Marc Valeri Marcial
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Bílbilis, març 40 dC |
| Mort |
Bílbilis, 104 (63/64 anys) |
| Ocupació | Poeta i escriptor |
 | |
Marc Valeri Marcial [Marcus Valerius Martialis] (Bílbilis, 38/41 dC — Bílbilis, aprox. 104 dC) fou un escriptor llatí, originari de la Tarraconense.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Epigrammata
[modifica | modifica el codi]- «Massa llunyana és la vida del demà: avui viu.»[1](en llatí) Sera nimis vita est crastina: vive hodie.
Llibre I, § 15,12 - «No et fiïs de les aparences.»[1](en llatí) Nolito fronti credere. Llibre I, § 24,4
- «Tard arriba la glòria a les cendres.»[1](en llatí) Cineri gloria sera venit. Llibre I, § 25,8
- «El dol de debò, qui es dol sense testimonis.»[1](en llatí) Ille dolet vere qui sine teste dolet. Llibre I, § 33,4
- «No fa bona olor, qui sempre fa olor.»[1](en llatí) Non bene olet, qui semper olet. Llibre II, § 12,4
- «Els dies que desaprofitem, també ens els compten.»[1](en llatí) Soles qui nobis pereunt, et imputantur. Llibre V, § 20,13
- «Només les riqueses que hauràs repartit seran sempre teves.»[1](en llatí) Quas dederis, solas semper habebis oper. Llibre V, § 42,8
- «El qui ha fet obsequis magnífics, és que en vol rebre de magnífics.»[1](en llatí) Quisquis magna dedit, voluit sibi magna remitti. Llibre V, § 59,3
- «La vida no consisteix a viure, sinó a tenir salut.»[1](en llatí) Non est vivere, sed valere vita est. Llibre VI, § 70,15
- «El qui viu pertot, no viu enlloc.»[1](en llatí) Quisquis ubique habitat, nusquam habitat. Llibre VII, § 73,6
- «La virtut més gran d'un príncep és conèixer els seus súbdits.»[1](en llatí) Principis est virtus maxima nosse suos. Llibre VIII, § 15,8
- «Les pregàries poden doblegar el sobirà del món.»[1](en llatí) Dominum mundi flectere vota valent. Llibre VIII, § 32,6
- «És molt diferent ésser bo o voler semblar-ho.»[1](en llatí) Refert sis bonus an velis videri. Llibre VIII, § 38,7
- «És viure dues vegades poder fruir dels records de la vida.»[1](en llatí) Hoc est vivere bis: vita posse priore frui. Llibre X, § 23,7
- «Perdonar les persones, censurar els vicis.»[1](en llatí) Parcere personis, dicere de vitiis. Llibre X, § 33,10
- «No hi ha res més horrible que un calb amb perruca.»[1](en llatí) Calvo turpius est nihil comato. Llibre X, § 83,11
- «En la dissort, és fàcil de menysprear la vida; obra coratjosament el qui sap ésser dissortat.»[1](en llatí) Rebus in angustis facile est contemnere vitam: fortiter ille facit qui miser esse potest. Llibre XI, § 56,15
- «La fortuna dóna massa a molts; prou, a ningú.»[1](en llatí) Fortuna multis dat nimis, satis nulli. Llibre XII, § 10,2Frase relacionada amb la citació d'Ovidi: «Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.»
- «No puc viure ni amb tu ni sense tu.»[1](en llatí) Nec tecum possum vivere nec sine te. Llibre XII, § 46
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.