Vés al contingut

Marc Valeri Marcial

De Viquidites
Infotaula de personaMarc Valeri Marcial
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Bílbilis
març 40 dC
Mort Bílbilis
104 (63/64 anys)
Ocupació Poeta i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Marc Valeri Marcial [Marcus Valerius Martialis] (Bílbilis, 38/41 dC — Bílbilis, aprox. 104 dC) fou un escriptor llatí, originari de la Tarraconense.

Epigrammata

[modifica | modifica el codi]
  • Massa llunyana és la vida del demà: avui viu.[1]
(en llatí) Sera nimis vita est crastina: vive hodie.
Llibre I, § 15,12.
  • No et fiïs de les aparences.[1]
(en llatí) Nolito fronti credere.
Llibre I, § 24,4.
(en llatí) Cineri gloria sera venit.
Llibre I, § 25,8.
(en llatí) Ille dolet vere qui sine teste dolet.
Llibre I, § 33,4.
  • No fa bona olor, qui sempre fa olor.[1]
(en llatí) Non bene olet, qui semper olet.
Llibre II, § 12,4.
  • Els dies que desaprofitem, també ens els compten.[1]
(en llatí) Soles qui nobis pereunt, et imputantur.
Llibre V, § 20,13.
  • Només les riqueses que hauràs repartit seran sempre teves.[1]
(en llatí) Quas dederis, solas semper habebis oper.
Llibre V, § 42,8.
  • El qui ha fet obsequis magnífics, és que en vol rebre de magnífics.[1]
(en llatí) Quisquis magna dedit, voluit sibi magna remitti.
Llibre V, § 59,3.
(en llatí) Non est vivere, sed valere vita est.
Llibre VI, § 70,15.
  • El qui viu pertot, no viu enlloc.[1]
(en llatí) Quisquis ubique habitat, nusquam habitat.
Llibre VII, § 73,6.
  • La virtut més gran d'un príncep és conèixer els seus súbdits.[1]
(en llatí) Principis est virtus maxima nosse suos.
Llibre VIII, § 15,8.
(en llatí) Dominum mundi flectere vota valent.
Llibre VIII, § 32,6.
  • És molt diferent ésser bo o voler semblar-ho.[1]
(en llatí) Refert sis bonus an velis videri.
Llibre VIII, § 38,7.
  • És viure dues vegades poder fruir dels records de la vida.[1]
(en llatí) Hoc est vivere bis: vita posse priore frui.
Llibre X, § 23,7.
(en llatí) Parcere personis, dicere de vitiis.
Llibre X, § 33,10.
  • No hi ha res més horrible que un calb amb perruca.[1]
(en llatí) Calvo turpius est nihil comato.
Llibre X, § 83,11.
  • En la dissort, és fàcil de menysprear la vida; obra coratjosament el qui sap ésser dissortat.[1]
(en llatí) Rebus in angustis facile est contemnere vitam: fortiter ille facit qui miser esse potest.
Llibre XI, § 56,15.
  • La fortuna dóna massa a molts; prou, a ningú.[1]
(en llatí) Fortuna multis dat nimis, satis nulli.
Llibre XII, § 10,2.
Frase relacionada amb la citació d'Ovidi: «Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.»
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[1]
(en llatí) Nec tecum possum vivere nec sine te.
Llibre XII, § 46.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.