Hipàtia

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHipàtia
Hypatia portrait.png
Retrat d'Hipàtia, del 1908
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Alexandria
350
Mort Alexandria
415 (64/65 anys)
Ocupació Matemàtic, filòsof, astrònom, escriptor i inventor
Modifica dades a Wikidata

Hipàtia o Hipàcia d'Alexandria (Alexandria, c. 370 — Alexandria, març de 415) fou una filòsofa, científica i mestra neoplatònica grega, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia.

Citacions sobre Hipàtia[modifica | modifica el codi]

  • Va aconseguir tals coneixements en literatura i ciència que va superar de llarg a tots els filòsofs del seu temps.[1]
Book icoline.svg A Historia Ecclesiastica de Sòcrates Escolàstic, sobre Hipàtia, segle V.
  • Hi havia una dona a Alexandria que es deia Hipàtia, filla del filòsof Teó [...]. Havent succeït a l'escola de Plató i Plotí, explicava els principis de la filosofia als seus oients, molts dels quals venien de lluny per rebre la seva instrucció.[1]
Book icoline.svg A Historia Ecclesiastica de Sòcrates Escolàstic, segle V.
  • Va caure víctima de les intrigues polítiques que prevalien en aquella època. Com tenia freqüents entrevistes amb Orestes, es va proclamar calumniosament entre els cristians que va ser ella qui va impedir que es reconciliés amb el bisbe. Alguns, formant una furiosa i fanàtica torba, la van agafar de camí a casa, i arrossegant-la, la van portar a una església on la van despullar i la van assassinar amb teules. Després de desmembrar el seu cos, van portar les seves restes a un lloc anomenat Cinaron, i allí els van cremar. [...] Això va succeir el mes de març durant la Quaresma, en el quart any de l'episcopat de Ciril, sota el desè consolat d'Honori i el sisè de Teodosi.[1]
Book icoline.svg A Historia Ecclesiastica de Sòcrates Escolàstic, segle V.
  • Tot els coneixements possibles que pot adquirir la ment humana, reunits en aquesta dona d'eloqüència encantadora, va ser un fenomen sorprenent, no ho dic tant per la gent que ho admira tot, sinó per als mateixos filòsofs que són difícils d'impressionar.[2]
(en francès) Toutes les connoissances qu’il étoit possible à l’esprit humain d’acquérir, réunies dans cette femme à une éloquence enchanteresse, en firent un phénomene surprenant, je ne dis pas pour le peuple qui admire tout, mais pour les Philosophes même qu’on étonne difficilement.
Book icoline.svg L' Encyclopedie de Denis Diderot, 1751.
Escrit de Diderot a la seva obra, sobre Hipàtia
  • L'últim científic que va treballar a la Biblioteca d'Alexandria va ser una matemàtica, astrònoma, física i cap de l'escola neoplatònica de filosofia: un extraordinari conjunt d'èxits per a qualsevol individu de qualsevol època. El seu nom era Hipàtia.[3]
(en castellà) El último científico que trabajó en la Biblioteca fue una matemática, astrónoma, física y jefe de la escuela neoplatónica de filosofía: un extraordinario conjunto de logros para cualquier individuo de cualquier época. Su nombre era Hipatia.
Book icoline.svg Al llibre Cosmos, 1980 (primera edició).
Escrit de Carl Sagan a la seva obra
  • Hipàtia era el símbol de l'amor a la veritat, la raó, la ciència que havia fet gran la civilització hel·lènica. Amb el seu sacrifici va començar un llarg període fosc en què el fonamentalisme religiós va tractar d'ofegar la raó.[4]
(en italià) Ipazia rappresenta il simbolo dell'amore per la verità, per la ragione, per la scienza, che aveva fatta grande la civiltà ellenica. Con il suo sacrificio comincia quel lungo periodo oscuro in cui il fondamentalismo religioso tenta di soffocare la ragione.
Book icoline.svg Article al diari Il Venerdi di Repubblica, 16 d'octubre de 2009.
Margherita Hack sobre Hipàtia
  • A l'Alexandria del 415 es podia ser neoplatònic i sobreviure, el que no es podia era ser-ho i a més, dona.[5]
Book icoline.svg Article al diari El Periódico de Catalunya, 5 de gener del 2016.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «15». A: Historia Ecclesiastica. VII, p. 15. 
  2. Diderot, 1751, p. 282.
  3. Sagan, 2004, p. 335.
  4. Schisa, Brunella «Ipazia, scienziata, bella, libera. Prima martire della Ragione» (en italià). Il Venerdi di Repubblica, (16-10-2009) [Consulta: 22 octubre 2016].
  5. Claret, Andreu «Hipàtia, lliçons d'un assassinat». El Periódico de Catalunya, (5 gener del 2016) [Consulta: 22 octubre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]