Vés al contingut

Xavier Sala i Martín

De Viquidites
Infotaula de personaXavier Sala i Martín
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Cabrera de Mar (Maresme), 
17 de juny de 1962 (62 anys)
Ocupació Economista, professor d'universitat, escriptor i presentador de televisió
Modifica dades a Wikidata

Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1963) és un professor i economista català. Juntament amb Robert Barro, és considerat un dels majors experts mundials en creixement econòmic.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • Quan estudies una cosa perquè 'té sortida' corres el risc de trobar la sortida.[1]
Conferència Cercle Financer, Maig 2012.

Catalanisme

[modifica | modifica el codi]
  • La llengua és un bé públic: el fet que jo parli català ara mateix no impedeix que milions de persones utilitzin la mateixa llengua simultàniament.[2]
Pàgina Oficial de Xavier Sala i Martin, 1998.
  • El que sí que estic dient és que no hi hauria d'haver cap mena de dubte que la independència és absolutament factible des d'un punt de vista econòmic.[3]
La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, Febrer de 1998.
  • Sempre he dit que l'autonomia no m'interesa per res. Em pensaria ser ministre d'un país que es digués Catalunya.[4]
Entrevista en el programa de televisió Gent de Paraula de TVE Catalunya, 18 de gener de 2012.
Sobre la possibilitat d'aceptar el càrrec de Conseller d'Economia
  • Hi ha dues constants al món: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català.[5]
Entrevista al diari ARA, 5 de febrer de 2012.
  • Si algun país no hauria d’haver existit és Espanya. Espanya té interessos econòmics perquè ens quedem. Els camions han de passar per Catalunya per vendre a Europa...[6]
Conferència a Sabadell amb l'ANC, 16 de maig de 2014.
  • La independència és una incertesa, però quedar-se a Espanya, amb els casos de corrupció i els escàndols que s’estan donant, també.[6]
Conferència a Sabadell amb l'ANC, 16 de maig de 2014.

Economia

[modifica | modifica el codi]
  • Quan els nostres empresaris vegin que els seus beneficis serien molt superiors si Catalunya fos independent, quan els nostres treballadors vegin que els seus salaris serien dels més alts d'Europa si fóssim independents, quan els nostres consumidors vegin que el seu poder adquisitiu podria haver estat un 70% més gran que l'actual si el nostre país no hagués estat integrat políticament a Espanya, aleshores potser deixaran de veure amb tanta nostàlgia els beneficis de ser espanyols.[7]
Conferència Catalanisme Obert al Segle XXI (Girona), 23 de novembre de 2001.
Fragment de la seva conferència anomenada Catalanisme Obert al Segle XXI: L'Economia presentada al cicle de conferències Catalanisme Obert al Segle XXI, organitzada per la Fundació Catalunya Oberta
  • La borsa està en mans d'una colla d'histèrics i psicòpates que no viuen en un estat mental estable.[8]
Entrevista al programa de televisió Els matins de TV3, 17 d' Octubre de 2008.
Opinió sobre els economistes que regeixen les borses mundials
  • Si tens un atac de cor, la solució no és tallar-te les ungles dels peus.[9]
Entrevista al programa de ràdio Economia i empresa de Catalunya Informació, 7 de gener de 2009.
Anàlisi de la situació econòmica de l'Estat Espanyol
  • El liberalisme ha fet més per eradicar la pobresa que totes les oenagés, bancs mundials, crèdits tous i condonacions del deute junts.[10]
L'entrevista de Salvador Sostres, 7 de setembre del 2009.
  • Ser ric era una obsessió. Vaig preguntar a casa qui era el familiar més ric, i em van dir que era un oncle que havia estudiat Economia, i per això vaig triar aquesta carrera. I em va encantar.[11]
Al programa El Convidat a TV3, 21 d'octubre de 2013.
  • El capitalisme funciona bé només si l'empresari ho fa bé, i ell es queda el fruit de la seva feina quan tot surt bé, i paga quan surt malament. I aquí distorsionem el sistema quan rescatem els bancs.[11]
Al programa El Convidat a TV3, 21 d'octubre de 2013.
  • Gràcies al liberalisme, al capitalisme i al mercat avui dia la gent més desavantatjada de la societat viu millor que els reis de l'Edat Mitjana. Avui un treballador té més que el que tenia Lluís XIV abans que li tallessin el cap. És brutal el que hem aconseguit.[11]
Al programa El Convidat a TV3, 21 d'octubre de 2013.

Política

[modifica | modifica el codi]
  • El problema de l'atur no se soluciona posant els llicenciats en ciències físiques a treballar de jardiners dels Ferrocarrils de la Generalitat amb un salari per sota del salari mínim.[12]
Dossier Economic de Catalunya, Abril de 1998.
  • Els xorissos estan uniformement distribuits per tot el planeta. La pregunta no és a quin país hi ha més lladres sinó que es fa quan se'ls captura. Als Estats Units els posen a la presó. A d'altres països els hi donen un ministeri.[1]
RAC 1, 2010.
  • Quan els polítics són corruptes, tenim l'obligació moral de baixar els impostos i donar-los la mínima quantitat de recursos.[1]
RAC 1, 2010.
  • Les solucions correctes, si no són factibles, són irrellevants.[1]
RAC 1, 2011.
  • Tot aquell que utilitza la paraula "neoliberal" s'està auto-delatant com a "paleomarxista".[1]
2012.
  • Fins i tot el meu col·lega de Columbia, Joe Stiglitz, ha dit que la caiguda de Wall Street és al capitalisme el que la caiguda del mur de Berlín va ser per al comunisme. Les paraules de Stiglitz són una gran contribució intel·lectual al debat, perquè demostren d'una vegada per sempre que l'obtenció del premi Nobel no guareix el guardonat contra la capacitat de dir ximpleries.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Xavier Sala i Martín quotes». Barcelona: Tàctic, cop. 2012. [Consulta: 16 juliol 2012].
  2. ↑ Sala i Martín, Xavier. «Liberalisme Econòmic i Ultranacionalisme Espanyol». Sala i Martín's Articles en Català. Columbia: Xavier Sala i Martin, 1998. Arxivat de l'original el 1332712367. [Consulta: 10 març 2012].
  3. ↑ Sala i Martín, Xavier. «La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya». A: Catalunya i Espanya : una relació econòmica i fiscal a revisar. Barcelona: Proa, 1998, p. 335-342. ISBN 8482564986 [Consulta: 10 març 2012]. 
  4. ↑ «Gent de paraula - Xavier Sala i Martin». Barcelona: TVE Catalunya, 18-01-2012. [Consulta: 10 març 2012].
  5. ↑ Capdevila, Carles. «Xavier Sala i Martín: "Hi ha dues constants al món: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català"». Barcelona: ARA, 16-07-2012. [Consulta: 16 juliol 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 Padilla, Bárbara «"Si algun país no hauria d’haver existit és Espanya"». El Diari del Vallès, (16-05-2014) [Consulta: 22 maig 2014].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Sala i Martín, Xavier. «Catalanisme Obert al Segle XXI: L'Economia» (PDF), 23-11-2001. [Consulta: 16 juliol 2012].
  8. ↑ «Sala i Martín: "La borsa està en mans d'una colla d'histèrics i psicòpates"». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 17 Octubre 2008. [Consulta: 10 març 2012].
  9. ↑ «Sala i Martín aposta per canviar el subsidi de desocupació per un d'educació per combatre l'atur». Barcelona: Catalunya Ràdio, 07-01-2009. [Consulta: 10 març 2012].
  10. ↑ Sostres, Salvador. «L'entrevista de Salvador Sostres». Avui. Diari AVUI, 7 setembre del 2009. Arxivat de l'original el 1331758609. [Consulta: 10 març 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Ara Barcelona «"Ser ric era una obsessió": Xavier Sala i Martín a 'El convidat', en 10 frases». Ara.cat, (21-10-2013) [Consulta: 22 maig 2014].
  12. ↑ Sala i Martín, Xavier. «Conseller Farreres: Quina Mala Idea!». Dossier Economic de Catalunya, Abril 1998. [Consulta: 10 març 2012].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Xavier_Sala_i_Martín&oldid=134483»