Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Declaració de sobirania i
del dret a decidir
del poble de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
Escut de la Generalitat de Catalunya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Modifica dades a Wikidata

La Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya és una resolució del Parlament de Catalunya aprovada el 23 de gener de 2013 amb la qual es va acordar iniciar el procés cap al dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions

Citacions[modifica | modifica el codi]

Preàmbul

  • El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col•lectiva.
  • L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.
  • El poble de Catalunya ha expressat de diverses maneres la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig dins de l'Estat espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010, amb el lema «Som una nació. Nosaltres decidim», i de l'11 de setembre de 2012, amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa», són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya[modifica | modifica el codi]

  • D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu.

Primer. Sobirania

  • El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

Segon. Legitimitat democràtica

  • El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totes les opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana.

Tercer. Transparència

  • Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement adequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participació en el procés.

Quart. Diàleg

  • Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees i amb el conjunt de la comunitat internacional.

Cinquè. Cohesió social

  • Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

Sisè. Europeisme

  • Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

Setè. Legalitat

  • S'utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiu l’enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.

Vuitè. Paper principal del Parlament

  • El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'han d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

Novè. Participació

  • El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, d'agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]