El Ràfol i Castelló, si no fóra per les gerres, no traurien de les terres ni per a la contribució. Gràcies a les gerretes i oliveretes blanquetes... Senyor. Deu meu poderós, doneu salut i pessetes![1]
(var.) Ai, Ràfol i Castelló! Si no fóra per les gerres ¿què seria de les terres en esta situació?[1]
Banyeres, cau de raboses, Beneixama la llobera, i Ràfol, l'avivador de la gent malfaenera.[2][3]