Cerdanya
 Vista de la Cerdanya i la Serra de Cadí | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°26′48″N 1°57′10″E |
| Lloc web | |
 | |
La Cerdanya és una comarca de Catalunya, a la regió dels Pirineus.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Cerdanya són cerdans, a Ribes cap-de-mussols; a Bruguera, estripatruges i a Campelles borratxons.[1]
- A la gran vila de Ribes, hi van per festa major, la Vall, Sant Joan, Sant Quirze, Conflent, Cerdanya i Ripoll.[2]
- El vent d'octubre, els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.[3]
- El volien per hereu d'una casa de Cerdanya: d'una casa amb dos pilars i una biga atravessada.[4]
- Ja en baixen els segadors de la plana de Cerdanya, amb les falcetes al coll i els didals a la butxaca.[4]
- Les noies de Cerdanya són de bon festejar; són fresques i gemades: no ho fa el treballar.[4]
- Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi ha altra terra com la Cerdanya.[3]
- Ni de França, ni d'Espanya, la Cerdanya és catalana.[3]
- Prullans, el mirador de la Cerdanya.[4]
- Puigcerdanesos, mals entesos; i malparits de la Cerdanya.[5]
- Qui diu mal de la Cerdanya no és d'Espanya.[5]
- Qui no ha estat a Cerdanya, no ha estat a Espanya.[6](Manresa)
- Sallagosa, la perla de la Cerdanya.[4]
Cançons
[modifica | modifica el codi]- Les noies de Cerdanya / fan de molt bon festejar; / en són fresques i gemades, / i no pas de treballar.[7]
- Si les noies de la Cerdanya / en tenen molt bon color / no és per l'aigua de la plana / és pel vi del Rosselló.[7]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estripatruges». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Farnés, 1992, p. 843, V 1034.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999, p. 501-513.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Pàmies i Riudor, Víctor. «Cerdanya» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 5,0 5,1 Farràs i Muntó, 1998, p. 147.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cerdanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 Blasco, 2000.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Blasco, Artur. A peu pels camins del cançoner, vol. II. Barcelona: Centre Artesà Tradicionarius, 2000, p. 246.
- Farràs i Muntó, Elvira. Ribera amunt són les boniques. Refranys i dites de l'Alt Pirineu català. Tremp: Garsineu Edicions, 1988. ISBN 8488294906.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.