Vés al contingut

Sitges

De Viquidites
Infotaula de geografiaSitges
Església parroquial de Sant Bartomeu
i Santa Tecla (Sitges)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades bàsiques
Localització 41°14′2″N 1°48′15″E
Lloc web http://www.sitges.cat/
Modifica dades a Wikidata

Sitges és un municipi de la comarca del Garraf.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) A Altafulla són valents, foc a la Torredembarra, a Vilanova, boters, a Sitges en són gitanes, a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.[2]
(var.) A Vilanova són boters i a Sitges són gitanes, a Castelldefels són grocs i a Barcelona, les dames.[1]
(var.) A Castelldefels són grocs i Sitges són gitanos.[6]
Dita popular Fa referència a la febre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
  • Les de Sitges, boniques.[1]
  • Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum.[7]
  • Quan trona pel cantó de Sitges, les basses plenes a mitges.[8]
  • Sitges, París i Roma.[1]
  • Vent de Sitges, les rases plenes a mitges.[8]
  • Vilanova i Sitges, terra de pintors; Vilafranca, d'escriptors.[9]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pàmies i Riudor, Víctor. «Sitges» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
  2. Amades, 2001, p. 11.
  3. Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
  4. Sadurní i Vallès, 1982, p. 32.
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
  8. 8,0 8,1 «Sitges [localitat de Catalunya]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  9. Sadurní i Vallès, 1982, p. 30.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Sadurní i Vallès, Pere. Retalls del folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, 1982. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]