilianas Receptae[modifica | modifica el codi]

  • Perdre un amic és el més gran dels mals.[1]
(en llatí) Amicum perdere est damnorum maximum.
Sententiae. § 24.
  • Qui persegueix dues llebres no n'agafa cap.[3]
(en llatí) Lepores duo qui insequitur, is neutrum capit.
Sententiae. § 192.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  4. «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1 de setembre de 2010. [Consulta: 20 gener 2013].
  5. Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.