Cadira

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cadira
Peacock chair - Designmuseum Danmark.jpg
Cadira
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una cadira és un seient individual amb respatller, generalment amb quatre potes, a vegades, amb braços.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la cadireta de la Seu, qui se n'alça no s'hi asseu.[1]
  • A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora.[2]
  • Fer ballar una cadira té mala astruga.[3]
(var.) Té mala estruga fer ballar una cadira.[4]
  • Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, en comptes de filar cànem filen estopa podrida.[1]
  • L'interessat de Gallinera, que per no gastar la cadira s'assenta a terra.[1]
  • Qui a bona cadira seu, bona ventura espera.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Apegar-se (a qualcú) la cadira al cul.[2]
Frase feta Estar molta estona assegut (Val.).
  • Escalfar cadires.[5]
Frase feta Fer visites llargues, enutjoses.
  • Escalfar cadires.[5]
Frase feta Passar el temps, l'estona, seient, sense fer res.
  • Estar de cadira a un lloc.[2]
Frase feta Estar-hi habitualment (Val.).
  • N'hi ha per a llogar-hi cadires.[5]
Frase feta Ponderació de com alguna cosa és curiosa, d'increïble, d'inaudit.
  • No calfar cadira.[2]
Frase feta Seure molt poc temps (Val.).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cadira». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Cadira». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].