Frederica Montseny i Mañé

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederica Montseny i Mañé
Federica Montseny.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
12 de febrer de 1905
Mort Tolosa de Llenguadoc
14 de gener de 1994 (88 anys)
Ocupació Anarquista
Modifica dades a Wikidata

Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994) va ser una líder anarquista, militant a la CNT i la FAI, autora d'assaigs, novel·les i autobiografies emmarcades en la guerra civil espanyola i l'exili.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Serem lleials al pacte fet amb els altres sectors antifeixistes, però demanem també lleialtat; si no hi ha comprensió i tolerància de les nostres respectives potències, serem destruïts, i és precís evitar-ho.[1]
Book icoline.svg Barcelona, 1936.
  • El proletariat internacional, les democràcies d'Europa, no han volgut comprendre aquesta veritat tan elemental i tan simple: que a Espanya s'està jugant la sort del món. (...) Doncs bé, és precís que us habitueu a pensar una cosa: les mateixes bombes, llençades per les mateixes mans que assassinen a les nostres dones, els nostres vells i els nostres nens, que els persegueixen per la carretera de Màlaga i Almeria, i de Bilbao a Santander, cauran sobre els vostres vells, els vostres nens i les vostres dones. (...) Si el feixisme triomfa a Espanya, vindrà fatalment i inevitable la guerra, que a costa de tants sacrificis i de tantes covardies voleu evitar.[2]
Book icoline.svg Velòdrom d'Hivern de París (França), 18 de juny de 1937.
Fragment d'un discurs realitzat a un míting de solidaritat amb la revolució espanyola.
  • Quan tot haurà fracassat, quedarem nosaltres.
    Ha fracassat el comunisme d'estat [...]. El socialisme, per la seva banda [...] s'ha convertit en el gerent de la societat capitalista. Com a esperança de substitució del món tal com l'ha forjat el capitalisme després de la revolució francesa [...], només quedem nosaltres.[3]
Book icoline.svg Converses amb Frederica Montseny, 1977.
  • No hem estat, no som, i no serem mai feministes. Considerem que l'emancipació de la dona està íntimament lligada a la veritable emancipació de l'home.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peirats, 1988, p. 190, Volum I.
  2. Peirats, 1988, p. 226-228, Volum II.
  3. Montseny; Pons; Capmany, 1977.
  4. Alcalde, Carmen. Federica Montseny, Palabra en Rojo y Negro. Barcelona: Argos Vergara, novembre 1983 (Primera Plana). ISBN 84-7178-674-5. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peirats, José. La CNT en la Revolución Española. 2a ed.. Cali (Colòmbia): La Cuchilla, 1988. ISBN 84-87169-00-7.