Dolçainer
 Un dolçainer fent sonar la dolçaina | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari |
Un dolçainer és una persona que fa sonar la dolçaina.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal.[1](val.)
- Com volia ser primer, anava davant del dolçainer.[1](val.)
- Dolçainer i torero, no pots ser-ho.[2]
- El pare dolçainer, el fill tabaler.[3](Benassal)
- En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers.[4]
- Les xiques de Cocentaina toquen la baina de la dolçaina del dolçainer.[1](val.)
- Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar.[3](val.)[1](val.)
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Eixe és un dolçainer.[1](val.)
Ésser molt poc formal.
- Fet un dolçainer[5]
- No parar quiet.
- Fer la del dolçainer.[5]
- Anar de projecte en projecte sense comprometre's.
- Pegar més voltes que un dolçainer.[1](val.)
- Caminar molt buscant alguna cosa sense trobar-la.
- Portar un pet com un dolçainer.[5]
- Anar begut.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Blas Núñez; Oriola Velló, 2012.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dolçainer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Dolçainer» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic. El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular. Gandia: Edicions Tívoli, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012. ISBN 978-84-939264-3-4.