Quim Monzó

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuim Monzó
Quim Monzo 36.jpg
Quim Monzó (2010)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
24 de març de 1952 (67 anys)
Ocupació Periodista, escriptor, guionista, traductor i assagista
Modifica dades a Wikidata

Quim Monzó, nom amb què és conegut Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No en tinc cap [d'amic], tinc gent amb la qual a vegades em truco, però ni hi quedo ni res. Això dels amics és molt d'adolescent, molt del Facebook. Amic em molesta... què vol dir, amic?[1]
Book icoline.svg juliol de 2011.
  • [Sobre els turistes] Són la pitjor plaga de les últimes dècades, alteren la vida de les ciutats, la corrompen... La Barcelona de la meva infantesa ha desaparegut per la puta especulació dels hotelers i de tot el que viu del turisme, és una ciutat on tot és un calc de qualsevol altra ciutat de les que es degraden.[1]
Book icoline.svg juliol de 2011.

Fira del Llibre de Frankfurt (2007)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, el 10 de juliol de 2007:

  • Els explicaré un conte. El conte va d'un escriptor, que sempre parla molt de pressa, a qui, un dia, li proposen de fer el protocol·lari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.[2]
  • La gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa.[2]
  • Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat del costat de la literatura catalana.[2]
  • Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort.[2]
  • La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d'aquesta Europa no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.[2]
  • A Europa –esqueixat ja el llatí en llengües vulgars–, el primer tractat de Dret va ser el català Consolat de Mar, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani.[2]
  • Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Entrevista Diari Ara 2011». Arxivat de l'original en 1452689686. [Consulta: 1472640258].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt 2007». Barcelona: Vilaweb, 2008. [Consulta: 29 desembre 2013].