Albert Camus

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert Camus
Albert Camus
Albert Camus (1957)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 — Villeblevin, Yonne, 4 de gener de 1960) fou un escriptor i filòsof francès. Rebé el premi Nobel de literatura l'any 1957.

Cites[modifica]

  • Fer patir és l'única manera d'equivocar-se.[1]
(en francès) Faire souffrir est la seule façon de se tromper.
  • No caminis darrere meu, pot ser que no t'esperi. No caminis davant meu, pot ser que no t'atrapi. Camina al meu costat i sigues el meu amic.[2]
(en francès) Ne marche pas devant moi, je ne suivrai peut-être pas. Ne marche pas derrière moi, je ne te guiderai peut-être pas. Marche juste à côté de moi et sois mon ami.
  • No és difícil tenir èxit. El que és difícil és mereixe'l.[1]
  • Crear és viure dues vegades.[1]
(en francès) Créer, c'est vivre deux fois.
Le mythe de Sisyphe, 1943.
  • El pensament d'un home està per sobre de la seva nostalgia.[1]
(en francès) La pensée d'un homme est avant tout sa nostalgie.
Le mythe de Sisyphe, 1943.
  • L'estupidesa insisteix sempre.[3]
(en francès.) La bêtise insiste toujours.
La peste, 1947.
  • Cada home és un criminal que s'ignora.[3]
(en francès.) Tout homme est un criminel qui s'ignore.
L’homme révolté, 1951.
  • No espereu el judici final: arriba cada dia.[1]
(en francès.) N'attendez pas le jugement dernier, il a lieu tous les jours.
La chute, 1956.
  • No podem posar-nos al costat dels que fan la història, sinó al servei dels que la pateixen.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hernàndez, Gaspar. L'Art de viure : (aforismes d'escriptors). Barcelona: Columna, 2011. ISBN 9788466414395. 
  2. Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336. 
  3. 3,0 3,1 «Albert Camus a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  4. Ara (19 octubre 2013), p. 28