Lais

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraLais
Marie de France Lays Mason.djvu
Coberta de Lais en una edició en anglès
Projectes germans
Dades generals
Autor Maria de França
Modifica dades a Wikidata

Els Lais són un recull de contes d'història d'amor escrit per Maria de França durant el segle XII.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Era costum entre els antics — Priscià ens ho testimonia — de dir les coses força obscurament en els llibres que llavors feien, per tal que els qui més endavant hi havien d'aprendre en poguessin glossar la lletra i incorporar-hi la seva interpretació.[1][2]
(en francès antic) Custume fu as anciëns, / ceo testimonie Preciëns, / es livres que jadis faiseient / assez oscurement diseient / pur cels ki a venir esteient / e ki apendre les deveient, / que peüssent gloser la letre / e de lur sen le surplus metre.
Book icoline.svg «Pròleg».
  • El qui del vici es vol defendre ha d'estudiar i emprendre una obra difícil: només així se'n pot allunyar i alliberar-se dels sofriments.[2]
(en francès antic) Ki de vice se vuelt defendre, / estudiër deit e entendre / e grevose oevre comencier ; / par ceo s'en puet plus esloignier / e de grant dolur delivrer.
Book icoline.svg «Pròleg».
  • Amor és una ferida que no es veu en el cor. És mal que resisteix molt de temps, perquè ve de la natura.[3]
(en francès antic) Amurs est plaie dedenz cors, / e si ne piert niënt defors ; / ceo est uns mals ki lunges tient, / pur ceo que de nature vient.
Book icoline.svg «Guiguemar».
  • Qui pot trobar un amor lleial, l'ha de servir, estimar i obeir.[3]
(en francès antic) Ki en puet un leial trover, / mult le deit servir e amer / e estre a sun comandement.
Book icoline.svg «Guiguemar».
  • Són descurosos en llur vida els qui no tenen seny ni mesura en l'amor, perquè és llei d'amor que els amants perdin el cap.[4]
(en francès antic) Cil metent lur vie en nuncure, / ki d'amer n'unt sen ne mesure ; / tels est la mesure d'amer / que nuls n'i deit raisun guarder.
Book icoline.svg «Equitan».
  • Amor l'ha enrolat a la seva mainada. Li ha disparat una fletxa que li ha fet una profunda ferida: la hi ha tirat i clavat al bell mig del cor. Ni seny ni prudència no hi tenen res a fer. Amb aquella dama, l'amor l'ha atrapat de tal manera que està trist i consirós. No té altre remei que entendre que no se'n podrà defensar.[5]
(en francès antic) Amurs l'a mis a sa maisniee. / Une saiete a vers lui traite, / ki mult grant plaie li a faite : / el quer li a lanciee e mise. / N'i a mestier sens ne cointise : / pur la dame l'a si suzpris, / tuz en est murnes e pensis. / Or l'i estuet del tut entendre, / ne se purra niënt defendre.
Book icoline.svg «Equitan».
  • L'amor no és bo si no és entre iguals.[6]
(en francès antic) Amurs n'est pruz, se n'est egals.
Book icoline.svg «Equitan».
  • Els qui són inconstants en l'amor i es dediquen a fer trampa, acaben burlats i enganyats.[7]
(en francès antic) Cil ki d'amur sunt novelier / e ki s'aturnent al trichier, / il sunt gabé e deceü.
Book icoline.svg «Equitan».
  • A qui cerca el mal d'un altre, li cauen tots els mals al damunt.[8]
(en francès antic) tels purchace le mal d'altrui, / dunt tuz li mala revert sur lui.
Book icoline.svg «Equitan».
  • — Senyors — els féu —, guaiteu com s'humilia aquesta bèstia! És un prodigi! Té la intel·ligència d'un home i implora mercè. Feu recular els gossos i vigileu que ningú no la fereixi! Aquesta bèstia té enteniment i seny. De pressa! Anem-nos-en![9][10]
(en francès antic) «Seignurs,» fet il, «avant venez! / Ceste merveillë esgardez, / Cum ceste beste se humilie! / Ele ad sen de hume, merci crie. / Chacez mei tuz ces chiens arere, / Si gardez quë hum ne la fiere! / Ceste beste ad entente e sen. / Espleitez vus! alum nus en!».
Book icoline.svg «Bisclavret», 1.
  • Per la seva valentia, generositat, bellesa i heroisme, la majoria l'envejava. Els que li mostraven semblant d'amor, si li hagué pervingut cap mal, no l'haurien plangut ni una sola vegada.[11][12]
(en francès antic) Pur sa valur, pur sa largesce, / Pur sa beauté, pur sa prüesce / L'envioënt tut li plusur; / Tel li mustra semblant d'amur, / S'al chevaler mesavenist, / Ja une feiz ne l'en pleinsist.
Book icoline.svg «Lanval».
  • Ningú no pot ser vigilat tan estretament ni estar tan acorralat que no trobi sovint ocasions de trencar el setge.[13]
(en francès antic) Nuls ne puet estre si destreiz / ne si tenuz estreitement / que il ne truisse liu sovent.
Book icoline.svg «Miló».
  • Qui vulgui tractar diferents contes / ha de començar de manera diferent / i parlar amb tanta certesa / que resulti agradable a la gent.[14]
(en francès antic) Ki divers cuntes vuelt traitier, / Diversement deit comencier / E parler si raisnablement / Que il seit plaisible a la gent.
Book icoline.svg «Milon», Lais, 1160-1180.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maria de França. Lais. 1ª edición. Madrid: Alianza Editorial, 2004. ISBN 84-206-5693-3. 
  • Maria de França. Lais. 1a edició. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. ISBN 8477270732.