Santiago Ramón y Cajal
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Petilla de Aragón (Navarra), 1 de maig de 1852 |
| Mort |
Madrid, 17 d'octubre de 1934 (82 anys) |
| Ocupació | Metge, neuròleg, químic, catedràtic, fotògraf, patòleg, anatomista, polític i assagista |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 — Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Així com hi ha persones talentoses per haver estudiat, també hi ha persones tontes que s'hi han fet per manca d'estudi.[1]
- (en castellà) Como hay talentos por el estudio, hay tontos entontecidos por desuso.
- (en castellà) Las ideas no duran mucho. Hay que hacer algo con ellas.
- Les mandroses cèl·lules cerebrals només encenen la seva llum -inspiració- sota el fuet de les emocions penoses.[1]
- (en castellà) Las perezosas células cerebrales solo encienden su luz -inspiración- bajo el látigo de las emociones penosas.
- (en castellà) O se tienen muchas ideas y pocos amigos o muchos amigos y pocas ideas.
- Procurem agradar i instruir; mai enlluernar.[1]
- (en castellà) Procuremos agradar e instruir; nunca asombrar.
- (en castellà) Nada me inspira más veneración y asombro que un anciano que sabe cambiar de opinión.
- (en castellà) El homo sapiens —como él se complace en calificarse— posee un cuerpo pacífico y un cerebro belicoso
Carta de una hormiga esclavista (Polyergus rufescens), escrita durante su viaje por Europa, a la reina de su hormiguero, 1919.
- Els homes guerregen ferotgement amb els de la seva mateixa casta, sense cap més utilitat que el plaer d'exterminar-se.[2]
- (en castellà) Los hombres guerrean ferozmente con los de su misma casta, sin más utilidad que el gusto de exterminarse.
- Carta de una hormiga esclavista (Polyergus rufescens), escrita durante su viaje por Europa, a la reina de su hormiguero, 1919.
Reglas y consejos sobre investigación científica (1912)
[modifica | modifica el codi]- (en castellà) Todo hombre puede ser, si se lo propone, escultor de su propio cerebro.
- Pròleg de la 2a edició de Reglas y consejos sobre investigación científica, 1912.
- Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.[3]
- (en castellà) Observar sin pensar es tan peligroso como pensar sin observar.
- «Capítol VII. Marcha de la investigación científica». Reglas y consejos sobre investigación científica, 1912.
Recuerdos de mi vida (1917)
[modifica | modifica el codi]- Com l'entomòleg a la caça de papallones de matisos vistosos, la meva atenció va perseguir, en el verger de la substància grisa, cèl·lules de formes delicades i elegants, les misterioses papallones de l'anima, i el seu batiment d'ales qui sap si algun dia aclarirà el secret de la vida mental.[4]
- (en castellà) ¡Como el entomólogo a caza de mariposas de vistosos matices, mi atención perseguía, en el vergel de la substancia gris, células de formas delicadas y elegantes, las misteriosas mariposas del alma, cuyo batir de alas quién sabe si esclarecerá algún día el secreto de la vida mental!
- «Segona part. Capítol VII». Recuerdos de mi vida, 1923.
- Cal espolsar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals endormiscades; cal fer-les vibrar amb l'emoció d'allò que és nou i infondre-les de nobles i elevades inquietuds.[4]
- (en castellà) Es preciso sacudir enérgicamente el bosque de las neuronas cerebrales adormecidas; es menester hacerlas vibrar con la emoción de lo nuevo e infundirles nobles y elevadas inquietudes.
- «Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.
- Vivim en un país en el què el talent científic es desconeix a si mateix.[4]
- (en castellà) Vivimos en un país en que el talento científico se desconoce a sí mismo.
- «Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.
- Per un biòleg, l'ideal suprem consisteix en resoldre l'enigma del propi jo.[4]
- (en castellà) Para el biólogo, el ideal supremo consiste en resolver el enigma del propio yo
- «Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.
- La Natura ens és hostil perquè no la coneixem: la seva crueltat representa la venjança davant la nostra indiferència.[4]
- (en castellà) La Naturaleza nos es hostil porque no la conocemos: sus crueldades representan la venganza contra nuestra indiferencia.
- «Segona part. Capítulo XXVII. Epílogo». Recuerdos de mi vida, 1923.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sanz, Elena. «Quince grandes frases de Ramón y Cajal». Muy Interesante. Madrid: G+J España, 24-10-2012. Arxivat de l'original el 1418763105. [Consulta: 17 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Ramón y Cajal, Santiago. «Carta de una hormiga esclavista (Polyergus rufescens), escrita durante su viaje por Europa, a la reina de su hormiguero». Centro Virtual Cervantes. Madrid: Instituto Cervantes, 1997-. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Ramon y Cajal, Santiago. Reglas y consejos sobre investigación científica. Madrid: Moya, 1913 [Consulta: 17 novembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ramón y Cajal, Santiago. Recuerdos de mi vida. Barcelona: Crítica : Fundación Iberdrola, 2006. ISBN 84-8432-694-2 [Consulta: 8 desembre 2014].