Carmanyola

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Carmanyola
Lots of tupperware.jpg
Carmanyoles de plàstic de diverses mides i colors.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Una carmanyola, també coneguda popularment com a tàper o tupper (de la marca anglesa Tupperware) és un recipient de plàstic, metall, etc. que s'utilitza per a portar vianda, sovint ja cuinada o preparada per a consumir directament.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • [...] Reunits en comissió, / De la forquilla l' baró, / Lo duc de la carmanyola / Y'l marqués de la escarola [...][1]
Book icoline.svg Lo Rey Micomicó, 1838. — Abdó Terradas i Poli
  • Fer-se el tàper no és un sinònim de sortir del pas. No només demostra una actitud cosmopolita, sinó que és una forma de regalar-se moments de plaer.[2]
Book icoline.svg Pròleg de Dinars de tàper, 2013. — Txell Bonet
  • Sembla que encara ni els astronautes s'alimenten amb píndoles, i de les nostres hores comptades, algunes les dediquem a menjar. Els més soferts i intrèpids també s'atreveixen a preparar-lo. D'entre aquests escollits, els més arriscats gosen endur-se'l per menjar-se'l on sigui i com sigui, sobretot a la feina.[3]
Book icoline.svg Pròleg de Dinars de tàper, 2013. — Txell Bonet
Sobre els hàbits de preparació culinària de la societat actual i la cultura de la carmanyola.

Rondalles[modifica | modifica el codi]

  • Som, som som els cavallers, llers, llers, /i el que no digui res, / no té dret a carmanyola / el que digui que no / no té dret a alçar el porró.[4]
Dita popular Rondalla que es canta en el context del joc infantil «Els cavallers».

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guitart Aced, Rosa M. Jugar i divertir-se tothom: Recull de jocs no competitius. vol. 110. Graó, 1998 (Biblioteca de Guix). ISBN 9788478277414. 
  • Parellada, Ada. Dinars de tàper: Trucs i receptes per a menjar bé a la feina. Enciclopèdia Catalana, 205. ISBN 978-8496499034. 
  • Terradas, Abdó. Anton Berdeguer. Lo Rey Micomicó: comedia en dos actes y en vers catalá, 1838.