Manlleu
 Can Puget (Manlleu) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 42°0′0″N 2°17′1″E |
| Lloc web | http://www.manlleu.cat |
 | |
Manlleu és una ciutat i municipi de la comarca d'Osona.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la vila de Manlleu / n'hi ha una pollancreda, / n'hi ha un serpent molt gros / que fa tremolar la terra, / se n'ha menjat deu godalls, / la truja i la porquera.[1]
- (var.) Al camí de Manlleu hi ha una pollancreda, hi ha un serpent molt gros que esgarrifa de veure.[2]
- A Manlleu, qui troba és seu.[3]
- A Manlleu són botiflers.[2]
- A Manlleu són les boniques i a Sant Hipòlit la flor.[2]
- A Sant Pere, bullfarines; esclatats, a Sant Vicenç; a Torelló, pescallunes i a Manlleu són els cadells.[2]
- Anar a Igualada, ja m'agrada; anar a Manlleu, em sabria greu.[4]
- (var.) El que costa és anar a Igualada; anar a Roda i a Manlleu és més senzill.[5]
- (var.) L'amor a Igualada, ja m'agrada; l'amor a Manlleu em sabria greu.[6]
- Dissabte, Santa Creu; diumenge, a Igualada i dilluns, a Manlleu.[7]
- Els de Manlleu, cadells.[2]
- Els qui solen anar a Igualada, es queden a Manlleu alguna vegada.[2]
- Les noies de Vic i Roses, les d'Olot i de Manlleu, totes les de la muntanya van a tocar a sometent.[8]
- Manlleu, capital del Ter.[2]
- Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, vés a Manlleu.[9]
- Qui no arriba a Igualada, va a Manlleu.[3]
- Val més anar a Igualada que a Roda o Manlleu.[10]
- Visquin tots els pobles d'Osona, menys Manlleu, Centelles i Tagamanent.[2]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar a Manlleu.[11]
Manllevar, fer-se un préstec.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Amades, 1932, p. 149.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Pàmies i Riudor, Víctor. «Manlleu» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars , 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 492.
- ↑ Amades, 2001, p. 44.
- ↑ Viladot-Puig, 2003, p. 125.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 70.
- ↑ Amades, 2001, p. 83.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Manlleu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Espinal, 2006.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
