La Vall de Boí

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaLa Vall de Boí
Vall de Boí, Lleida, Spain - panoramio.jpg
Centre del municipi de la Vall de Boí
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. Comprén les entitats de població de Taüll, Barruera, Boí, Caldes de Boí, Cardet, Cóll, Erill la Vall, Pla de l'Ermita i Durro i Saraís. S'hi troben diverses esglésies romàniques incloses en l'inventari del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Li fa veure Boí, eixa flor que es bada
    d'un caos de granit en les entranyes,
    i d'aqueix bosc de puigs, ombres estranyes,
    la roca dels dos Homes Encantats.[1]
Book icoline.svg Cant IV, «Lo Pirineu», a Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Barruera[modifica | modifica el codi]

  • A Barruera, granoters.[2]

Taüll[modifica | modifica el codi]

  • A Taüll, fumats.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verdaguer, 2003, p. 278.
  2. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica: La Vall de Boí» (en català), 8 agost 2012. [Consulta: 1 juliol 2017].
  3. Amades, 2001, p. 74.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Verdaguer, Jacint. Canigó. Vol. II. Barcelona: Proa, 2003.