Marc Valeri Marcial

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Valeri Marcial
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Bílbilis
març 40 dC
Mort Bílbilis
104 (Gregorià) (63/64 anys)
Ocupació Poeta i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Marc Valeri Marcial [Marcus Valerius Martialis] (Bílbilis, 38/41 dC — Bílbilis, aprox. 104 dC) fou un escriptor llatí, originari de la Tarraconense.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Epigrammata[modifica | modifica el codi]

  • Massa llunyana és la vida del demà: avui viu.[1]
(en llatí) Sera nimis vita est crastina: vive hodie.
Book icoline.svg Llibre I, § 15,12.
  • No et fiïs de les aparences.[1]
(en llatí) Nolito fronti credere.
Book icoline.svg Llibre I, § 24,4.
(en llatí) Cineri gloria sera venit.
Book icoline.svg Llibre I, § 25,8.
  • El dol de debò, qui es dol sense testimonis.[1]
(en llatí) Ille dolet vere qui sine teste dolet.
Book icoline.svg Llibre I, § 33,4.
  • No fa bona olor, qui sempre fa olor.[1]
(en llatí) Non bene olet, qui semper olet.
Book icoline.svg Llibre II, § 12,4.
  • Els dies que desaprofitem, també ens els compten.[1]
(en llatí) Soles qui nobis pereunt, et imputantur.
Book icoline.svg Llibre V, § 20,13.
  • Només les riqueses que hauràs repartit seran sempre teves.[1]
(en llatí) Quas dederis, solas semper habebis oper.
Book icoline.svg Llibre V, § 42,8.
  • El qui ha fet obsequis magnífics, és que en vol rebre de magnífics.[1]
(en llatí) Quisquis magna dedit, voluit sibi magna remitti.
Book icoline.svg Llibre V, § 59,3.
  • La vida no consisteix a viure, sinó a tenir salut.[1]
(en llatí) Non est vivere, sed valere vita est.
Book icoline.svg Llibre VI, § 70,15.
  • El qui viu pertot, no viu enlloc.[1]
(en llatí) Quisquis ubique habitat, nusquam habitat.
Book icoline.svg Llibre VII, § 73,6.
  • La virtut més gran d'un príncep és conèixer els seus súbdits.[1]
(en llatí) Principis est virtus maxima nosse suos.
Book icoline.svg Llibre VIII, § 15,8.
  • Les pregàries poden doblegar el sobirà del món.[1]
(en llatí) Dominum mundi flectere vota valent.
Book icoline.svg Llibre VIII, § 32,6.
  • És molt diferent ésser bo o voler semblar-ho.[1]
(en llatí) Refert sis bonus an velis videri.
Book icoline.svg Llibre VIII, § 38,7.
  • És viure dues vegades poder fruir dels records de la vida.[1]
(en llatí) Hoc est vivere bis: vita posse priore frui.
Book icoline.svg Llibre X, § 23,7.
(en llatí) Parcere personis, dicere de vitiis.
Book icoline.svg Llibre X, § 33,10.
  • No hi ha res més horrible que un calb amb perruca.[1]
(en llatí) Calvo turpius est nihil comato.
Book icoline.svg Llibre X, § 83,11.
  • En la dissort, és fàcil de menysprear la vida; obra coratjosament el qui sap ésser dissortat.[1]
(en llatí) Rebus in angustis facile est contemnere vitam: fortiter ille facit qui miser esse potest.
Book icoline.svg Llibre XI, § 56,15.
  • La fortuna dóna massa a molts; prou, a ningú.[1]
(en llatí) Fortuna multis dat nimis, satis nulli.
Book icoline.svg Llibre XII, § 10,2.
Frase relacionada amb la citació d'Ovidi: «Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.»
  • No puc viure ni amb tu ni sense tu.[1]
(en llatí) Nec tecum possum vivere nec sine te.
Book icoline.svg Llibre XII, § 46.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.