Jo confesso

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraJo confesso
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Jaume Cabré i Fabré
Modifica dades a Wikidata

Jo confesso és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l'any 2011 per Edicions Proa a Barcelona. L'autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Perquè qui fuig d'ell mateix veu que l'estalona sempre l'ombra del seu enemic i no pot parar de córrer fins a rebentar.
Book icoline.svg Capítol 7.
  • Els homes que són amics de l'ànima saben barallar-se i reconciliar-se, i saben no dir-s'ho tot, no fos cas que l'altre els pogués donar un cop de mà.
Book icoline.svg Capítol 7.
  • Però quan el pare es va morir vaig observar que em miraven amb no sé, de manera diferent, com si hagués pujat de categoria.
Book icoline.svg Capítol 10.
  • Dels milions d'espermatozous del pare, només un fecunda l'òvul que toca. Que hagis nascut tu; que hagi nascut jo, són immenses casualitats. Podríem haver nascut milions d'éssers diferents que no hauríem estat ni tu ni jo.
Book icoline.svg Capítol 11.
  • En una cosa l'encertava, Eurípides: la raó humana no pot vèncer les potències irracionals de l'emotivitat anímica.
Book icoline.svg Capítol 22.
  • Res no m'ha acabat de fer feliç llevat de tu, que ets qui m'ha fet patir més.
Book icoline.svg Capítol 23.
  • Aquí a la guerra evitem de fer amics: tots som un perquè tots depenem de tots, i ploro la mort del que ahir esmorzava al meu costat però a qui no he tingut temps de pregunta com es deia [...] Em fa pànic matar algú. No sé si en sabré. Però el Mal són persones concretes. Espero ser valent i espero saber prémer el gallet sense que em tremoli gaire el cor.
Book icoline.svg Capítol 34.
  • Jo, sempre pensant que havia dissenyat la meva vida contra tothom, i resulta que he acabat fent el que el meu autoritari pare havia disposat des de l'inici dels temps.
Book icoline.svg Capítol 34.
  • Ja ho va dir Goethe. Els personatges que tracten de realitzar en la maduresa el desig de la joventut van a mal borràs.
Book icoline.svg Capítol 35.
  • Ara ja era una persona adulta, però em costava haver d'acceptar que la vida es fa a cop de morts.
Book icoline.svg Capítol 36.
  • Segurament, com tots els mortals, no sap veure la felicitat que té a la vora perquè s'enlluerna amb la que no té a l'abast.
Book icoline.svg Capítol 37.
  • ...va preguntar-li i a tu què t'ha semblat, el llibre?, que és la pregunta, l'única pregunta que penso que un autor no pot fer impunement perquè corre el risc que algú la respongui.
Book icoline.svg Capítol 37.
  • I llavors mirem de sobreviure al caos amb l'ordre de l'art.
Book icoline.svg Capítol 38.
  • — No podem entendre l'obra d'art si no en veiem l'evolució. [...] — Però sempre cal el toc de geni de l'artista que precisament la fa evolucionar.
Book icoline.svg Capítol 38.
  • Matar en nom de Déu o en nom del futur és el mateix. Quan la justificació és ideològica, desapareixen l'empatia i el sentiment de compassió. Es mata fredament, sense que la consciència en quedi afectada. Com en el crim gratuït d'un psicòpata.
Book icoline.svg Capítol 42.
  • On tu ets no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps.
Book icoline.svg Capítol 44.
  • De vegades no entenc per què la humanitat es relaciona a mastegots havent-hi tantes coses per fer.
Book icoline.svg Capítol 45.
  • Si Déu existís, la seva fredor davant de les conseqüències del mal seria escandalosa.
Book icoline.svg Capítol 58.

Epígrafs[modifica | modifica el codi]

  • Jo serà gens.
Book icoline.svg  — Carles Camps Mundó
I. A capite...
  • El bon guerrer no es pot estar / enamorant constantment de / totes les squaws que topi, / encara que s'embelleixin amb / pintures de guerra.
Book icoline.svg  — Àguila Negra
II. De pueritia
  • Quan era jove, lluitava per ser jo mateix; a hores d'ara em resigno a ser com sóc.
Book icoline.svg  — Josep Maria Morreres
III. Et in Arcadia ego
  • No existeix cap organització / es pugui protegir d'un gra de sora.
Book icoline.svg  — Michel Tournier
IV. Palimpsestus
  • escrit amb llapis al vagó segellat / aquí, en aquesta tramesa, jo, / eva, amb el meu fill abel. / si veieu el meu fill gran, / caïm, fill d'adam, / digueu-li que jo
Book icoline.svg  — Dan Pagis
V. Vita condita
  • Tot el que temem ens és concedit.
Book icoline.svg  — Hélène Cixous
VI. Stabat Mater
  • Procurem entrar en la mort amb / els uls oberts...
Book icoline.svg  — Marguerite Yourcenar
VII. ...usque ad calcem

Bibliografia[modifica | modifica el codi]