Horst Matthai Quelle

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHorst Matthai Quelle
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Hannover
30 de gener de 1912
Mort Tijuana
27 de desembre de 1999 (87 anys)
Ocupació Filòsof
Modifica dades a Wikidata

Horst Matthai Quelle (Hannover, 30 de gener de 1912 Tijuana, 27 de desembre de 1999) fou un filòsof alemany en llengua espanyola.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Textos filosóficos (2003)[modifica | modifica el codi]

  • L'Ésser és la culminació; la superació de l'alienació
  • El món és la meva pantalla
  • Jo sóc alhora la casa que s'habita
  • Admeto amb el bisbe Berkeley que Ser és percebre. Només que el percebre és un procés variant amb l'evolució del nostre esperit
  • Encara que la solució del problema humà només pot ser individual, per a poder realitzar aquest projecte individual es necessita crear col·lateralment certes condicions mínimes adequades per a la realització d'aqueix projecte
  • La perfecció és asfixiant
  • Existir és emergir des d'endins cap a fora. Jo em col·loco fora i en aquest moment existeixo. El que existeix és el que col·loco fora de mi, què col·loco fora de mi?: el meu propi ésser. Faig sortir del meu tot el que existeix, traient-me enfront de mi mateix.
  • Algú en la humanitat ha de decidir ja no ser humà, seguir sent humà en aquestes condicions és inhumà
  • Tots els conceptes que un individu utilitzarà en la seva vida haurien de ser creats per ell mateix
  • El fenomen és la realitat total. Després del fenomen no hi ha gens ni hi ha cap cosa fora del fenomen. Per què he de dubtar que el que apareix no és la realitat completa? Si parlem d'un Ésser que s'amaga insinuem que hi ha alguna cosa darrere que som incapaços d'assimilar... això eventualment ens duu a la posició teològica... Jo no puc ser ni més ni menys del que sóc. Això és tot el fenomen. El que apareix és l'Ésser i no una falsificació
  • L'ésser humà no necessàriament ha de caure en l'angoixa. No és part de la naturalesa de l'esperit sinó d'una horrible alienació. Kierkegaard parlava d'un abisme insuperable entre l'home i Déu... Jo no tinc angoixa, perquè jo sóc Déu i sé que l'angoixa no és ni existencialment ni ónticament necessària...
  • Quan l'home es separa de si mateix, inventa a Déu. Déu no és més que una imatge de l'home sentint una dolenta nostàlgia de si mateix
  • La investigació és un problema pràctic, no teòric. La investigació no és una cosa al marge de l'investigador... la investigació és l'investigador... La investigació ha de ser la manifestació de l'ésser d'aquesta persona...
  • L'individu que es forma d'acord als interessos de la seva individualitat és més útil a la societat que el que es forma d'acord als interessos de la societat
  • L'evolució nega totalment la idea de l'home en societat
  • Per a la dona l'home no ha de ser més que un recurs. Un recurs no-renovable
  • L'home és incapaç biològica i mentalment de triar adequadament a la seva futura parella. A l'home li atreuen totes les dones. Qui ha de triar és només la dona. A més en l'elecció que ella fa estan els secrets de l'evolució humana
  • L'home només pot guiar en el nivell teòric, utòpic; però la dona és aquella que pot realitzar-lo en la teoria i la pràctica alhora
  • El decisiu de Hegel no és el Hegel de Marx i la seva dialèctica finita, sinó la veritable dialèctica infinita de Hegel, que encara no s'ha explorat
  • Kurd Lewin parla d'una espècie d'immunització als estímuls exteriors, en la qual les capes més profundes de la ment humana en un moment important saben erigir defenses, barreres contra l'exterior. En un episodi de guerra durant un bombardeig sorpresiu, la majoria fuig espaordida perdent el control de si mateixos, altres en canvi, a pesar de l'alarma prenen l'actitud apropiada... els primers són els individus descrits per les teories de Pavlov i Skinner i la sociologia en general... els segons són els que la filosofia intenta crear... Cal acceptar que respecte a la realitat exterior, hi ha una divisió entre els homes: individus determinats i individus determinants. Aquests últims no són determinats pel món circumdant sinó que ho creen d'acord a si mateixos... romandre com individus determinats o descobrir-se com individus determinants és l'única elecció important...
  • Una vegada que adquirim la consciència de la nostra presència en tots els éssers, podem actuar en ells
  • La no-mutualitat sembla una realitat cruel; però deixa de ser cruel quan decidim que no necessitem comunicar-nos amb ningú ja que ja som tots
  • La humanitat està condemnada a convertir-se en una espècie més. Cal recordar que Nietzsche diu que som com les puces, que mai s'extingeixen. És la llei del procés evolutiu, l'evolució continua però les espècies es van apartant de la línia principal i s'estancen. Aquesta humanitat és ja una espècie que es va estancar i l'evolució serà continuada per una espècie que es desprendrà de l'actual i la deixarà enrere...
  • Com els antics, repeteixo les mateixes cites per a distints públics. A més en realitat mai repeteixo, perquè cada públic és el primer i l'únic real. Vostè dirà si sóc monòton
  • El qui no accepta el solipsisme és un farsant
  • Descártes escriu que una vegada en la vida hem de recrear tota la nostra idea de la realitat. Això és insuficient. Cada instant hem de recrear la nostra imatge de la realitat
  • Tot comença amb alguna cosa que serà record i àdhuc no ho sabem; amb alguna cosa que serà record i ho oblidem, i se'ns torna temps i vida presurosa en les nostres mans
  • No hi ha Esperit Universal independent de l'individu. L'Esperit Universal no té consciència de si anés dels individus singulars. Hegel ho sabia. Tot l'esdevenir de l'Absolut es dóna en l'individu concret, el que implica que aquest és la veritable realitat”.
  • Nosaltres som el temps
  • Som sempre en el món com diu Heidegger. Però com nosaltres mateixos som el món, llavors el món sempre és en l'individu.
  • En el saber tot s'explica per si sol; en el conèixer tot s'explica a través d'un altre
  • El veritable problema ètic no és la moral, sinó l'acció individual
  • Els malvats no han de ser exterminats. Voler fer-lo és senyal d'unilateralitat. L'important no és eradicar-los, sinó combatre'ls. I ni tan sols combatre'ls, sinó combatre. No hem de mai destruir l'oposició dialèctica, sinó mantenir-la
  • No vull un cel, ni un paradís, no vull gens d'això. Jo vull tornar a aquest món, jo vull viure eternament en aquest món
  • El Jo és el Sentit de la Vida. Jo!
  • Ningú pot extirpar la vida. La Vida és la realitat mateixa, és l'univers tot. No es pot arribar a un punt que no hagi vida
  • El que necessitem per al nostre desenvolupament és nostre. El que necessito per a sobreviure i evolucionar espiritualment es converteix immediatament en la meva propietat
  • Hem de formar una societat, sí, però d'individus... societat en aquest cas és mera paraula... fins i tot Stirner parlava d'una comunitat d'egoistes...
  • En l'ètica l'individu és l'únic jutge davant si mateix. Els altres han de ser el seu auditori
  • Per a un vell anarquista com jo, que creu en la propietat egoista de Stirner i en la mónada autista de Leibniz, el món no és més que un ximple i entrometit auditori que creu que està en un happening quan ocorre un monòleg.
  • L'individualista creu que la mínima realitat és la màxima realitat. L'individualisme és una exageració minimalista
  • La idea que descobrim als altres com realitats d'igual nivell de realitat que nosaltres és absurda... aquesta idea és part d'una acondicionament social...
  • Fora del Jo tot és il·lusió

Bibliografia[modifica | modifica el codi]