Vés al contingut

Guerra del Vietnam

De Viquidites
Guerra del Vietnam
Bombardeig amb napalm al sud de Saigon durant el transcurs de la guerra
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, va ser un conflicte bèl·lic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud que va tenir lloc des de l'any 1954 fins el 1975. Va desenvolupar-se amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers com els Estats Units, Corea del Nord, Corea del Sud, la Xina i Austràlia.

Va finalitzar amb la unificació del país sota el control del govern comunista del Vietnam del Nord i amb el nom de "República Socialista del Vietnam", tot deixant un balanç de morts d'entre 2 i 5,7 milions de persones (bona part civils) i amb un impacte mediambiental devastador.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • Estimada mare, si la teva filla ha de caure per la victòria del demà, plora una mica. Però estigues orgullosa perquè la teva petita ha viscut una bona vida. Tothom mor només una vegada.[1]
(en anglès) Dear Mom, if your daughter have to fall for tomorrow's victory, cry just a little. But be proud because your child has lived a good life. Everyone dies only once.
 — Đặng Thùy Trâm
  • Possiblement no podràs llegir això. Estic escrivint-ho a corre-cuita. Veig la mort pujant pel turó.[2][3]
(en anglès) You may not able to read this. I am writing this in a hurry. I see death coming up the hill.
 — Soldat desconegut
Carta que va escriure a la seva dona com a premonició de mort a la batalla del Turó de l'Hamburguesa.
  • Tot el dia i tota la nit el so ensordidor de les bombes, dels avions de reacció, dels helicòpters de combat i dels HU-1As donant voltes per sobre nostre. El bosc està excavat i marcat per les bombes; els arbres restants han quedat engroguits pels productes químics tòxics. Nosaltres també hem quedat afectats pel verí. Tot el quadre està severament esgotat, els seus braços i les seves cames cansats, la gana esvaïda. Tampoc es poden moure ni menjar. Volem encoratjar-nos els uns als altres però hi ha moments en què les nostres preocupacions es fan evidents i innegables, i una ombra de pessimisme s'arrossega sobre nosaltres.[1]
(en anglès) All day and night the sound of bombs, jet planes, gunships, and HU-1As circling above are deafening. The forest is gouged and scarred by bombs, the remaining trees stained yellow with toxic chemicals. We are affected by the poison too. All cadres are severely fatigued, their arms and legs weary, their appetites gone. They can neither move nor eat. We want to encourage one another but there are moments when our worries become clear and undeniable, and a shadow of pessimism creeps upon us.
 — Đặng Thùy Trâm
«Es va fer necessari destruir el poble per salvar-lo.»
(en anglès) Hey! Hey! L.B.J.! How many boys have you killed today?
La Casa Blanca (Washington, EUA), 1968.
Eslògan cantat per manifestants contraris a la guerra al president estatunidenc Lyndon Baines Johnson.
  • Es va fer necessari destruir el poble per salvar-lo.[5][6]
(en anglès) It became necessary to destroy the town to save it.
4 de febrer de 1968. — Oficial de l'exèrcit estatunidenc
Declaracions posteriors a la destrucció de Bến Tre, capital de província del sud del Vietnam.
  • Dir que estem en un punt mort sembla la única conclusió realista, malgrat que insatisfactòria...[7]
(en anglès) To say that we are mired in stalemate seems the only realistic, yet unsatisfactory, conclusion...
Retransmissió televisiva, CBS-TV Network, 27 de febrer de 1968. — Walter Conkrite
  • Els vietnamites que vivim en aquesta zona hi romandrem aquí per sempre. Però vosaltres veniu des de l'altra banda de l'oceà. Aquest fet també l'hauríem de tenir en compte?[8]
(en anglès) We Vietnamese living in this area will remain here forever. But you are from the other side of the ocean. Should we take account of this fact too?
Casa presidencial del Vietnam, Hanoi, 10 de febrer de 1973. — Phạm Văn Đồng
Trobada per assolir un acord de pau entre representants institucionals i mediadors d'alguns dels països participants al conflicte.
  • La gent jove idealitza els anys 60: pensa en Woodstock i en les flors i els nens, i la realitat era que tenir 18 anys llavors podia significar haver d’anar a la guerra del Vietnam o marxar al Canadà.[9]
Entrevista al diari El Periódico de Catalunya, 9 de juliol de 2016. — Joan Baez

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 Mansell, 2013.
  2. ↑ «'I see death coming up the hill'» (en anglès). LIFE, (27-06-1969).
  3. ↑ Caputo, 2011.
  4. ↑ Langer, 2005, p. 179.
  5. ↑ «Major describes move» (Hemeroteca; mur de pagament) (en anglès). New York Times, 04-02-1968.
  6. ↑ Langer, 2005, p. 183.
  7. ↑ Langer, 2005, p. 176.
  8. ↑ Lynn Coleman, Bradley «11. Memorandum of Conversation» (en anglès). Foreign Relations of The United States, 1969-1976. Office of the Historian. United States Department of State [Washington], vol. 10 (Vietnam, gener 1973 - juliol 1975), (gener 1973 - juliol 1975) [Consulta: 1479684296].
  9. ↑ Bianciotto, Jordi «Joan Baez: "La gent jove idealitza els 60"». El Periódico, (09-07-2016) [Consulta: 21 octubre 2016].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Caputo, Philip. «Hamburguer Hill». A: 10,000 Days of Thunder: A History of the Vietnam War (en anglès). Simon and Schuster, 2011. ISBN 9781442444546. 
  • Mansell, Patrick J. The Bathroom Book of Quotes (en anglès). BookBaby, 2013. ISBN 9780989873802. 
  • Langer, Howard. The Vietnam War: An Encyclopedia of Quotations (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2005. ISBN 9780313321436. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Guerra_del_Vietnam&oldid=133162»