Cigne

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula taxonòmicaCigne
Cygnus olor 2 (Marek Szczepanek).jpg
Cignes
Projectes germans
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae), que es distingeix pel seu coll molt llarg.[1]

Cigne és també una constel·lació del cel nocturn boreal, al nord de la constel·lació de la Guineueta i a l'est de la constel·lació de la Lira, visibles sobretot durant l'estiu.[2] La seva estrella principal, Deneb,[3] és un dels vèrtexs de l'anomenat Triangle d'Estiu.


Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Ab vols uberts, qui parian de cigne, / Giràs de sus aquell qu' axi 'ns parlà, / Entre dues paretz del dur macigne.[4]
(en italià) Con l'ali aperte, che parean di cigno, / volseci in sù colui che sì parlonne / tra due pareti del duro macigno.
Book icoline.svg «Purgatori» Capítol XVIIII, La Comèdia, c. 1308 fins el 1320. — Dante
Traducció d'en Andreu Febrer.
  • A tall de graciós cigne —la triera caminava / solcant las claras onas— ab balandreig suau; / imatge de la deessa de proa...[5]
Book icoline.svg 'Maria', «La nit de Nadal» Mallorca cristiana, 1886. — Damas Calvet i de Budallès

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cant del cigne.[7]
Frase feta La darrera obra d'un artista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigne». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. «Cigne». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Deneb». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Dante, 1878, p. 311.
  5. Calvet i de Budallès, 1886, p. 353.
  6. Conca, 1988.
  7. Espinal, 2006, p. 1343.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]