Vés al contingut

Grazia Deledda

De Viquidites
Grazia Deledda
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Nùgoro (Sardenya)
27 de setembre de 1871
Mort Roma
15 d'agost de 1936 (64 anys)
Ocupació Escriptora, poetessa, novel·lista, dramaturga, prosista i escriptora de contes
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Grazia Deledda (Nuoro, Sardenya, 27 de setembre de 1871 — Roma, 15 d'agost de 1936) fou una novel·lista i poetessa italiana, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1926.

  • «Era una alenada, un misteriós panteix que semblava sortir de la pròpia terra[1]
    (en italià) Era un soffio, un ansito misterioso che pareva uscire dalla terra stessa.
    Canne al vento, 1913


  • «La vida passa i la deixem passar com l'aigua del riu, i només ens adonem que manca quan falta.»[2]
    (en italià) La vita passa e noi la lasciamo passare come l'acqua del fiume, e solo quando manca ci accorgiamo che manca.
    Canne al vento, 1913


  • «Tots som empastats del i el mal, però a aquest darrer se l'ha de guanyar.»[3]
    (en italià) Tutti siamo impastati di bene e di male, ma questo ultimo bisogna vincerlo.
    La fuga in Egitto, 1925


  • «És possible que no puguem viure sense fer mal als innocents[4]
    (en italià) Possibile che non si possa vivere senza far male agli innocenti?
    La chiesa della solitudine, 1936

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Deledda, 2015, p. 4.
  2. Deledda, 2015, p. cap. XII.
  3. Deledda, 2008, p. 91.
  4. Visco, 2016, p. 4806.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]