Vés al contingut

Rita Levi-Montalcini

De Viquidites
Infotaula de personaRita Levi-Montalcini
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Torí (Itàlia)
22 d'abril de 1909
Mort Roma
30 de desembre de 2012 (103 anys)
Ocupació Neuròloga, neurocientífica, bioquímica, política, metgessa i científica
Modifica dades a Wikidata

Rita Levi-Montalcini (Torí, 22 d'abril de 1909 — Roma, 30 de desembre de 2012) fou una neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.

  • Vostè ha de dir als joves quina sort van tenir de néixer en aquest meravellós país que és Itàlia.[1][2]
(en italià) Bisogna dire ai giovani quanto sono stati fortunati a nascere in questo splendido Paese che è l'Italia.
(en italià) Il corpo non importa, ciò che conta è la mente.
  • La meva intel·ligència? Més que mediocre. Els meus únics mèrits són el compromís i l'optimisme. [...] L'absència de complexos psicològics, la tenacitat en seguir el camí en què crec, l'hàbit de subestimar els obstacles —un tret que vaig heretar del meu pare— m'han ajudat enormement a afrontar les dificultats de la vida. Els meus pares també tendien a mirar els altres amb simpatia i sense sospita.[1]
(en italià) La mia intelligenza? Più che mediocre. I miei unici meriti sono stati impegno e ottimismo. [...] L'assenza di complessi psicologici, la tenacia nel seguire la strada che ritenevo giusta, l'abitudine a sottovalutare gli ostacoli – un tratto che ho ereditato da mio padre – mi hanno aiutato enormemente ad affrontare le difficoltà della vita. Ai miei genitori devo anche la tendenza a guardare gli altri con simpatia e senza diffidenza.
  • Les dones que han canviat el món mai no han hagut de mostrar res més que la seva intel·ligència.[4]
(en italià) Le donne che hanno cambiato il mondo non hanno mai avuto bisogno di mostrare nulla, se non la loro intelligenza.
  • El moment en què deixes de treballar, estàs mort.[1][2]
(en italià) Nel momento in cui smetti di lavorare, sei morto.
  • Malauradament, gran part del nostre comportament encara està guiat pel cervell arcaic. Totes les grans tragèdies —la Xoà, les guerres, el nazisme, el racisme— es deuen a la prevalença del component emocional del cognitiu. I el cervell arcaic és tan hàbil que ens porta a pensar que tot això és controlat pel nostre pensament, quan no ho és.[2][5]
(en italià) Purtroppo, buona parte del nostro comportamento è ancora guidata dal cervello arcaico. Tutte le grandi tragedie – la Shoah, le guerre, il nazismo, il razzismo – sono dovute alla prevalenza della componente emotiva su quella cognitiva. E il cervello arcaico è così abile da indurci a pensare che tutto questo sia controllato dal nostro pensiero, quando non è così.
  • Sóc atea. No sé el que s'entén per creure en Déu.[6]
(en italià) Sono atea. Non so cosa si intenda per credere in Dio.
(en italià) Sono stata, in tutto, una donna fortunata. Non ho rimpianti.
  • Tothom diu que el cervell és l'òrgan més complex del cos humà, com un metge fins i tot podria estar d'acord. Però com a dona, els asseguro que no hi ha res més complicat que el cor. Encara no se saben els seus mecanismes.[1][2]
(en italià) Tutti dicono che il cervello sia l'organo più complesso del corpo umano, da medico potrei anche acconsentire. Ma come donna vi assicuro che non vi è niente di più complesso del cuore. Ancora oggi non si conoscono i suoi meccanismi.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Intini, Elisabetta. «Addio alla signora della scienza, le sue frasi più belle» (en italià). Focus.it, 31-12-2012. Arxivat de l'original el 1460228875. [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Addio Rita Levi Montalcini, le frasi più belle di un genio gentile» (en italià). VanityFair.it, 20-12-2012. [Consulta: 23 octubre 2016].
  3. Giordano, Paolo «100 anni di futuro» (en italià). Wired, 1, (març 2009) [Consulta: 1548482002].
  4. «Addio a Rita Levi Montalcini, scienziata e donna straordinaria» (en italià). Panorama.it, 30-12-2012.[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  5. Da Paolo, Giordano «Rita Levi Montalcini e i due cervelli» (en italià). La Repubblica, (19-02-2009).
  6. Odifreddi, Piergiorgio. Incontri con menti straordinarie (en italià). Longanesi, 2006. ISBN 9788830423466. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]