Sitges
 Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Sitges és un municipi de la comarca del Garraf.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Altafulla són valents, foc a la Torredembarra, a Vilanova boters i Sitges en són gitanos.[1]
- (var.) A Altafulla són valents, foc a la Torredembarra, a Vilanova, boters, a Sitges en són gitanes, a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.[2]
- (var.) A Vilanova són boters i a Sitges són gitanes, a Castelldefels són grocs i a Barcelona, les dames.[1]
- A Cubelles són les belles, a Vilanova, no tant, a Sitges són les boniques i a Ribes, la flor del Camp.[3]
- A Ribes, banyuts, a Sitges, gitanos, i a Vilanova, fanàtics![4]
- A Sitges, gitanos.[5]
- (var.) A Castelldefels són grocs i Sitges són gitanos.[6]
Fa referència a la febre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
- Les de Sitges, boniques.[1]
- Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum.[7]
- Quan trona pel cantó de Sitges, les basses plenes a mitges.[8]
- Sitges, París i Roma.[1]
- Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.[8]
- Vilanova i Sitges, terra de pintors; Vilafranca, d'escriptors.[9]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pàmies i Riudor, Víctor. «Sitges» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Amades, 2001, p. 11.
- ↑ Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ Sadurní i Vallès, 1982, p. 32.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Sitges [localitat de Catalunya]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Sadurní i Vallès, 1982, p. 30.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Sadurní i Vallès, Pere. Retalls del folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1982.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
| |||||||
