George Sand

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeorge Sand
George Sand by Nadar, 1864.jpg
George Sand (1864)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París
1 de juliol de 1804
Mort Nohant-Vic
8 de juny de 1876 (71 anys)
Ocupació Escriptor, periodista, salonnière, dramaturg, novel·lista, compositor i diarista
Modifica dades a Wikidata

Amandine-Aurore-Lucile Dupin, baronessa Dudevant, més coneguda pel seu pseudònim George Sand (París, 1 de juliol del 1804 — Nohant-Vic, 8 de juny del 1876) fou una escriptora francesa i pionera del feminisme.

Citacions[modifica | modifica el codi]

(en francès) L'esprit cherche et c'est le coeur qui trouve.
  • La llibertat de pensament i d'acció és el primer dels béns.[2]
(en francès) La liberté de penser et d'agir est le premier des biens.
Book icoline.svg Correspondance31 de maig de 1831.
A una carta a la seva mare, Mme Dupin
  • El perfum de l'ànima, és el record. És la part la més delicada, la més suau del cor, que es deslliga per abraçar un altre cor i seguir-lo per tot arreu.[3]
(en francès) Le parfum de l'âme, c'est le souvenir. C'est la partie la plus délicate, la plus suave du coeur, qui se détache pour embrasser un autre coeur et le suivre partout.
Book icoline.svg Lettres d'un voyageur, 1837.
  • L'art no és un estudi de la realitat positiva, és una recerca de la veritat ideal.[4]
(en francès) L'art n'est pas une étude de la réalité positive c'est une recherche de la vérité idéale.
Book icoline.svg La Mare au diable, 1846.
(en francès) L'art est une démonstration dont la nature est la preuve.
Book icoline.svg Introducció. François le Champi, 1848.
  • No puc creure en una república que comença una revolució assassinant al seu proletariat.[6]
(en francès) Je ne peux pas croire à une république qui commence une révolution en tuant son propre prolétariat.
Book icoline.svg Correspondence, volumen VIII, juliol 1848.
  • El desig és molt, la possessió poca.[7]
(en francès) Le désir est beaucoup, la possession peu
Book icoline.svg Histoire de ma vie, 1855.

Citacions sobre George Sand[modifica | modifica el codi]

  • [...] mai no ha estat una artista. Té el famós estil fluid, tan estimat pels burgesos. És totxa, pesada, xerraire. Té, pel que fa a les idees morals, la mateixa profunditat de judici i la mateixa delicadesa de sentiment que les porteres i les noies mantingudes.[8]
(en francès) [...] elle n'a jamais été artiste. Elle a le fameux style coulant, cher aux bourgeois. Elle est bête, elle est lourde, elle est bavarde. Elle a, dans les idées morales, la même profondeur de jugement et la même délicatesse de sentiment que les concierges et les filles entretenues.
Book icoline.svg Mon cœur mis à nu, 1864. — Charles Baudelaire
  • Les dones de tot l'univers han de plorar George Sand, perquè un dels millors representants del sexe femení va morir, perquè era una dona amb força mental i un talent gairebé sense precedents. El seu nom, des d'ara esdevé història, i és un nom que no tenim dret a oblidar.[9]
Book icoline.svg «Diari d'un escriptor» —Dnevnik pisàtelia— al setmanari Grajdanín, juny de 1876. — Fiódor Dostoievski
  • Calia conèixer-la com jo la vaig conèixer, per a saber quant hi havia de femení en el cor d'aquest gran home, la immensa tendresa que hi havia en aquesta geni.[10]
(en francès) Il fallait la connaître comme je l'ai connue, pour savoir tout ce qu'il y avait de féminin dans ce grand homme, l'immensité de tendresse qui se trouvait dans ce génie.
Book icoline.svg 1876. — Gustave Flaubert
A una carta que va escriure poc després de la mort de la George Sand, a l'amiga en comú d'ambdós i també escriptora, Marie-Sophie Leroyer de Chantepie.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Almanach Hachette. Hachettte, 1924, p. 205. 
  2. Sand, George. Correspondance, p. 886. 
  3. Sand, George. Lettres d'un voyageur. Paris: Michel Lévi frères, 1869. 
  4. Vincent, Marie-Luise. Le Berry Dans L'oeuvre de George Sand. Ginebra: Slakine Repris, 1978, p. 2. 
  5. Sand, George. François le Champi. Paris: J. Hetzel, 1853 [Consulta: 17 desembre 2016]. 
  6. Purse, Nigel. Tom Stoppard’s Plays: Patterns of Plenitude and Parsimony. Boston, Massachusetts: Brill, 2016, p. 115. ISBN 9789004319653. 
  7. Sand, Georges. Histoire de ma vie. Paris: Michel Lévy frères, 1856, p. 80. 
  8. Baudelaire, Charles. «Mon coeur mis à nu: journal intime». bmlisieux.com. Bibliothèque Municipale de Lisieux. [Consulta: 17 desembre 2016].
  9. Dostoïevski, Fédor. Journal d’un écrivain (1873-1881). e-artnow, 2015, p. Juin. ISBN 9788026839217. 
  10. Jacobs, J.. «George Sand à Croisset et Flaubert à Nohant». Les Amis de Flaubert. 8, (1956), p. 23.