Frederica Montseny i Mañé

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederica Montseny i Mañé
Federica Montseny.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
12 de febrer de 1905
Mort Tolosa de Llenguadoc
14 de gener de 1994 (88 anys)
Ocupació Poeta, escriptora, política, assagista, anarcosindicalista, anarquista, sindicalista, escriptora de literatura infantil i ministra
Modifica dades a Wikidata

Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994) va ser una líder anarquista, militant a la CNT i la FAI, autora d'assaigs, novel·les i autobiografies emmarcades en la guerra civil espanyola i l'exili.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Serem lleials al pacte fet amb els altres sectors antifeixistes, però demanem també lleialtat; si no hi ha comprensió i tolerància de les nostres respectives potències, serem destruïts, i és precís evitar-ho.[1]
Book icoline.svg Barcelona, 1936.
  • El proletariat internacional, les democràcies d'Europa, no han volgut comprendre aquesta veritat tan elemental i tan simple: que a Espanya s'està jugant la sort del món. (...) Doncs bé, és precís que us habitueu a pensar una cosa: les mateixes bombes, llençades per les mateixes mans que assassinen a les nostres dones, els nostres vells i els nostres nens, que els persegueixen per la carretera de Màlaga i Almeria, i de Bilbao a Santander, cauran sobre els vostres vells, els vostres nens i les vostres dones. (...) Si el feixisme triomfa a Espanya, vindrà fatalment i inevitable la guerra, que a costa de tants sacrificis i de tantes covardies voleu evitar.[2]
Book icoline.svg Velòdrom d'Hivern de París (França), 18 de juny de 1937.
Fragment d'un discurs realitzat a un míting de solidaritat amb la revolució espanyola.
  • Quan tot haurà fracassat, quedarem nosaltres.
    Ha fracassat el comunisme d'estat [...]. El socialisme, per la seva banda [...] s'ha convertit en el gerent de la societat capitalista. Com a esperança de substitució del món tal com l'ha forjat el capitalisme després de la revolució francesa [...], només quedem nosaltres.[3]
Book icoline.svg Converses amb Frederica Montseny, 1977.
  • No hem estat, no som, i no serem mai feministes. Considerem que l'emancipació de la dona està íntimament lligada a la veritable emancipació de l'home.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peirats, 1988, p. 190, Volum I.
  2. Peirats, 1988, p. 226-228, Volum II.
  3. Montseny; Pons; Capmany, 1977.
  4. Alcalde, Carmen. Federica Montseny, Palabra en Rojo y Negro. Barcelona: Argos Vergara, novembre 1983 (Primera Plana). ISBN 84-7178-674-5. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]