Operació Garzón

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Operació Garzón
Firma de acuerdo de cooperación entre la UMET y la Fundación de Baltasar Garzón - Víctor Santa María.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Modifica dades a Wikidata

L' Operació Garzón[1] o Garzonada[2] fou una operació policíaca que consistí en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. L'operació, duita a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol]] de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors, el 25 de setembre i el 8 de desembre d'aquell mateix any), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Aquest és un recull de les reaccions immediates a l'Operació Garzón:

A favor[modifica | modifica el codi]

  • Estic segur de que no existeix una voluntat d'actuar de forma indiscriminada.[3][4]
Book icoline.svg Barcelona, 9 de juliol de 1992. — Jordi Pujol
  • Era una operació necessària per part de la Guàrdia Civil a escassos dies que comencin aquests Jocs.[5]
(en castellà) Era una operación necesaria por parte de la Guardia Civil a escasos días de que empiecen dichos Juegos.
Book icoline.svg El País, 9 de juliol de 1992.
  • La majoria de les 12 persones posades en llibertat -cinc d'elles amb fiança- han admès en les seves declaracions haver mantingut algun tipus de relació amb els 19 presumptes activistes que han estat empresonats. [...] L'operació no va ser indiscriminada.[6]
(en castellà) La mayoría de las 12 personas puestas en libertad -cinco de ellas con fianza- han admitido en sus declaraciones haber mantenido algún tipo de relación con los 19 presuntos activistas que han sido encarcelados. [...] La operación no fue indiscriminada.
Book icoline.svg El País, 30 de juliol de 1992. — Alfredo Abian
  • Les detencions difícilment poden ser titllades d'indiscriminades des del moment en què el magistrat ha trobat indicis de culpabilitat, en diferent grau, en 26 de les 31 persones detingudes per la Guàrdia Civil.[7]
(en castellà) Las detenciones difícilmente pueden ser tildadas de indiscriminadas desde el momento en que el magistrado ha encontrado indicios de culpabilidad, en distinto grado, en 26 de las 31 personas detenidas por la Guardia Civil.
Book icoline.svg El País, 3 d'agost de 1992.

En contra[modifica | modifica el codi]

  • [Les darreres detencions de Terra Lliure] han anat més enllà del cercle terrorista[8]
Book icoline.svg 10 de juliol de 1992. — Jordi Pujol
  • Veurem el que queda d'aquest globus quan es desinfli, però de moment queda el terror que comença a inspirar-me un director general de la Guàrdia Civil amb una fe cega en l'obediència democràtica cega de tots, absolutament tots els seus subordinats, incapaç de preguntar-se què pot portar a un detingut a l'autolesió a no ser que sigui forçar per sí mateix el límit de desesperació al qual l'estan portant els altres.[9]
Book icoline.svg 13 de juliol de 1992. — Manuel Vázquez Montalbán
  • Estam davant un rebrot de la tortura a Espanya.[10]
Book icoline.svg 20 de juliol de 1992. — Juan Mari Bandrés
  • [Les detencions] poden crear una desconfiança en el projecte democràtic de la societat.[11]
Book icoline.svg 19 d'agost de 1992. — Jaume Camprodon

Sobre les tortures[modifica | modifica el codi]

  • Començà el segon interrogatori. Va ser semblant a l'anterior, encara que amb diferències: els cops al cos i braços i les cames anaven acompanyats també de cops als genitals i al cap; aquests últims varen esser efectuats amb una guia de telèfons. També em donaven cops plans a les orelles amb les mans mentre no paraven d'insultar-me. Durant l'interrogatori em van fer agafar amb la mà uns cables i em van dir que estaven connectats a una bateria de camió i que si no deia el que ells volien, connectarien el camió.[12]
Book icoline.svg Juliol 1992. — Eduard Pomar
  • El Govern no té res a objectar a les actuacions policials i judicials[13]
Book icoline.svg 10 de juliol de 1992. — —Rosa Conde, portaveu del govern
  • Les persones que declaren davant meu, ni una sola, ni una sola denuncià tortures. Es denunciaren després i no és la meva competència.[14]
Book icoline.svg 2012. — Baltasar Garzón
  • Els mitjans de comunicació recollien fa uns dies l'informe que va sol·licitar el jutge Garzón als metges forenses i em sembla que, en aquest sentit, també és contundent: no s'ha detectat cap lesió procedent de maltractaments. Els detinguts de Terra Lliure són terroristes, no àngels de la caritat i, per tant, el fet que se'ls emmanilli és raonable perquè se'ls troba cloratita i armes.[15]
Book icoline.svg 3 d'agost de 1992.. — Entrevista a La Vanguardia

«Terra Lliure. Punt Final»[modifica | modifica el codi]

En el documental «Terra Lliure. Punt Final» es digué:

  • No ens va agradar que es produís aquella situació.[16]
Book icoline.svg 2007. — Jordi Pujol
  • Pensava que era un element que podia distorsionar el final [de Terra Lliure].[17]
Book icoline.svg 2007. — Francesc Martí i Jusmet, delegat del Govern Espanyol a Catalunya
  • Que hi havia una negociació política en aquell moment, jo ho he conegut molt temps després.[18]
Book icoline.svg 2007. — Baltasar Garzón
  • Que s'anomenà Operació Garzón me n'estic assabentant ara mateix.[19]
Book icoline.svg 2007. — Baltasar Garzón
  • A l'Audiència Nacional, el delicte que no es pot investigar és el de tortures, perquè no entra dins de la competència. I està molt bé que sigui així, perquè imagini que fóssim competents per investigar les tortures: immediatament el que se'ns acusaria és de connivència amb cossos i forces de seguretat de l'estat perquè perjudicaria la lluita contra el terrorisme.[20]
Book icoline.svg 2007. — Baltasar Garzón
  • [Sobre la sentència del Tribunal d'Estrasburg] Jo conec aquesta sentència i efectivament és acatable i sempre s'han d'esgotar tots i cada un dels mecanismes. Qualsevol legislació antiterrorista ofereix dubtes i en altres països, el sistema de protecció és molt menor que a Espanya i el sistema de garanties és molt menor que a Espanya. I puc afirmar, i no crec que això sigui dubtós avui per a ningú, que el sistema espanyol és un dels sistemes més garantistes del món.[21]
Book icoline.svg 2007. — Baltasar Garzón

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'Operació Garzón». llibresindex.com, 21 de juny de 2007. Arxivat de l'original en 1231318231. [Consulta: 24 d'agost de 2011].
  2. «Tardà recorda que en el cas de la "garzonada" contra independentistes la justícia no li va dir res». 324.cat, 10 de febrer de 2012. [Consulta: 11 de febrer de 2012].[Enllaç no actiu]
  3. «Pujol no cree indiscriminadas las detenciones de independentistas» (en castellà). La Vanguardia. Grupo Godó, 10 de juliol de 1992. Arxivat de l'original en 1457032028. [Consulta: 11 de febrer de 2012].
  4. «Pujol considera que la operación contra Terra Lliure no ha sido indiscriminada» (en castellà). El País. Ediciones El País, 10 de juliol de 1992. [Consulta: 11 de febrer de 2012].
  5. «Operación necesaria» (en castellà). El País. Ediciones El País, 9 de juliol de 1992. [Consulta: 16 de febrer de 2012].
  6. Abian, Alfredo. «Los detenidos en la redada contra Terra Lliure admitieron sus conexiones» (en castellà). El País. Ediciones El País, 30 de juliol de 1992. [Consulta: 16 de febrer de 2012].
  7. «Estado de derecho» (en castellà). El País, 3 d'agost de 1992. [Consulta: 16 de febrer de 2012].
  8. «Pujol asegura que las últimas detenciones de Terra Lliure han ido "más allá del círculo terrorista"» (en castellà). El País, 11 de juliol de 1992. [Consulta: 9 de juliol de 2012].
  9. «¿Seguro?» (en castellà). El País, 13 de juliol de 1992. [Consulta: 11 de juliol de 2012].
  10. «Juan María Bandrés: "Estamos ante un rebrote de la tortura en España"» (en castellà). El País, 21 de juliol de 1992. [Consulta: 11 de febrer de 2012].
  11. «El obispo de Gerona cuestiona la redada policial contra Terra Lliure» (en castellà). El País, 20 d'agost de 1992. [Consulta: 11 de febrer de 2012].
  12. Vilaregut, p. 141-142
  13. «El Gobierno no tiene "nada que objetar" a las actuaciones policiales y judiciales» (en castellà). La Vanguardia, 11 de juliol de 1992. [Consulta: 24 d'agost de 2011].[Enllaç no actiu]
  14. «Garzón, el juez juzgado» (en castellà). Salvados. La Sexta, 15 de desembre de 1992. Arxivat de l'original en 1356527282. [Consulta: 22 de desembre de 2012].
  15. «Entrevista a Luis Roldan, director general de la Guardia Civil» (en castellà). La Vanguardia, 3 d'agost de 1992. [Consulta: 24 d'agost de 2011].[Enllaç no actiu]
  16. Terra Lliure. Punt Final 1:01:00
  17. Terra Lliure. Punt Final 1:01:20
  18. Terra Lliure. Punt Final 1:01:45
  19. Terra Lliure. Punt Final 00:59:55
  20. Terra Lliure. Punt Final 01:04:00
  21. Terra Lliure. Punt Final 01:05:05

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Terra Lliure. Punt Final». Televisió de Catalunya. Batabat Produccions, 14 d'abril de 2007. [Consulta: 12 de febrer de 2012].
  • Vilaregut, Ricard. Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya (en català). Barcelona: Columna, 2004, p. 387 (Nou Mil·lenni, 2). ISBN 84-664-0420-1.