Cadira
 Cadira | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
moble i seating furniture (en)  |
 | |
Una cadira és un seient individual amb respatller, generalment amb quatre potes, a vegades, amb braços.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la cadireta de la Seu, qui se n'alça no s'hi asseu.[1]
- A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora.[2]
- Fer ballar una cadira té mala astruga.[3]
- (var.) Té mala estruga fer ballar una cadira.[4]
- Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, en comptes de filar cànem filen estopa podrida.[1]
- L'interessat de Gallinera, que per no gastar la cadira s'assenta a terra.[1]
- Qui a bona cadira seu, bona ventura espera.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Apegar-se (a qualcú) la cadira al cul.[2]
Estar molta estona assegut (Val.).
- Escalfar cadires.[5]
- Fer visites llargues, enutjoses.
- Escalfar cadires.[5]
- Passar el temps, l'estona, seient, sense fer res.
- Estar de cadira a un lloc.[2]
- Estar-hi habitualment (Val.).
- N'hi ha per a llogar-hi cadires.[5]
- Ponderació de com alguna cosa és curiosa, d'increïble, d'inaudit.
- No calfar cadira.[2]
- Seure molt poc temps (Val.).
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cadira». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Cadira». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].
<ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.