Àngel Guimerà i Jorge

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaÀngel Guimerà i Jorge
Guimerà.jpg
Àngel Guimerà i Àngel Guimerà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santa Cruz de Tenerife
6 de maig de 1845
Mort Barcelona
18 de juliol de 1924 (79 anys)
Ocupació Escriptor, dramaturg, poeta i polític
Modifica dades a Wikidata

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 — Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un dramaturg i poeta català.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Mar i cel (1888)[modifica | modifica el codi]

  • Cada un que mor s'obre l'infern per rebre'l / i s'obre el cel a qui, morint, lo mata.[1]
Book icoline.svg Mar i cel. Acte I. Escena V.

Mestre Olaguer (1892)[modifica | modifica el codi]

  • Els Felips per Catalunya... / han sigut sempre de la pell del diable![2]
  • Valencians, mallorquins y aragonesos / units als catalans fan un sol poble.[2]

La Llengua catalana (1895)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs presidencial llegit en la sessió publicada celebrada a l'Ateneu Barcelonès el 30 de novembre de 1895, anomenat La Llengua catalana:

  • Llengua y literatura exuberant de vida y d'esperansas, may ni per un sol instant esmortuhida ni estrafeta en los llavis dels catalans.[3]
Comentari de la pervivència del català, tot i les prohibicions i el seu poc ús en les classes benestants.
  • Catalunya, senyors, un dia ò un altre fa com la mar, que destruheix ò s'assimila tot lo que cau en ella si li serveix, ò, si no, ho escup á la platja.[3]
  • Veig á Catalunya, senyors, en lo creixement de la seva llengua, com á un mar extensíssim, mar interior si's vol, al que hi van á parar rius caudalosos pera confondres ab ell.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guimera, Àngel. Mar i cel. Barcelona: Castellnou, 2013. ISBN 9788498044188. 
  2. 2,0 2,1 Guimera, Àngel. Mestre Olaguer: monòlech. Barcelona: La Renaixensa, 1892. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Guimerà, Àngel. La Llengua catalana: discurs presidencial llegit en la sessió pública celebrada en l'Ateneu Barcelonès lo 30 de novembre de 1895. Barcelona: l'Avenç, 1896 [Consulta: 6 abril 2015].