València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 200: | Línia 200: | ||
| notes = Es diu quan es presenta un imprevist. |
| notes = Es diu quan es presenta un imprevist. |
||
| refs = <ref name="sanchis" /> |
| refs = <ref name="sanchis" /> |
||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita =La lluna del camí del Grau. |
|||
| refs = <ref name="sanchisg"/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita =Tindre la roba en lo Grau. |
|||
| refs = <ref name="sanchisg"/> |
|||
|notes= S’utilitza per fer referència a estar a punt d’anar-se’n d’un lloc. |
|||
}} |
}} |
||
Revisió del 15:24, 27 ago 2015
 Ajuntament de València | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
València és un municipi situat a la plana litoral valenciana central; capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.
Citacions
- No hi havia a València dos amants com nosaltres.[1]
Llibre de meravelles, 1971. — Vicent Andrés Estellés
- El meu problema amb València és un amor intens i profund no correspost.[2]
- El País — Quadern, 27 de novembre de 2008. — Joan Francesc Mira
- A Bagdad, València i Palerm, un mercat és més que un mercat.[3]
- (en italià) A Bagdad, a Valencia, a Palermo un mercato è qualcosa di più di un mercato.
Dites populars
- A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[4]
- A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu![5]
- A València, el que va, pensa i pensarà.[6]
- A València mataren tres; no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset.[4]
- A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res.[4]
- A València, vullc anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores.[4]
- Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortolans.[4]
- Cabrerot de vinya vella, no desprècies a ningú, que ací no estem a València i sabem qui és cada u.[4]
- En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[5]
- En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.[4]
- Eixa xica valenciana té el justillo mal tallat, i en el forro del justillo porta el nóvio retratat.[4]
- En València tiren bombes i els valencians tenen fam; Sant Vicent per les muralles va menjant-se l'encisam.[4]
- Gandia, València la xica.[5]
- La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.[4]
- Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..[7]
- Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.[8]
- Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.[7]
- Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.[4]
- Un estudiant a València, per fer riure la gent, se posava la jaqueta i els pantalons al revés.[4]
- València és bona si la bossa sona.[6]
- (var.) València és bona si la bossa sona. Si sona o no sona, València és bona.[6]
- València és la terra del Jesuset: en no fer aire, ja no fa fred.[8]
- València no s'ha fet en un dia.[6]
- València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.[4]
- València per ser València, en quatre diners, un rotllo, i en una pesseta blanca, pinteta i un rascamonyo.[4]
"Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
- València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.[7]
Barris de la ciutat
- A Campanar ni avendre ni a comprar.[9]
- De Campanar a Tendetes no te cal tirar palletes.[9]
- El que vullga femejar i guanyar-se molts diners, que vinga de dos a tres al poble de Campanar.[9]
- Quan un bor pega a fugir tira dret a Campanar, i el corren les llavaneres en lo canó de colar.[9]
- Com la processó de Russafa; claret i que cundixca.[8]
- Fa referència al caràcter anticlerical de la gent de Russafa
- L'oncle Macià de Russafa s'estacava bé el barret, en l'estiu per la calor i allà en l'hivern per lo fred.[10]
- Russafa la terra del ganxo.[10]
- Es deia perquè la gent de Russafa tenia fama d’agradable i de caure bé.
- Sant Valero està en Russafa i té les cames tallades; en ser que passa una xica la persegueix a culades.[10]
- Un llaurador de Russafa se n'entrava pel portal, en lo carro baix la manta i en la faixa l'animal.[10]
- Es refereix a la picaresca per no haver de pagar peatge.
- Un llaurador de Russafa se n'ixia pel portal, en lo rossí dins la sària i en l'aladre del ramal.[10]
- Als del Grau els penja i no els cau.[11]
Frases fetes
- Quedar (o estar) a la lluna de València.[6]
- Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
- Quedar València a fosques.[8]
- Es diu quan es presenta un imprevist.
- S’utilitza per fer referència a estar a punt d’anar-se’n d’un lloc.
Referències
- ↑ Andrés Estellés, Vicent. Llibre de meravelles. València: l'Estel, 1971.
- ↑ Beltran, Adolf. «Joan Francesc Mira: "El meu problema amb València és un amor intens no correspost"». El País - Quadern. Madrid: Ediciones El País, 27-11-2008. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ Chilet i Torrent, Vicent. Slow West. València: Llibres de la Drassana, 2015. ISBN 978-84-943885-0-7.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 65-72.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «València». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 85.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 60-61.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 89.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 92-93.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 90.