Gianni Rodari

De Viquidites
Infotaula de personaGianni Rodari
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Omegna (Itàlia)
23 d'octubre de 1920
Mort Roma
14 d'abril de 1980 (59 anys)
Ocupació Escriptor, pedagog, periodista, guionista, poeta, educador, lletrista, escriptor i escriptor de literatura infantil
Modifica dades a Wikidata

Gianni Rodari (Omegna, 23 d'octubre de 1920 - Roma, 14 d'abril de 1980) va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cadascú pot fer una petita revolució dins seu sortint de la closca de l'egoisme i fent-se responsable de tot i de tots.[1]
(en italià) Ciascuno può fare una piccola rivoluzione in sé stesso, uscendo dal suo guscio egoistico, per rendersi responsabile di tutto e di tutti.
  • Els errors són necessaris i fins i tot bonics.[1]
(en italià) Gli errori sono necessari, utili come il pane e spesso anche belli: per esempio la torre di Pisa.
  • Perquè qualsevol nen que ve al món el té tot per a ell i no n'ha de pagar ni un ral. Només s'ha d'arromangar les mànigues, allargar les mans i agafar-lo.[2][3]
(en italià) Perché ogni bambino che viene in questo mondo, il mondo intero è tutto suo, e non deve pagarlo neanche un soldo, deve soltanto rimboccarsi le maniche, allungare le mani e prenderselo.
«Qui vol comprar la ciutat d'Estocolm?». Contes per telèfon, 1962.
  • Tots tenim a dins un cavaller ple de coratge que sempre està preparat per començar un nou viatge.[1]
(en italià) In cuore abbiamo tutti / un cavaliere pieno di coraggio, / pronto a rimettersi sempre in viaggio.
Poema “Don Chisciotte”, 1981.
(en italià) Nel paese della bugia, la verità è una malattia.
Le storie, 1992.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Rodari i l'alegria d'aprendre». Catorze. Arxivat de l'original el 1587055161. [Consulta: 14 abril 2020].
  2. «Tirallongues del cel i la terra de Gianni Rodari». Gerència de Serveis de Biblioteques. [Consulta: 14 abril 2020].
  3. Prats Aymerich, 2019.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]