La Vall de Boí
 Centre del municipi de la Vall de Boí | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°30′26″N 0°48′6″E |
| Lloc web | http://vallboi.cat |
 | |
La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Comprén les entitats de població de Taüll, Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Erill la Vall, Pla de l'Ermita i Durro i Saraís. S'hi troben diverses esglésies romàniques incloses en l'inventari del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Li fa veure Boí, eixa flor que es bada
d'un caos de granit en les entranyes,
i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes,
la roca dels dos Homes Encantats.[1]
Cant IV, «Lo Pirineu», a Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer
Dites populars
[modifica | modifica el codi]Barruera
[modifica | modifica el codi]- A Barruera, granoters.[2]
Taüll
[modifica | modifica el codi]- A Taüll, fumats.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Verdaguer, 2003, p. 278.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica: La Vall de Boí» (en català), 08-08-2012. Arxivat de l'original el 1460705028. [Consulta: 1 juliol 2017].
- ↑ Amades, 2001, p. 74.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Verdaguer, Jacint. Canigó. Vol. II. Barcelona: Proa, 2003.