Leli, de l'amistat

Leli, de l'amistat

Fragment de Leli, de l'amistat
Projectes germans
Article a la Viquipèdia

Leli, de l'amistat (Laelius de Amicitia) és un assaig sobre l'amistat publicat per Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Cites

• Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.

Leli, de l'amistat. Epígraf 18.

• Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.

(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.

Leli, de l'amistat. Epígraf 20.

• Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot -quelcom més difícil de dir- quan són morts, viuen.

(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.

Leli, de l'amistat. Epígraf 23.

• No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.

(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.

Leli, de l'amistat. Epigraf 33.

• És que hi ha res més absurd que delectar-se en tantes coses sens contingut, com són l'honor, la glòria, l'habitatge, la moda del vestit i la satisfacció corporal, i, en canvi, no delectar-se gens en una ànima revestida de virtuts, capaç d'estimar o bé, per dir-ho d'alguna manera, de retornar amor per amor?

(en llatí) Quid enim tam absurdum quam delectari multis inanimis rebus, ut honore, ut gloria, ut aedificio, ut vestitu cultuque corporis, animante virtute praedito, eo qui vel amare vel, ut ita dicam, redamare possit, non admodum delectari?

Leli, de l'amistat. Epígraf 49.

• La possessió d'amistats roman estable i segura per tothom, de manera que, encara que perdurin aquells altres béns materials que són com dons de la Fortuna, una vida solitària i mancada d'amics no pot ésser agradosa.

(en llatí) Amicitiarum sua cuique permanet stabilis et certa possessio; ut, etiamsi illa maneant, quae sunt quasi dona Fortunae, tamen vita inculta et deserta ab amicis non possit esse iucunda.

Leli, de l'amistat. Epígraf 55.

• Cal posar una gran atenció en l'elecció dels amics, a fi que no comencem mai a estimar ningú que puguem acabar odiant.

(en llatí) Ut ne quando amare inciperemus eum, quem aliquando odisse possemus.

Leli, de l'amistat. Epígraf 60.

• Les amistats no han d'arribar mai, com passa amb les altres coses, a la sacietat: l'amistat més veterana ha d'ésser la que deixi més bon gust, com aquell vins que posen de manifest llur anyades.

(en llatí) Non enim debent esse amicitiarum sicut aliarum rerum satietates; veterrima quaeque, ut ea vina, quae vetustatem ferunt, esse debet suavissima.

Leli, de l'amistat. Epígraf 67.

• El més important en una amistat és de posar-se al mateix nivell que l'inferior.

(en llatí) Maximum est in amicitia parem esse inferiori.

Leli, de l'amistat. Epígraf 68.

• Una vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.

(en llatí) Caritate enim benevolentiaque sublata omnis est e vita sublata iucunditas.

Leli, de l'amistat. Epígraf 102.

Bibliografia

• Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150.