Gaziel
Aparença
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), 7 d'octubre de 1887 |
| Mort |
Barcelona, 12 d'abril de 1964 (76 anys) |
| Ocupació | Periodista i escriptor |
Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964) fou un escriptor i periodista català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «Sóc fal·lible però insubornable.»[1]
18 de juliol de 1936 - «Tots els paradisos porten a dins, amagada, la pròpia feblesa.»[2]
Sant Feliu de la Costa Brava, 1963 - «Un home mor quan deixa de comprendre.»[2]
Sant Feliu de la Costa Brava, 1963 - «La vida es justifica per ella mateixa. No és ni bona ni dolenta: és el que nosaltres mateixos la fem.»[2]
Sant Feliu de la Costa Brava, 1963 - «Sembla evident que la majoria dels homes no entenen la vida, de tant com se la compliquen.»[2]
Sant Feliu de la Costa Brava, 1963 - «L'eternitat més certa és la continguda en els moments fugissers de plenitud.»[2]
Sant Feliu de la Costa Brava, 1963 - «Per a una sensibilitat d'artista, no hi ha res pitjor que la monòtona lluita pel nostre pa de cada dia.»[2]
París 1914. Diari d’un estudiant a París, 1965 - «Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa.»[2]
Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974 - «La tragèdia de Catalunya. Segons el sentit que Castella ha donat a Espanya i ha imposat a tots els pobles peninsulars, amb la sola excepció de Portugal, els catalans no som espanyols.»[2]
Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974 - «Espanya és essencialment antieuropea, políticament parlant.»[2]
Meditacions en el desert, 1946-1953, 1974