Almoina
 Belisari demanant almoina de Jacques Louis David (1781) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'almoina és aquell ajut o beneficència que es fa gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba, especialment als pobres i tradicionalment per motius religiosos o morals. Històricament, fou l'edifici o òrgan de poder que albergava la institució de l'almoina.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- L'almoina rebaixa tant a qui la rep com a qui la dóna.[1]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- La almoyna ques fa secreta es accepta, y molt perfeta.[2](català arcaic)
- La almoyna quant la faràs, no mires a qui la fas.[2](català arcaic)
- Almoina fes del que et sobra o tens de més.[3]
- L'almoina no minva la bossa.[3]
- L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas.[4]
- L'almoina que es fa secreta, és accepta i molt perfeta.[4]
- (var.) L'almoina que es fa secreta, és accepta per ben feta.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ 2,0 2,1 Carlos i Amat, 1718.
- ↑ 3,0 3,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «almoina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.