Vés al contingut

Gabriel Alomar i Villalonga

De Viquidites
Infotaula de personaGabriel Alomar i Villalonga
Gabriel Alomar, vist per Ramon Casas (MNAC)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Palma (Mallorca)
7 d'octubre de 1873
Mort El Caire (Egipte)
7 d'agost de 1941 (67 anys)
Ocupació Escriptor, diplomàtic, polític, poeta, escriptor de literatura infantil i assagista
Modifica dades a Wikidata

Gabriel Alomar i Villalonga (el segon cognom també escrit Vilallonga; Palma, 7 d'octubre de 1873 — el Caire, 7 d'agost de 1941) fou un poeta, prosista, assagista i polític mallorquí.

  • Alcem els cors, tot elevant les copes, / per Catalunya i per la llibertat, / i que el sol dels nous dies ens embaumi / l'altivesa del front![1]
«Brindis», a La columna de foc, 1911.
  • La acceptació silenciosa del domini és, per a molts esperits, l'ideal del ciutadà, i per a mi la font de l'estacionament i de la rutina, quan no del retrocés.[2]
(en castellà) ... la aceptación silenciosa del dominio, que es, para muchos espíritus, el ideal del ciudadano y para mí la fuente del estacionamiento y de la rutina, cuando no del retroceso.
A l'article «Un aspecto del regionalismo», a Nova Palma.
(en castellà) Soy catalán de Mallorca. Como se puede ser catalán de Valencia. Proclamarse catalán no es un acto de servidumbre a Barcelona, sino ensanchar el ecúmeno de un pueblo.
A una entrevista a El Sol1 d'agost de 1931.

Citacions sobre Gabriel Alomar

[modifica | modifica el codi]
  • Ens trobam davant un artista que aspira a exercir el seu domini sobre la natura o la societat, contra la influència determinista de les quals lluita amb l'objectiu d'alliberar-se'n.[4]
«L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar» a Revista de Catalunya, 1997. — Damià Pons Pons

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Alomar, Gabriel. La columna de foc. Palma: Moll, 1973 [Consulta: 1549412009]. 
  2. Pomar, 1976, p. 88-89.
  3. «Entrevista de Víctor de la Serna a Gabriel Alomar». El Sol. Arxivat de l'original el 1340277835. [Consulta: 20 setembre 2017].
  4. Pons, Damià. «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar». Revista de Catalunya. Arxivat de l'original el 1457640264. [Consulta: 20 setembre 2017].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Pomar, Jaume. L'aventura de "Nova Palma", 1976.