Cir II de Pèrsia

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCir II de Pèrsia
Cyrus portrait.jpg
Retrat de Cir II (1914)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Anxan
600 aC
Mort Sirdarià
530 aC (69/70 anys)
Ocupació Sobirà, rei, Emperador i cap militar
Modifica dades a Wikidata

Cir II de Pèrsia, dit el Gran, (Media o Persis, 590-580 aC — ?, 529 aC) fou rei de Pèrsia. Fill de Cambises I d'Ansham, fou el fundador de l'Imperi Persa.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Home, quisvulla que siguis, d'onsevulla que vinguis, perquè sé tanmateix que vindràs, jo sóc Ciros, el qui ha conquerit per als perses aquest imperi. No m'envegis, doncs, aquesta mica de terra que cobreix el meu cos.[1]
(en grec) ὦ ἄνθρωπε, ὅστις εἶ καὶ ὅθεν ἥκεις, ὅτι μὲν γὰρ ἥξεις, οἶδα, ἐγὼ Κῦρός εἰμι ὁ Πέρσαις κτησάμενος τὴν ἀρχήν, μὴ οὖν τῆς ὀλίγης μοι ταύτης γῆς φθονήσῃς ἣ τοὐμὸν σῶμα περικαλύπτει.
Book icoline.svg Alexandre. Epígraf LXIX.
Inscripció en grec de la tomba de Cir II el Gran, documentada per Plutarc

Ciropèdia[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de Cir II de Pèrsia, publicades per l'escriptor grec Xenofont en la Ciropèdia (s. IV aC):

  • Allò que està d'acord amb les lleis és just, el que és contrari a elles és violència.[2]
(en grec) ἐπεὶ δὲ ἔφη τὸ μὲν νόμιμον δίκαιον εἶναι, τὸ δὲ ἄνομον βίαιον,
Book icoline.svg Ciropèdia. Llibre I, cap. II.
  • El governant ha de distingir-se dels seus subordinats no portant una vida fàcil, sinó prevenint i essent amant del treball.[2]
(en grec) ἐγὼ δὲ οἶμαι, ἔφη, τὸν ἄρχοντα οὐ τῷ ῥᾳδιουργεῖν χρῆναι διαφέρειν τῶν ἀρχομένων, ἀλλὰ τῷ προνοεῖν καὶ φιλοπονεῖν.
Book icoline.svg Ciropèdia. Cap. VI.
  • Per a infondre coratge als soldats em sembla que no hi ha res més adient que poder donar esperances als homes.[2]
(en grec) εἴς γε τὸ προθυμίαν ἐμβαλεῖν στρατιώταις οὐδέν μοι δοκεῖ ἱκανώτερον εἶναι ἢ τὸ δύνασθαι ἐλπίδας ἐμποιεῖν ἀνθρώποις.
Book icoline.svg Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.
  • En totes les circumstàncies l'estímul més eficaç per a l'obediència és elogiar i honorar aquell que obeeix i menysprear el desobedient.[2]
(en grec) καὶ τοίνυν κατανοῶν περὶ τούτων ἐν πᾶσιν ὁρᾶν μοι δοκῶ τὸ προτρέπον πείθεσθαι μάλιστα ὂν τὸ τὸν πειθόμενον ἐπαινεῖν τε καὶ τιμᾶν, τὸν δὲ ἀπειθοῦντα ἀτιμάζειν τε καὶ κολάζειν.
Book icoline.svg Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.
  • El cap ha d'ésser en tots els aspectes més ferm que no els seus comandants.[2]
(en grec) λέγεις σύ, ἔφη, ὦ πάτερ, ὡς καὶ καρτερώτερον δεῖ πρὸς πάντα τὸν ἄρχοντα τῶν ἀρχομένων εἶναι.
Book icoline.svg Ciropèdia. Llibre I, cap. VI.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013.