Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i Villalonga
	Gabriel Alomar, vist per Ramon Casas (MNAC)
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Obres de l'autor a Viquitexts
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Palma (Balears); 7 d'octubre de 1873
Mort	el Caire (Egipte); 7 d'agost de 1941 (67 anys)
Ocupació	Escriptor, diplomàtic, polític, poeta, escriptor de literatura infantil i assagista
Drets d'autor
	Les citacions es troben en domini públic.

Gabriel Alomar i Villalonga (el segon cognom també escrit Vilallonga; Palma, 7 d'octubre de 1873 — el Caire, 7 d'agost de 1941) fou un poeta, prosista, assagista i polític mallorquí.

Citacions

«Alcem els cors, tot elevant les copes, / per Catalunya i per la llibertat, / i que el sol dels nous dies ens embaumi / l'altivesa del front!»^[1]
«Brindis», a La columna de foc, 1911

«La acceptació silenciosa del domini és, per a molts esperits, l'ideal del ciutadà, i per a mi la font de l'estacionament i de la rutina, quan no del retrocés.»^[2]
(en castellà) ... la aceptación silenciosa del dominio, que es, para muchos espíritus, el ideal del ciudadano y para mí la fuente del estacionamiento y de la rutina, cuando no del retroceso.
A l'article «Un aspecto del regionalismo», a Nova Palma

«Sóc català de Mallorca. Com es pot ser català de València. Proclamar-se català no és un acte de servitud a Barcelona, és eixamplar l'ecumene d'un poble.»^[3]
(en castellà) Soy catalán de Mallorca. Como se puede ser catalán de Valencia. Proclamarse catalán no es un acto de servidumbre a Barcelona, sino ensanchar el ecúmeno de un pueblo.
A una entrevista a El Sol, 1 d'agost de 1931

«Ens trobam davant un artista que aspira a exercir el seu domini sobre la natura o la societat, contra la influència determinista de les quals lluita amb l'objectiu d'alliberar-se'n.»^[4]
«L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar» a Revista de Catalunya, 1997 — Damià Pons Pons

↑ Alomar, Gabriel. La columna de foc. Palma: Moll, 1973 [Consulta: 1549412009].
↑ Pomar, 1976, p. 88-89.
↑ «Entrevista de Víctor de la Serna a Gabriel Alomar». El Sol. Arxivat de l'original el 1340277835. [Consulta: 20 setembre 2017].
↑ Pons, Damià. «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar». Revista de Catalunya. Arxivat de l'original el 1457640264. [Consulta: 20 setembre 2017].