Eugeni Alemany

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEugeni Alemany
Eugeni Alemany 2016.jpg
Eugeni Alemany a la Gala dels Premis València, 2016,
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sueca
1976 (42/43 anys)
Ocupació Periodista, presentador de televisió i guionista
Modifica dades a Wikidata

Eugeni Alemany (Sueca, 1976) és un guionista, humorista i presentador de televisió.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Com a suecà, la Muntanyeta dels Sants és terra sagrada. Sempre he pensat que esta única illa de pedra de tota l’Albufera degué de ser algun lloc màgic en el passat. Segur que per a l’home neolític, una roca en mig d’un llac immens tenia alguna mena de simbolisme. I d’això encara en deu quedar alguna cosa… Farien sacrificis? No ho sé. Ara els suecans anem a fer paelles. En certa manera, seguim fent ofrenes els Deus, però d’ànec i conill.[1]
Book icoline.svg Entrevista a Levante-EMV, 17 de juliol de 2014.

Sobre Trau la Llengua[modifica | modifica el codi]

  • I una cosa que em deia molta gent en acabar les entrevistes, sobretot gent gran, era que s'emocionava. Que mai havien pensat que això que havien dit tota la vida fóra tan important. Féiem importants les seues paraules, ens deien. I crec que, en certa manera, a qui féiem importants era a ells, per no perdre-les. Les paraules no valen res si no les diu algú.[2]
Book icoline.svg Paraules en xarxa, 2014.
Pròleg

Sobre la Viquipèdia[modifica | modifica el codi]

  • [...] Perquè el coneixement compartit fa més democràtic i accessible que les coses s'aprenguen i perduren. Com ho és la viquipèdia, d'on he tret, per exemple, les dades sobre el DCVB.[2]
Book icoline.svg Paraules en xarxa, 2014.
Pròleg

Del seu bloc[modifica | modifica el codi]

  • Per què eixe ciutadà xinés no hauria aprés el castellà? Això sí que podem contestar-ho: és evident que l’home degué trobar motivacions suficientment convincents (personals i professionals) per a prosperar únicament en valencià, que és la llengua pròpia del territori on viu, com molt bé definix el nostre estatut. Per dir-ho més clarament: amb el valencià n’hauria tingut prou per a integrar-se com a ciutadà.[3]
Book icoline.svg Ultramarinos Alemany, 2014.
Sobre la història d'un xinés a qui li denegaren la ciutadania espanyola per no saber castellà tot i al·legar que parlava valencià
  • I com ha sigut això possible? De deveres que no li hauria calgut aprendre castellà? Si es confirma el cas, no seria el primer. A la Ribera i a la Safor hi ha molts lituans i romanesos que parlen només en valencià. En el cas d’estos ciutadans de l’Europa de l’Est, és evident que han aprés valencià perquè han concebut la llengua pròpia no com un fet identificador o polític, sinó més aïna com un fet d’utilitat. Una llengua és un mercat. Parlen valencià perquè al lloc on viuen tot el món només parla en valencià. Han aprés valencià perquè els ha sigut més útil que el castellà, vaja. I eixe és l’ús més honrat que es pot fer d’un idioma. La força d’una llengua –i una llengua és un mercat– es mesura en el nombre de parlants nous que té, no en els que ja té per naixement.[3]
Book icoline.svg Ultramarinos Alemany, 2014.
Sobre la història d'un xinés a qui li denegaren la ciutadania espanyola per no saber castellà tot i al·legar que parlava valencià
  • Siga com siga, espere que l’home resolga els formalismes administratius. Només diré una cosa, amb sinceritat: independentment de la llengua que parle –castellà, valencià o mandarí–, per a mi, si ja sap fer paelles i canta «hei, hei, hei» quan toquen Paquito el Xocolatero, ja és tan valencià com el que més.[3]
Book icoline.svg Ultramarinos Alemany, 2014.
Sobre la història d'un xinés a qui li denegaren la ciutadania espanyola per no saber castellà tot i al·legar que parlava valencià

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «“Facebook i la ciutadania han fet de manera espontània més pel valencià que les campanyes de la Generalitat”». Ultramarinos Alemany. València/Sueca: Eugeni Alemany, 17 de juliol 2014. [Consulta: 17 de juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Jordà, Juli. Paraules en xarxa. València: autoeditat per micromecenatge, 2014. ISBN 978-84-617-0847-5. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «El (misteriós) cas del xinés que parlava valencià». Ultramarinos Alemany. València/Sueca: Eugeni Alemany, 30 desembre 2014. [Consulta: 31 desembre 2014].