Vés al contingut

Plats Bruts (Temporada 2)

De Viquidites

Plats Bruts és una sèrie d'humor catalana emesa per TV3 coproduïda per Kràmpack, El Terrat i Televisió de Catalunya. L'emissió va començar l'any 1999 fins el 2002, amb un total de 73 episodis dividits en 6 temporades, concretament, la sisena temporada es va emetre durant l'any 2002. L'argument gira al voltant de la vida d'en David Güell i en Josep Lopes amb la seva veïna Emma.

Cites del capítol 1 "Tinc parella"

[modifica | modifica el codi]
  • Emma: David, podríem quedar més d'hora per sopar, com si diguéssim, a les 7?
David: Home Emma, les 7 és més aviat una hora de berenar, com les 3 és una hora de dinar. Són les hores...[1]
13 de setembre de 1999.
  • "Joder", és quan se li fica una cosa al cap, fins que no baixa del burro, està agafada al burro, i del burro no baixa...[1]
13 de setembre de 1999. — David
  • Pol: Però "tiu", Ramon, que m'hauria pogut morir! Que el salfumant és com la sang de l'alien, que ho perfora tot!
Ramon: Sort que me n'he adonat a temps. T'he salvat la vida Pol!
Pol: Oh, és clar, si serveixes gin tonics de salfumant![1]
13 de setembre de 1999.

Cites del capítol 2 "Tinc enyorances"

[modifica | modifica el codi]
  • Sevilla: Y de aquí cuánto dijimos? (I d'aquí quant vam quedar?)
Propietari: A eso, lo que habíamos quedado, es invariable, 15000. (El que havíem quedat, invariable, 15000.)
Sevilla: Eh! Vamos a empezar a regatear que para eso mi padre era futbolista. (Ei! Comencem a regatejar que per això el meu pare era futbolista.)[1]
20 de setembre de 1999.
  • Colegas, nos lo vamos a pasar mejor que la Heidi en las montañas! (Col·legues, ens ho passarem millor que la Heidi a les muntanyes.)[1]
20 de setembre de 1999. — Sevilla
  • Però per l'amor de Déu, sóc l'únic que ho sap, per tant, no li digueu que he estat jo.[1]
20 de setembre de 1999. — Pol
  • Mira Emma, t'hem portat aquí perquè tu no volies venir. Aleshores hem pensat, si Mahoma no va a la muntanya, collons! porta Mahoma a la muntanya. M'explico?[1]
20 de setembre de 1999. — Lopes

Cites del capítol 3 "Tenim un merder"

[modifica | modifica el codi]
  • David: Lopes "tiu", què et passa? Perquè em mires amb aquesta cara? Ni que haguessis vist un fantasma.
Lopes: Com que què em passa? Però què hi fas aquí si ets mort?
David: Mort! Però que dius?
Lopes: Si ho acaben de dir per la tele, que estàs mort i desfigurat!
David: De veritat?
Lopes: T'ho juro "tiu", per la tele tu estàs mort.
David: Oh, doncs si ho han dit per la tele...
Lopes: Exacte, és el que jo dic. Si a la tele diuen que estàs mort, és que estàs mort. Accepta-ho collons, que tampoc costa tant!
David: No si jo ja ho accepto, el que passa és que si estic mort no trobo gaire diferència a quan estava viu. Fins i tot tinc una gana...
Lopes: Doncs acaba d'acceptar-ho i sopem. I la propera vegada que decideixis morir-te, avisa'm abans.[1]
27 de setembre de 1999.
  • La droga és del David, el David és actor i amb això està tot dit. Són gent que necessiten estimular la creativitat. Molta Coca-Cola, Fanta naranja, Fanta de limón también.[1]
27 de setembre de 1999. — Lopes
Confessant
  • David: [confessant] A mi ningú em privarà de parlar en la meva llengua, la llengua dels meus pares, dels meus avantpassats, una llengua mil·lenària i formosa que mai heu pogut esclafar. Ja em podeu pegar, ja em podeu torturar, que de la meva boca no sortirà ni un mot que no sigui pronunciat en català!
Padilla: Molt bé, nano, molt bé. Per mi, mentre parlis...
David: No penso parlar el castellà! L'avi Siset em parlava, de bon matí al portal...[1]
27 de setembre de 1999.
  • Jo no sé si agafar un taxi o anar volant cap a casa, perquè porto un globus...[1]
27 de setembre de 1999. — Mercedes
Borratxa

Cites del capítol 4 "Tinc hipoteca"

[modifica | modifica el codi]
  • Ramon: [indignat] Parada! I ho dius així de fresca. No et fa vergonya?
Carbonell: I perquè li ha de fer vergonya, carallot?
Ramon: Perquè això de l'atur és una cosa d'inadaptats, de marginats, en una paraula, és de pobres.
Emma: Però què dius de pobres, si seré rica... 40000 pessetes al mes.[1]
4 de octubre de 1999.
  • Lopes: [il·lusionat] Que ens n'anem a Cuba "tiu": platges, "cocoteros", cubanes...
David: Que no ho podem acceptar, que no ho veus?
Lopes: A Cuba gratis! Cuba és a l'estranger. Jo no hi he estat mai a l'estranger, no he passat de Martorell.
David: Però tu t'has tornat boig o què? Que aquesta gent ens deu haver preparat una lluna de mel.
Lopes: "Bueno" és igual, ens posem les banyes que jo no m'enfado.[1]
4 de octubre de 1999.

Cites del capítol 5 "Tinc un mal rotllo"

[modifica | modifica el codi]
  • Lopes: [histèric] Dic si heu vist la Mercedes!
Emma: Però què et passa amb la Mercedes?
Lopes: Doncs que vol dir-me una cosa, i ja m'imagino què em vol dir.
Carbonell: A sí? Què et vol dir?
Lopes: No ho sé! Però ja m'ho imagino.[1]
11 de octubre de 1999.
  • Si és que no es pot negar l'evidència Mercedes. Entre tu i jo sempre ha existit una complicitat brutal. Des del primer cop que ens vam veure que em vas dir "Calla la boca imbècil", jo ja em vaig adonar que allà passava alguna cosa entre nosaltres.[1]
11 de octubre de 1999. — David

Cites del capítol 6 "Tinc poder"

[modifica | modifica el codi]
  • Molt bé, molt bé, molt bé, doncs em llegiré el llibre aquest. Si a mi llegir m'encanta, de fet em relaxa molt. L'únic problema és que em relaxa tant que m'adormo.[1]
18 de octubre de 1999. — David
  • Carbonell: Saps que? Llegeix-te-la tu! (una novel·la)
David: No, Carbonell no pot fer això! Que jo quan veig tantes lletres juntes m'atabal·lo. Pensi que jo he nascut a l'era de la imatge i tot això de la lectura em queda molt lluny, "bueno", gairebé a la prehistòria.
Carbonell: Tu si que ets a la prehistòria, ets l'eslabón perdido![1]
18 de octubre de 1999.
  • David: M'està dient que la novel·la aquesta de l'Ulisses no ha passat de ser una trista novel·la.
Carbonell: Per sort! Només faltaria que algun imbècil la volgués destrossar portant-la a la pantalla.
David: Perdoni Carbonell, però si no han fet la pel·lícula, és que tan bona no és.[1]
18 de octubre de 1999.
  • David: És tan dur saber que el món es divideix entre jo i la resta de la gent.
Lopes: Però jo això ja ho sabia des de fa temps.
David: El que?
Lopes: Home, que tu massa normal no ets.
David: Ja, però costa tan acceptar-ho, "tiu"...[1]
18 de octubre de 1999.

Cites del capítol 7 "Tinc una idea"

[modifica | modifica el codi]
  • Carbonell: Aquesta tarda he anat a confessar-me per preparar la meva ànima.
Emma: I què? Li han perdonat els pecats?
Carbonell: Si tots! És l'avantatge de ser catòlic, ja pots fer tot el que vulguis que t'acaben perdonant.[1]
25 de octubre de 1999.

Cites del capítol 8 "Tinc castanyes"

[modifica | modifica el codi]
  • A mi m'encanten els jacuzzis, em fan baixar la pressió i agafo uns colocons![1]
1 de novembre de 1999. — Lopes
  • Ramon: Ei Emma, quina sort, eh! Un tia sola entre tants "tius"...
Carbonell: Jo també sóc una tia Ramon!
Ramon: Jo, és que a vostè la veig més com una tieta.[1]
1 de novembre de 1999.
  • Carbonell: (en una sessió d'esoterisme) Ara et farem unes quantes preguntes, si la resposta és sí, fes un cop, si la resposta és no, fes dos cops. Estàs apunt?
Fantasma: Toc, toc, toc.
Carbonell: [sorpresa] Deu ser un fantasma que no sap comptar.[1]
1 de novembre de 1999.

Cites del capítol 9 "Tinc futur"

[modifica | modifica el codi]
  • Lídis: Bé, Lopes... quant de temps eh?
Lopes: Onze mesos, dos setmanes i tres dies. Ho vam deixar per la diada. Vaja, em sembla, tampoc et pensis ara que m'he dedicat a contar-ho.[1]
8 de novembre de 1999.
  • David: Escolta'm Lídia, el despertador aquest, el rellotge (rellotge biològic), tu el notes per dintre? Tu sents el tic-tac?
Lídia: [amb cara de paciència] No, David, no sento cap tic-tac.
David: A "vale", aleshores és un despertador digital.[1]
8 de novembre de 1999.

Cites del capítol 10 "Tinc honor"

[modifica | modifica el codi]
  • Lopes: Carbonell, jo tinc al·lèrgia als gats. Porti'l a la gossera que allà tindrà "carinyu" i companyia.
Emma: Què és això?
Carbonell: És un menjar de gats que li fan especial per ell. És un "senyorito"! Està assegurat en 15 milions de dòlars.
Lopes: 15 milions? Collons! A mi l'assegurança només me la van fer per mig milió de pessetes.[1]
15 de novembre de 1999.
  • Emma: [histèrica] El Luca (un gat)! És al balcó! Corre, vine, agafa'l!
Lopes: Luca di Broderi di Catànies, baixa!
Emma: Amb italià, que sinó no t'entén.
Lopes: Gato di merda, baixa![1]
15 de novembre de 1999.

Cites del capítol 11 "Tinc un virus"

[modifica | modifica el codi]
  • Doctor: Miri jove, es prendrà dues pastilles d'aquestes cada vuit hores després de cada menjar durant deu dies. Entesos? Doncs au, adéu i bona tarda.
David: Però, però que no pensa visitar-me?
Doctor: I què pensa que estic fent? Tocar-me la pera, potser?
David: No home, però que no pensa auscultar-me, o mirar-me la pressió?
Doctor: Està refredat oi?
David: Si, ei, suposo eh.
Doctor: Doncs ja està.[1]
22 de novembre de 1999.
  • David: (amb taques a la pell) [histèric] Lopes! Lopes! "Tiu", "tiu", què m'està passant! "Tiu", que estic mutant! Que ara mateix podria fer "La Mosca"!
Lopes: "Bueno" home, veus que bé! No hay mal que por bien no venga.[1]
22 de novembre de 1999.
  • Emma: [amb un mòbil a la mà] Què significa això?
Pol: A veure? [agafa el mòbil] Això significa que aquí dintre tens poca cobertura.
Emma: No, ara no vulguis quedar-te amb mi. Heu estat vosaltres, oi?
Mercedes: Nosaltres? Nosaltres què?
Emma: Vosaltres tres m'heu enviat el mòbil a casa.
Ramon: A mi no em miris, que jo no he posat ni un duro, eh?
Emma: Doncs, sabeu què us dic? Que us podeu ficar el mòbil aquest al cul! [el deixa sobre la taula]
Ramon: [agafa el mòbil i li ofereix al Pol] Què, Pol, t'animes?[1]
22 de novembre de 1999.
  • David: Nooo!!! Però Lopes "tiu", què fas?
Lopes: Què passa "tiu"? Ara no em deixes prendre Nocilla?
David: Però que no és Nocilla "tiu", que són les meves caques per l'anàlisi.
Lopes: [enfurismat] Hòstia! I has de fotre la merda a la nevera? Collons! Que a la nevera hi tenim el menjar! Poc, però el tenim.
David: "Bueno", però és que aquestes coses si no es guarden a la nevera es fan mal bé. Cony, que això calent no val res.
Lopes: Hòstia! Ja deia jo que feia pinta d'estar passada aquesta Nocilla.[1]
22 de novembre de 1999.
  • Un malalt és com un regal, fins que no l'obres, no saps el que hi ha dins.[1]
22 de novembre de 1999. — Doctor

Cites del capítol 12 "Tinc pistes"

[modifica | modifica el codi]
  • Lopes: Jo el que no entenc, és que en un barri com aquest, puguin passar aquests coses.
Emma: [intrigada] Què ha passat?
David: Res, que han matat un "tiu" tres carrers més amunt.
Emma: Ah, molt maco! Qui ho ha fet?[1]
29 de novembre de 1999.
  • David: Però que fas?
Lopes: Mira, he comprat els millors panys del mercat, d'acer i tità, ultrasegurs! Made in Germany close system impenetrable.
David: I perquè?
Lopes: Oh perquè! Aquest assassí mata, entra a les cases i mata.[1]
29 de novembre de 1999.
  • Aquesta goma d'esborrar és Goma-2. T'esborra del mapa directament.[1]
29 de novembre de 1999. — Carbonell

Cites del capítol 13 "Tinc un fletxasso"

[modifica | modifica el codi]
  • David: Escolta'm "tiu", que havia pensat... què et sembla si aquesta nit sortim?
Lopes: Sortim? Qui?
David: Tu i jo. Nosaltres. Anem a sopar o al cine. Et ve de gust?
Lopes: Gens!
David: Gens? Què vol dir gens? Que no vols sortir amb mi?
Lopes: Això mateix. Em passo el dia amb tu i encara hauré d'anar de "farra" amb tu? Si home!
David: Doncs perdona que t'ho digui, però hi ha molta gent, i quan dic molta, vull dir molta, que pagaria una pasta per anar de marxa amb mi.
Lopes: Doncs surt amb ells i que paguin, si són tan burros aprofita-ho home.[1]
13 de desembre de 1999.

Cites del capítol 14 "Tinc un berenar"

[modifica | modifica el codi]
  • David: Si el teu pare estimés a la Carbonell, li hauria proposat un matrimoni i no un berenar. Un berenar és un berenar. Jo he berenat amb moltes ties i no m'he casat amb cap.
Lopes: Però què dius?
David: Oh, la farà partir, és una tarambana. Quan ja en tingui prou, la deixarà abandonada i fugirà.
Lopes: Perdona, però el meu pare no ha fugit mai d'una relació! Només ha fugit amb la noia i les meves peles, però la noia sempre se l'emporta.[1]
20 de desembre de 1999.

Cites del capítol 15 "Tinc família"

[modifica | modifica el codi]
  • Emma: Jo no sé perquè cada Nadal han de fer les mateixes pel·lícules. Aquesta, "Solo en casa", "Que guay és la vida"...
Pol: "Qué bello es vivir" Emma, "Qué bello es vivir".[2]
27 de desembre de 1999.
  • Emma: Ai, jo que sé d'aquestes coses del Nadal. Com que vaig tenir una educació atea, atea, no sé què se celebra.
David: [prepotent] Mira que no saber-ho, se celebra l'arribada del Papà Noel.
Pol: Ni cas Emma, el que se celebra és el naixement del nen Jesús.
Emma: Ah Jesús, em sona... No és aquell que de cognom es deia Crist, Jesús Crist.
David: No Emma no, de cognom es deia Natzaret, Jesús de Natzaret.[2]
27 de desembre de 1999.
  • Emma: [impressionada] Ala, que xulo!!! Una maqueta de Catalunya en miniatura...
Ramon: Emma, per favor, que això és un pessebre![2]
27 de desembre de 1999.
  • Carbonell: Escolta Pol, tu tan sequet que eres, t'has fotut com un "tocino".
Pol: Qui jo? Impossible, ja puc menjar tan com vulgui que no m'engreixo. Deu ser una mica de retenció de líquids.
David: Jo més aviat diria que retens l'Estany de Banyoles sencer, col·lega.[2]
27 de desembre de 1999.
  • :Oriol: [molt emprenyat] Ja n'hi ha prou! Què penseu que esteu fent, eh! Què penseu que esteu fent! Em passo el dia pencant com un burro i el mínim que puc esperar quan torno de la feina és tenir una mica de tranquil·litat a la meva pròpia casa. Collons!!!
Pol: Però Oriol, si tu no treballes...
Mercedes: I això tampoc és casa teva...
Lopes: Hola!
David: Ei Lopes!
Pol: Ei Lopes, Bon Nadal!
Lopes: Ui, que ja és Nadal? Per això hi ha llums per tot arreu.[2]
27 de desembre de 1999.

Cites del capítol 16 "Tinc meta"

[modifica | modifica el codi]
  • Anna M. Barbany: A la meva època, quan feia cine, si un actor havia de dir que tenia halitosi, ho deia i callava.
Lluís X. Villanueva: Es clar que callava si era cine mut.[2]
10 de gener de 2000.
  • "Bueno", "bueno", tampoc cal que t'ho prenguis així. Això nostre no podia durar sempre! Ha estat una relació curta però intensa. "Joder" nena, deu minuts són deu minuts![2]
10 de gener de 2000. — Pau Durà
En una ruptura amorosa

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a Plats Bruts (Temporada 2).




Plats Bruts

Primera  · Segona  · Tercera  · Quarta  · Cinquena  · Sisena