Marcelino Menéndez y Pelayo

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de personaMarcelino Menéndez y Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo, por Kaulak.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santander
3 de novembre de 1856
Mort Santander
19 de maig de 1912 (55 anys)
Ocupació Escriptor, historiador, bibliotecari, polític, professor d'universitat i biògraf
Modifica dades a Wikidata

Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 Santander, 19 de maig de 1912) fou un escriptor, historiador de la cultura i erudit espanyol.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No vulgueu anomenar llengua espanyola a la llengua castellana, frase malsonant i poques vegades usada pels nostres clàssics, que sempre van preuar d'escriure en castellà. Tan llengua espanyola és la castellana com la catalana i la portuguesa.[1]
(en castellà) No queráis llamar lengua española a la lengua castellana, frase malsonante y rara vez usada por nuestros clásicos, que siempre se preciaron de escribir en castellano. Tan lengua española es la castellana como la catalana y la portuguesa.
Book icoline.svg La ciencia española, 1879.
  • Ni hi há major sacrilegi ni ensemps més inútil que pretendre engrillonar lo que Déu ha fet espiritual y lliure: lo verb humà, resplandor débil y mitj esborrat, però resplandor al fi, de la paraula divina.[2]
Book icoline.svg Discurs en el Jochs Florals de Barcelona de 1888.
Discurs pronunciat en català davant la reina regent, Maria Cristina, i els ministres del Govern d'Espanya.

Referències[modifica | modifica el codi]