Viquipèdia

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Viquipèdia
Wikipedia-logo-v2-ca.svg
Logo de la Viquipèdia
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wikibooks-logo.svg  Llibres de texts i manuals a Viquillibres
Wikinews-logo.svg  Notícies a Viquinotícies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 444.081 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La Viquipèdia no és per a treballar, sinó per a gaudir i distreure's.[1]
Book icoline.svg Vilaweb, 25 de febrer de 2011. — Joan Gomà
  • La Viquipèdia funciona, fonamentalment, pel principi de valentia: que la gent es llanci a contribuir-hi.[1]
Book icoline.svg Vilaweb, 25 de febrer de 2011. — Joan Gomà
  • A la Viquipèdia mai no s'esborra res, sinó que es completa el material que s'hi troba.[1]
Book icoline.svg Vilaweb, 25 de febrer de 2011. — Joan Gomà
  • La Viquipèdia en català s'està convertint en un referent internacional en publicació d'articles.[2]
Book icoline.svg Núvol, 31 de juliol de 2012. — Àlex Hinojo
  • La Viquipèdia és una eina on l'objectiu real és l'obertura de les col·leccions, adjuntar col·leccions, compartir-les i crear noves experiències a partir del coneixement lliure.[2]
Book icoline.svg Núvol, 31 de juliol de 2012. — Àlex Hinojo
  • La Wikipedia és un recurs immillorable. El que més il·lusió em fa quan hi consulto qualsevol entrada és pensar que allò que estic llegint ha estat escrit per algun usuari voluntari que ha tingut les ganes i l'empenta de compartir el seu coneixement a la xarxa perquè la resta hi tinguem accés.[3]
Book icoline.svg Si Beethoven pogués escoltar-me, 2014. — Ramon Gener
  • És feina de tots autoconcienciar-nos de la necessitat de navegar en català i d'aprofitar els recursos existents en la nostra llengua abans de canviar a una llengua que no és la pròpia.[4]
Book icoline.svg Entrevista a Plataforma per la Llengua, 2014. — Arnau Duran
  • Els viquipedistes creiem en el treball a diari per seguir construint la vasta base de coneixement a la qual tothom pot accedir.[4]
Book icoline.svg Entrevista a Plataforma per la Llengua, 2014. — Arnau Duran
  • El repte més important, però, és que la gent conegui la Viquipèdia, la utilitzi correctament i, si pot, que l'editi i col·labori a fer-la més gran, més madura i, en definitiva, que l'ajudi a convertir-se encara més en un referent.[4]
Book icoline.svg Entrevista a Plataforma per la Llengua, 2014. — Arnau Duran
  • La Viquipèdia és com la Sagrada Família: no està acabada, però es pot visitar.[5]
Book icoline.svg Entrevista a la Cadena Ser, Maig 2014. — Àlex Hinojo
  • Una senyal de salut apassional del català és que el català té una posició fortíssima a les xarxes socials. És, si no m'equivoco, la vuitena llengua en blocs o la novena a la Viquipèdia i la vintena en general a Internet.[6]
Book icoline.svg Documental L'endemà, setembre de 2014. — Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill
  • La Viquipèdia fomenta l'esperit crític i incita a començar la recerca.[7]
Book icoline.svg Bondia. Diari digital d'Andorra. — Àlex Hinojo
  • El procés d'edició d'articles a la Viquipèdia és extraordinàriament violent.[8]
Book icoline.svg El Matí de Catalunya Ràdio8 de març de 2018. — Xavier Sala i Martín

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ginesta, Susanna «Joan Ramon Gomà: 'La Viquipèdia no és per a treballar, sinó per a gaudir i distreure's'». VilaWeb, (25-02-2011) [Consulta: 12 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 Villar, Vàngelis; Zapater, Daniel. «Viquipèdia i els museus catalans: el món d'Àlex Hinojo». Núvol, 31 de juliol de 2012. [Consulta: 13 desembre 2014].
  3. Gener, 2014, p. 184.
  4. 4,0 4,1 4,2 López, Imanol. «"Creiem fermament en el potencial de les noves tecnologies, les xarxes socials, i Internet com a eina per fer avançar la nostra llengua"». Plataforma per la llengua. [Consulta: 13 desembre 2014].
  5. Badia, Rosa. «Entrevista a Àlex Hinojo». Cadena SER, Maig del 2014. [Consulta: 12 gener 2015].
  6. Passola, Isona Documental "L'endemà", (05-09-2014).
  7. E.J.M. «Àlex Hinojo: "La Viquipèdia fomenta l'esperit crític i incita a començar la recerca"». Bondia. Diari digital d'Andorra, (25-09-2014) [Consulta: 17 desembre 2014].
  8. «Sala i Martín: "Les dones són penalitzades a la feina per tenir fills"» (en català). El Matí de Catalunya Ràdio, 8 de març de 2018. [Consulta: 15 març 2018].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gener, Ramon. Si Beethoven pogués escoltar-me (en català). Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788415642756. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]