Benet Rossell i Sanuy
 Benet Rossell, l'any 2011 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Àger (Noguera), 23 d'octubre de 1937 |
| Mort |
Barcelona, 21 d'agost de 2016 (78 anys) |
| Ocupació | Artista |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Benet Rossell i Sanuy (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016) fou un artista català.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- A París, me'ls posava a la butxaca de la gavardina, dins d'un mocador, i allà on anava improvisava una exposició individual.[1]
Frase recollida al catàleg de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, 2010.
- Sobre la sèrie Glaçons, unes obres en petit format que Rossell realitzà als anys 70.
- La Galerie Bazarine, situada sota els porxos de la Place des Vosgues, era una galeria especialitzada en dibuix d'humor. […] allà vaig fer la meva primera exposició individual a París. Vaig presentar uns dibuixos que, de tant petits, calia mirar-se'ls amb lupa. Jo els anomenava dibuixos de cec, perquè qualsevol persona que es volgués veure amb detall podia acabar perdent la vista.[2]
- Frase recollida al catàleg de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, 2010.
- Fragment del text Penso amb la punta del pinzell, 2010.
Citacions sobre Benet Rossell[modifica | modifica el codi]
- Benet Rossell no busca canviar la història de l'art quan hi afegeix els "microgestos" que expliquen el desplegament de la seva obra, però sí intenta fer-la més complexa, més densa.[4]
- Presentació de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, 2010. — Bartomeu Marí
- D'alguna manera, podem veure ara que l'aportació més rellevant que Benet Rossell fa a les avantguardes de la segona meitat del segle XX […] és de natura discreta. A força de ser discret, ha corregut el risc de passar desapercebut, de ser confós amb les obligacions que transporten certes convencions locals.[4]
- Presentació de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, 2010. — Bartomeu Marí
- L'obra de Benet Rossell és fràgil i s'assenta en la fragilitat amb la mateixa discreció amb què intenta existir en un espai de recepció de l'art difós, on sovint es confonen les obres dels artistes amb els seus comportaments. […] L'obra de Rossell ens interessa avui per la indeterminació que introdueix a l'interior d'un sistema tan propens a buscar regles que proporcionin solidesa i permanència. […] Mirar el treball de Benet Rossell és mirar moltes coses diferents alhora, de vegades incongruents, sempre necessàries i sovint genials.[5]
- Presentació de l'exposició Paral·lel Benet Rossell, 2010. — Bartomeu Marí
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Bonet, E. Paral·lel Benet Rossell (en català). Barcelona: MACBA, 2010. ISBN 978-84-92505-41-8.