Carles Rahola i Llorens

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Carles Rahola)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles Rahola i Llorens
Carles Rahola - Gerona.jpg
Monument a Carles Rahola (Girona)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Cadaqués
28 de juny de 1881
Mort Girona
15 de març de 1939 (57 anys)
Ocupació Historiador, escriptor, periodista i polític
Modifica dades a Wikidata

Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 – Girona, 15 de març de 1939) ffou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí. Va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Els tres escrits[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions dels tres articles esmentats en la sentència de les autoritats franquistes que el condemnava a mort:

Refugis i jardins (1938)[modifica | modifica el codi]

Article publicat al diari gironí L'Autonomista, publicat el 8 de febrer de 1938:

  • S'acabarà un dia, tard o aviat, la guerra interminable: s'acabarà amb la victòria de l'Espanya republicana i democràtica, germana de França i de tots aquells altres pobles que senten, per damunt de tot, la dignitat d'ésser lliures.[1]
  • Hom tornarà a construir en aquesta “terra de gestes i beutat” que és Girona Immortal, nous Jardins de la infància, sense plànyer-hi res per als infants… i per aquells altres infants que són els vellets.[1]
  • Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts. Hi haurà uns llibres a mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recordarà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més...[1]

L'heroisme (1938)[modifica | modifica el codi]

Article publicat al diari gironí L'Autonomista, publicat el 6 d'agost de 1938:

  • Els soldats del kàiser són empesos fora del sòl sagrat de la dolça França; demà seran foragitats de la Bèlgica màrtir. L'heroisca petita nació tornarà a ésser senyora dels seus destins en la pau i el treball. Les cases destruïdes per la docta barbàrie alemanya seran reconstruïdes.[1]
  • La pau —una pau vigilant i forta— regnarà novament en el poble per sempre més admirable que ha sabut fer a la dignitat humana el més gran dels sacrificis.[1]
  • Amb els mateixos procediments, els alemanys, junt amb els italians, es dediquen avui a la destrucció metòdica, científica i sistemàtica de Catalunya i les altres terres germanes. I avui, com ahir, la nostra esperança d'alliberament és ferma i fervorosa. Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Els tres escrits». Premis Carles Rahola. [Consulta: 12 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]