Albert Camus

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert Camus
Albert Camus
Albert Camus (1957)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 — Villeblevin, Yonne, 4 de gener de 1960) fou un escriptor i filòsof francès. Rebé el premi Nobel de literatura l'any 1957.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Fer patir és l'única manera d'equivocar-se.[1]
(en francès) Faire souffrir est la seule façon de se tromper.
  • No caminis darrere meu, pot ser que no t'esperi. No caminis davant meu, pot ser que no t'atrapi. Camina al meu costat i sigues el meu amic.[2]
(en francès) Ne marche pas devant moi, je ne suivrai peut-être pas. Ne marche pas derrière moi, je ne te guiderai peut-être pas. Marche juste à côté de moi et sois mon ami.
  • No és difícil tenir èxit. El que és difícil és mereixe'l.[1]
  • No podem posar-nos al costat dels que fan la història, sinó al servei dels que la pateixen.[3]
  • Crear és viure dues vegades.[1]
(en francès) Créer, c'est vivre deux fois.
Le mythe de Sisyphe, 1943.
  • El pensament d'un home està per sobre de la seva nostalgia.[1]
(en francès) La pensée d'un homme est avant tout sa nostalgie.
Le mythe de Sisyphe, 1943.
  • L'estupidesa insisteix sempre.[4]
(en francès.) La bêtise insiste toujours.
La peste, 1947.
  • Cada home és un criminal que s'ignora.[4]
(en francès.) Tout homme est un criminel qui s'ignore.
L’homme révolté, 1951.
  • No espereu el judici final: arriba cada dia.[1]
(en francès.) N'attendez pas le jugement dernier, il a lieu tous les jours.
La chute, 1956.

L'estrany (1942)[modifica | modifica el codi]

Recull de cites de la novel·la L'estrany (L'étranger) publicada l'any 1942:

Article principal: L'estrany
  • Totes les persones sanes han desitjat més o menys la mort d'aquells qui estimen.[5]
(en francès) Tous les êtres sains avaient plus ou moins souhaité la mort de ceux qu'ils aimaient.
L'estrany. Segona part. Capítol I.
  • Un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se.[5]
(en francès) Un homme qui n'aurait vécu qu'un seul jour pourrait sans peine vivre cent ans dans une prison. Il aurait assez de souve-nirs pour ne pas s'ennuyer.
L'estrany. Segona part. Capítol II.
  • Ni que sigui des d'un banc d'acusats, sempre és interessant de sentir com parlen d'un mateix.[5]
(en francès) Même sur un banc d'accusé, il est toujours intéressant d'entendre parler de soi.
L'estrany. Segona part. Capítol IV.
  • La satisfacció que trobem a ocupar l'atenció dels altres no dura gaire.[5]
(en francès) L'intérêt qu'on trouve à occuper les gens ne dure pas longtemps.
L'estrany. Segona part. Capítol IV.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • Entre la justícia i la meva mare, escullo la meva mare.[6]
(en francès) Entre la justice et ma mère, je choisis ma mère.
Citació atribuïda popularment a Albert Camus. La cita té el seu origen en la resposta d'una pregunta d'un estudiant d'origen algerià sobre la guerra d'independència d'Algerià i el Front Nacional d'Alliberament d'Algèria (FLN), durant la conferència de premsa després de rebre el Premi Nobel de Literatura, el 16 d'octubre de 1957. La seva resposta original fou: “En aquest moment, les bombes poden caure en els tramvies d'Algèria. La meva mare pot trobar-se dins d'aquests tramvies. Si aquesta és la seva justícia, prefereixo la meva mare.” (En ce moment, on lance des bombes dans les tramways d’Alger. Ma mère peut se trouver dans un de ces tramways. Si c’est cela la justice, je préfère ma mère).
Per altra banda, una altra versió documentada de la cita fou: “Crec en la justícia però abans defensaré la meva mare que la justícia.” (Je crois à la Justice, mais je défendrai ma mère avant la Justice).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hernàndez, Gaspar. L'Art de viure : (aforismes d'escriptors). Barcelona: Columna, 2011. ISBN 9788466414395. 
  2. Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336. 
  3. Ara (19 octubre 2013), p. 28
  4. 4,0 4,1 «Albert Camus a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Camus, Albert; Fuster, Joan (trad.). L'estrany. Barcelona: Proa, 2000 (Proa butxaca ; 33). ISBN 8484371212. 
  6. Lançon, Philippe. «Camus, cet étrange ami». Libération, 2 de gener de 2010. [Consulta: 3 novembre 2014].