Vés al contingut

Àngel Guimerà i Jorge

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Àngel Guimerà)
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Àngel Guimerà i Jorge
Àngel Guimerà i Àngel Guimerà
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santa Cruz de Tenerife (Espanya)
6 de maig de 1845
Mort Barcelona
18 de juliol de 1924 (79 anys)
Ocupació Escriptor, dramaturg, poeta, polític i guionista
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 — Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un dramaturg i poeta català.

Mar i cel (1888)

[modifica | modifica el codi]
  • «Cada un que mor s'obre l'infern per rebre'l / i s'obre el cel a qui, morint, lo mata.»[1]
    Mar i cel. Acte I. Escena V

Mestre Olaguer (1892)

[modifica | modifica el codi]
  • «Els Felips per Catalunya... / han sigut sempre de la pell del diable!»[2]
  • «Valencians, mallorquins y aragonesos / units als catalans fan un sol poble.»[2]

La Llengua catalana (1895)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs presidencial llegit en la sessió publicada celebrada a l'Ateneu Barcelonès el 30 de novembre de 1895, anomenat La Llengua catalana:

  • «Llengua y literatura exuberant de vida y d'esperansas, may ni per un sol instant esmortuhida ni estrafeta en los llavis dels catalans.»[3]
    Comentari de la pervivència del català, tot i les prohibicions i el seu poc ús en les classes benestants.
  • «Catalunya, senyors, un dia ò un altre fa com la mar, que destruheix ò s'assimila tot lo que cau en ella si li serveix, ò, si no, ho escup á la platja.»[3]
  • «Veig á Catalunya, senyors, en lo creixement de la seva llengua, com á un mar extensíssim, mar interior si's vol, al que hi van á parar rius caudalosos pera confondres ab ell.»[3]

La filla del mar (1900)

[modifica | modifica el codi]
  • «Es rich perque no trevalla, y tot el dia estrena corbatas[4]
    Acte primer, escena I

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Guimerà, Àngel. La filla del mar. Barcelona: La Renaixensa, 1900. 
  • Guimerà, Àngel. La Llengua catalana: discurs presidencial llegit en la sessió pública celebrada en l'Ateneu Barcelonès lo 30 de novembre de 1895. Barcelona: l'Avenç, 1896. 
  • Guimerà, Àngel. Mar i cel. Barcelona: Castellnou, 2013. ISBN 9788498044188. 
  • Guimerà, Àngel. Mestre Olaguer: monòlech. Barcelona: La Renaixensa, 1892.