Passerell

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Paixarell)
Infotaula taxonòmicaPasserell
Passerell femella
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Linaria cannabina
Regne animal
Distribució
Modifica dades a Wikidata

El passerell, passerell comú o paixarell (Linaria cannabina) és un ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 13 centímetres de llargada, amb plomatge superior de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i les ales i la cua vorejades de blanc. És molt apreciat pel seu cant.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • D'astor vell, joc se'n fa el passerell.[1]
  • El que vulga passerells que no guiten, que engabie verderols.[2]
  • Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells.[3]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Cantar com un passerell.[3]
Frase feta Cantar molt i bé.
Frase feta Persona astuta, molt difícil d'enganyar.
  • Estar alegre (xalest, trempat, eixerit, etc.) com un passerell.[4]
(var.) Content com un passerell.[3]
Frase feta Estar molt alegre o trempat.
  • Fer el passerell.[3]
Frase feta Comportar-se com un inexpert deixant-se enganyar, etc.
  • Haver-hi passerells.[4](Labèrnia-S. Dicc.)Viquidites:Abreviacions
Frase feta Haver-hi lladres.
  • Omplir a algú el cap de passerells.[4]
Frase feta Fer-li concebre moltes il·lusions.
  • Tenir els passerells al cap.[3]
Frase feta Tenir moltes il·lusions, poca reflexió.
  • Val més un passerell que esperar una oca.[3]
Frase feta No menysprear el que és té per una cosa millor però insegura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàmies i Riudor, Víctor. «Passerell» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020.
  2. Carretero Serra, 2022, p. 219-220.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Passerell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.