El Ràfol i Castelló, si no fóra per les gerres, no traurien de les terres ni per a la contribució. Gràcies a les gerretes i oliveretes blanquetes... Senyor. Deu meu poderós, doneu salut i pessetes![1]
(var.) Ai, Ràfol i Castelló! Si no fóra per les gerres ¿què seria de les terres en esta situació?[1]
En Castelló de les Gerres a beure m'han convidat; jo els he dit que el vi de gerra no val res i està gelat.[2]