A l'ombra de les noies en flor

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraA l'ombra de les noies en flor
À l'ombre des jeunes filles en fleurs
Proust - À la recherche du temps perdu édition 1919 tome 1.djvu
Portada de A la recerca del tamps perdut
Projectes germans
Dades generals
Autor Marcel Proust
Publicació 1919
Modifica dades a Wikidata

A l'ombra de les noies en flor és el segon de set volums de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. Va ser escrit al 1919 i la primer publicació la va fer l'editorial Gallimard, en francès. La novel·la va ser premiada amb el premi Goncourt el mateix any.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Teòricament, sabem que la Terra gira, però, en realitat, no ho notem; el terra sobre el que caminem sembla no moure's i vivim tranquils. El mateix passa amb el temps a la vida.
  • Mentre llegia aqueslles paraules, el meu sistema nerviós rebia amb una admirable diligència la notícia de que em sobrevenia una gran joia, però la meva ànima -és a dir, jo mateix i, en una paraula, el principal interessat- seguia ignorant-ho
  • Cadascú anomena idees clares a les que presenten el mateix grau de confusió que les seves.
  • Quan parlem, ens imaginem sempre que són les nostres orelles, la nostra ment, els que ens escolten.
  • Els noms que designen les coses responen sempre a una idea d'intel·ligència, estranya a les nostres impressions veritables i que ens obliga a suprimir-los tot el que no remet a ella.
  • Abans de pintar es tornava ignorant i ho oblidava tot -ja que el que sabem no ens pertany.
  • No hi ha home, per savi que sigui, que en una època determinada de la seva joventut no hagi pronunciat paraules, o fins i tot portat una vida, el record del qual no li resulti desagradable i que desitjaria veure abolit, però d'alguna manera ha de lamentar-ho, perquè només pot estar segur d'haver arribat a ser un savi, en la mesura del possible, si ha passat per totes les encarnacions ridícules o odioses que han de precedir aquesta última.
  • No rebem la saviesa, hem de descobrir-la per nosaltres mateixos després d'un trajecte que ningú pot fer per a nosaltres.
  • Com molts intel·lectuals, no podia dir amb senzillesa les coses senzilles. Buscava per a cada una d'elles un qualificatiu preciós i després generalitzar-la.
  • Podem passar-nos tota una vida xerrant sense fer altra cosa que repetir indefinidament el buit d'un minut, mentre que la marxa del pensament en la solitaria feina de la creació artística es fa en el sentit de la profunditat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Proust, Marcel; Carlos Manzano, traductor. A l'ombra les noies en flor. cinquena (en castellà). Barberà del Vallès: Editorial Lumen, S.A., 1919. ISBN 978-84-264-1290-4 [Consulta: 23 octubre 2014].