Marcelino Menéndez y Pelayo

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaMarcelino Menéndez y Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo, per Kaulak
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santander (Cantàbria)
3 de novembre de 1856
Mort Santander (Cantàbria)
19 de maig de 1912 (55 anys)
Ocupació Escriptor, historiador, bibliotecari, polític, professor d'universitat, biògraf, crític literari i historiador de la literatura
Modifica dades a Wikidata

Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - Santander, 19 de maig de 1912) fou un escriptor, historiador de la cultura i erudit espanyol.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No vulgueu anomenar llengua espanyola a la llengua castellana, frase malsonant i poques vegades usada pels nostres clàssics, que sempre van preuar d'escriure en castellà. Tan llengua espanyola és la castellana com la catalana i la portuguesa.[1]
(en castellà) No queráis llamar lengua española a la lengua castellana, frase malsonante y rara vez usada por nuestros clásicos, que siempre se preciaron de escribir en castellano. Tan lengua española es la castellana como la catalana y la portuguesa.
La ciencia española, 1879.
  • Ni hi há major sacrilegi ni ensemps més inútil que pretendre engrillonar lo que Déu ha fet espiritual y lliure: lo verb humà, resplandor débil y mitj esborrat, però resplandor al fi, de la paraula divina.[2]
Discurs en el Jochs Florals de Barcelona de 1888.
Discurs pronunciat en català davant la reina regent, Maria Cristina, i els ministres del Govern d'Espanya.
  • Espanya és una nació de teòlegs armats.[3]
(en castellà) España es una nación de teólogos armados.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991, p. 78. ISBN 8478262687. 
  2. Guimerà, Àngel. La Llengua catalana: discurs presidencial llegit en la sessió pública celebrada en l'Ateneu Barcelonès lo 30 de novembre de 1895. Barcelona: l'Avenç, 1896 [Consulta: 6 abril 2015]. 
  3. Lejeune, 1998.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]