Gabriel Alomar i Villalonga

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Alomar i Villalonga
Ramon Casas - MNAC- Gabriel Alomar- 027575-D 006562.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Palma
1873
Mort el Caire
1941 (67/68 anys)
Ocupació Escriptor, diplomàtic, polític, poeta, escriptor de literatura infantil i assagista
Modifica dades a Wikidata

Gabriel Alomar i Villalonga (el segon cognom també escrit Vilallonga; Palma, 7 d'octubre de 1873 — el Caire, 7 d'agost de 1941) fou un poeta, prosista, assagista i polític mallorquí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Alcem els cors, tot elevant les copes, / per Catalunya i per la llibertat, / i que el sol dels nous dies ens embaumi / l'altivesa del front![1]
Book icoline.svg «Brindis», a La columna de foc, 1911.
  • La acceptació silenciosa del domini és, per a molts esperits, l'ideal del ciutadà, i per a mi la font de l'estacionament i de la rutina, quan no del retrocés.[2]
(en castellà) ... la aceptación silenciosa del dominio, que es, para muchos espíritus, el ideal del ciudadano y para mí la fuente del estacionamiento y de la rutina, cuando no del retroceso.
Book icoline.svg A l'article «Un aspecto del regionalismo», a Nova Palma.
(en castellà) Soy catalán de Mallorca. Como se puede ser catalán de Valencia. Proclamarse catalán no es un acto de servidumbre a Barcelona, sino ensanchar el ecúmeno de un pueblo.
Book icoline.svg A una entrevista a El Sol1 d'agost de 1931.

Citacions sobre Gabriel Alomar[modifica | modifica el codi]

  • Ens trobam davant un artista que aspira a exercir el seu domini sobre la natura o la societat, contra la influència determinista de les quals lluita amb l'objectiu d'alliberar-se'n.[4]
Book icoline.svg «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar» a Revista de Catalunya, 1997. — Damià Pons Pons

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alomar, Gabriel. La columna de foc. Palma: Moll, 1973. 
  2. Pomar, 1976, p. 88-89.
  3. «Entrevista de Víctor de la Serna a Gabriel Alomar». El Sol. [Consulta: 20 setembre 2017].
  4. Pons, Damià. «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar». Revista de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pomar, Jaume. L'aventura de "Nova Palma", 1976.