Riquesa
Aparença
(S'ha redirigit des de: Riqueses)
|
Alegoria a la riquesa (ca. 1635-40) de Simon Vouet | |
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
La riquesa és el conjunt de béns o coses valuoses que es posseeix en abundància. Des del punt de vista econòmic, es defineix com el conjunt de béns econòmics disponibles per a una persona o una societat.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.»[1]
- «Cap home just no s'ha fet ric ràpidament.»[1]
— Menandre - «La riquesa més gran de l'home és viure parcament, amb l'esperit serè; perquè del poc mai no hi ha penúria.»[2](en llatí) Divitiae grandes homini sunt vivere parce aequo animo; neque enim est umquam penuria parvi.
De la natura de les coses. Llibre V — Lucreci - «El pobre, en voler imitar el ric, troba la perdició.»[2](en llatí) Inops, potentem dum vult imitari, perit.
Faules. Llibre II, § XXI — Fedre - «Creix l'amor als diners tant com creix la mateixa riquesa.»[3](en llatí) Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia creuit.
Saturae XIV — Juvenal - «El ric menja, el pobre s'alimenta.»[4](en castellà) El rico come, el pobre se alimenta.
- «La societat en la pobresa és millor que la solitud en la riquesa.»[5](en anglès) Society in poverty is better than solitude in wealth.
Melincourt. Chapter XII, 1817 — Thomas Love Peacock - «La riquesa és com l'aigua salada: com més en beus, més set tens.»[6]
- «L'home és ric en proporció de les coses que pot rebutjar.»[1](en anglès) A man is rich in proportion to the number of things which he can afford to let alone.
Walden, or Life in the Woods. Chapter 2. Where I Lived, and What I Lived for, 1854 — Henry David Thoreau - «L'home que mor ric, mor desgraciat.»[7](en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
"Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664 — Andrew Carnegie
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós.[8]
- Abella, ovella o església, si vols riquesa.[9]
- El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.[10]
- La pobresa no té amics, la riquesa té enemics.[10]
- Maig humit, fa el pagès ric.[10]
- Mosso i amic, ni pobre ni ric.[10]
- Si veus una aranya al matí, no et faltarà patir, si la veus al migdia, riquesa et crida, i quan fila cap al tard, goig acabat.[11]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- (Ésser) més ric que Cresus.[2]
- (var.) (Ésser) més ric que Rothschild.[2]
Ésser molt ric. Frase relacionada amb Cresus i Rothschild, coneguts per les seves grans fortunes.
Vegeu també
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bolinches, 2005.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Peris i Juan, 2004.
- ↑ «Juvenal - Latin Library». The Latin Library. [Consulta: 15 setembre 2012].
- ↑ Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Trabajo y el Dinero. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634380.[]
- ↑ Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. Arxivat de l'original el 1391828566. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Riquesa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.