Plats Bruts (Temporada 1)

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca

Plats Bruts, és una sèrie d'humor catalana emesa per TV3 coproduïda entre Kràmpack, El Terrat i Televisió de Catalunya. L'emissió va començar l'any 1999 fins el 2002, amb un total de 73 episodis dividits en 6 temporades, concretament, la primera temporada es va emetre durant l'any 1999. L'argument gira al voltant de la vida d'en David Güell i en Josep Lopes amb la seva veïna Emma.

Cites del capítol 1 "Tinc pis"[modifica | modifica el codi]

  • Lopes: Mercedes, això té una explicació? I quina explicació té? El metro! El metro que va fatal.
Ramon: Lopes, si tu vius aquí al costat.
Lopes: Exacte, per això, que a partir d'ara no agafaré mai més el metro.[1]
  • Mercedes: Lopes, tens el sumari d'avui?
Lopes: Demà! Demà te'l porto sens falta.[1]
  • Arrendatari: [començant a negociar] On ho havíem deixat? A sí, 55.000 pessetes al mes oi?.
David: [sorprés] 55.000 "peles" de lloguer... per aquest pis?
Arrendatari: Sí, que li sembla molt.
David: Home, a mi em sembla una passada.
Arrendatari: Home, també ho podríem rebaixar...
David: Però que diu, si és una ganga![1]
  • Lopes: [acaramelat] Què vida, què et sembla el pis?
Lídia: Té molta llum, sembla Lloret.
Lopes: Jo havia pensat que a partir d'ara vas venint de mica en mica, i un dia deixes el raspall de dents, un altre dia deixes la pasta, i quan ja ho tinguis tot, doncs ja et podràs quedar aquí i vivim junts.
Lídia: [seriosa] Home, jo tinc moltes coses! Si una setmana porto el raspall i l'altra el "tubo", quan arribin les sabatilles hauran passat anys.[1]
  • Dr. Güell: Escolti, vostè no és aquell monitor del cas Matagalls, que va perdre vint "nanos" durant cinc dies a dos-cents metres de Sant Celoni.
Lopes: Perdoni, "cuidado"! Només eren dinou "nanos".
Consol: Que els va perdre? Quin espant per les famílies! Pobre gent!
Dr. Güell: Consol, que el David també hi era. Que aquest és el seu monitor.
Consol: El David? El nostre David? Ara lligo caps, devia ser aquells dies que va passar fora de casa.[1]

Cites del capítol 2 "Tinc por"[modifica | modifica el codi]

  • Lopes: Que ha fet la mili Carbonell?
Carbonell: Ai fill meu... era la meva il·lusió, però no em van deixar.
Lopes: Per ser dona.
Carbonell: Per violenta...[1]
  • Carbonell: [enfurismada] David! Posa't aquesta camisa!
David: Què? Què li passa?
Carbonell: Vols dir que no et va un pèl petita?
David: No... no, no, jo me la veig bé, eh? Ara aquestes camises es porten així, oi Lopes?
Lopes: I tant, és la moda. Ara tot va esquifit.
Carbonell: I vols dir que aquesta camisa no és teva Lopes?
Lopes: Meva? No home no.
Carbonell: Ho dic perquè a l'etiqueta del coll i posa "José López"!
Lopes: Ah, doncs potser sí, que és meva....
David: Encara et marquen la roba com quan anàvem d'excursió?
Lopes: Deu ser una camisa antiga de quan era monitor. El que no puc entendre és com ha anat a parar una camisa meva amb la roba del David.
Carbonell: Com? Doncs com tota aquesta! Però vosaltres em preneu per imbècil o què?
David: Tota aquesta roba és teva, Lopes..?
Lopes: Mare meva, sí que en tinc! Però és que jo no ho entenc, això sembla un fet paranormal...[1]
  • Pol: [donant-li uns cops a l'esquena] Ei, molt bé, eh, Ramon? Puta mare, està quedant puta mare.
Ramon: Mira, és que aquí hi ha unes normes i a la cabina no ens toquem. Mai. Ningú. Cap tècnic. Per norma.
Pol: Però què estàs dient?
Ramon: A mi no em toquis amb tan de "carinyo" que ja m'han dit que perds oli.
Pol: Pots estar tranquil Ramon, jo només m'ho faig amb homes.
Ramon: "Vale"! Si és així "bueno".[1]

Cites del capítol 3 "Tinc enveja"[modifica | modifica el codi]

  • Lopes: Pensa en la teva carrera. Si algú no t'hagués donat una oportunitat quan vas començar, ara no series aquí.
Ramon: Però si precisament sóc aquí perquè ningú no em va donar una oportunitat.[1]

Cites del capítol 4 "Tinc una edat"[modifica | modifica el codi]

  • David: Pensa que a la teva edat, Jesucrist estava mort, era un mite i estaven apunt de publicar-li la Bíblia.[1]
  • Carbonell: A més a més, he deixat de fumar.
Lopes: Que ha deixat de fumar?
Carbonell: Sí, i no em va costar gens, eh? I des d'aleshores em ve més de gust menjar, i noto molt més els gustos, i les olors.
Lopes: I des de quan ho ha deixat?
Carbonell: Buf! Ara què deu fer, un quart d'hora?[1]
  • Carbonell: Posa'm un cafè.
David: El cafè no va gaire bé pels nervis, eh Carbonell?
Carbonell: Tampoc em vas bé tu pels nervis i bé que t'he d'aguantar.[1]

Cites del capítol 5 "Tinc dubtes"[modifica | modifica el codi]

  • Emma: No Pol, si ja sabem tots que per tu una dona, és com una nevera.
Pol: Doncs si, en això tens tota la raó. Llàstima que no siguis un "tiu".[1]
  • David: Quina manera de llançar per la borda tota una vida de "maricon". Quanta frivolitat! Quanta mentida, Déu meu!
Pol: Perdona, jo faig el que em dóna la gana. Només faltaria...
David: Amb tot el que has hagut de lluitar i patir per acceptar-te a tu mateix, Pol, i assumir la teva sexualitat, "tiu".
Pol: Perdona, perdona, però no vaig patir gens. Ho he tingut clar des del principi.
David: "Bueno", doncs amb la família. Tot el drama, i tal.
Pol: Però quin drama, la meva família, si van estar encantats el dia que els ho vaig dir.
David: "Bueno" cony, doncs amb el món, a veure si ara resultarà que és facilíssim ser "maricón"![1]
  • David: Però tia, que fas amb el ganivet de la Carbonell. Que aquest és el que tira quan s'emprenya. Que us heu discutit?
Emma: No, què va, si no l'he vist en tot el capítol.[1]

Cites del capítol 6 "Tinc un pare hippy"[modifica | modifica el codi]

  • Lopes: Si us plau, no tiris cendra a terra. Fes servir el cendrer.
Oriol: No pateixis... la Terra s'ho empassa tot.
Lopes: La Terra sí, però això és gres.[1]
  • David: "Tiu", aquest contestador em contesta.
Lopes: Per això es diu contestador.[1]

Cites del capítol 7 "Tinc fogots"[modifica | modifica el codi]

  • Lopes: Jo penso que no caldria que ni acabessis la carrera, jo et donava la titola ja. [escandalitza't] Ai, el títol, perdona![1]
  • David: Perdona però és que no dono crèdit. Has quedat per sopar amb una menor?
Lopes: He quedat per parlar del programa.
David: Sí, amb llobarro. Que tothom sap que és super afrodisíac.
Lopes: Què vols que li doni? Pa amb xocolata?
David: Sí, es clar, i amb un vinet... i amb estovalles...
Lopes: Sí, amb coberts i tovallons, sí David sí.
David: Sí Lopes sí, i amb música romàntica... i amb espelmes...
Lopes: "Bueno" escolta, i si se'n va la llum?
David: I si hi ha una inundació! Lopes, on tenim la barca?[1]

Cites del capítol 8 "Tinc destí"[modifica | modifica el codi]

  • Consol: [tremolant] Sabeu què trobo que té aquest pis? Que fa un fred que pela...
David: Oh clar, és que si ens deixem la nevera oberta!
Lopes: Si, ara serà culpa de la nevera. Si fa fred és perquè el seu fill ha de comprar el "butano".
David: Però si no en fa de fred Lopes.
Lopes: [amb ironia] Oi tant que no. Jo porto un "traje" de "neopreno" sota la roba per gust.[1]
  • Ramon: Però què dius. Les persones que no fan la "mili", són persones assenyalades, marcades, sense valors, ni principis, ni "agalles", ni pebrots.
Lopes: Si clar, per això tu no la vas fer oi?
Ramon: Jo no la vaig fer perquè em van donar per inútil! I ho porto clavat a l'ànima...[1]

Cites del capítol 9 "Tinc nervis"[modifica | modifica el codi]

  • Mercedes: Lopes, me'n vaig a "sucar" amb el Cuní! Vull dir a sopar! No em truqueu amb mòbil per res, encara que exploti l'emissora.[1]
  • David: Ei Emma, escolta'm. Vull que em prometis una cosa. Si amb tot això de la fama, el meu caràcter, la meva personalitat, canviés i em convertís en un "gilipolles", per favor, vull que m'ho diguis.
Emma: A "vale". Ei David, t'has convertit en un "gilipolles"!
David: Gràcies, és el tipus d'ajuda que jo necessito.
Emma: Ah, doncs et tornaré a ajudar. T'has convertit en un "gilipolles" integral![1]

Cites del capítol 10 "Tinc una fan"[modifica | modifica el codi]

  • David: Però Carbonell, pensi que a partir d'avui, sense tele, podrem parlar, comunicar-nos.
Carbonell: [histèrica] I de què vols parlar?
David: [pensatiu] La humanitat ha estat 5.000 anys sense tele, alguna cosa devien dir-se collons?
Carbonell: I què es deien?
David: Carbonell, ho hem d'intentar, ha de ser possible![1]
  • David: Ara amagui'l (el comandament), pensi que tinc molt força i li podria prendre amb violència.
Carbonell: [amenaçant] Tu em toques un pèl, i et menges el "mando" de primer i la tele de postres![1]

Cites del capítol 11 "Tinc problemes amb la mama"[modifica | modifica el codi]

  • David: No, Carbonell, no. La mama té un amant!
Carbonell: Bé, i que! És una dona adulta, pot tenir un amant, pot tenir el que vulgui. A més a més, és rica.
David: No és cap dona adulta, és la meva mama.
Ramon: No és adulta, és adúltera!
David: Si et foto un jec d'hòsties, ja veuràs qui és l'adúltera, imbècil.
Emma: Hola, nois! Què, David, com ho portes això de la teva mare?
Lopes: Carai, sí que corren les notícies.
David: I ara què li dic jo al meu pare, quan me'l trobi?
Ramon: Jo li diria: Papa, vigila quan entris per la porta que toparàs amb les banyes.[1]

Cites del capítol 12 "Tinc problemes amb els papes"[modifica | modifica el codi]

  • Dr. Güell: [enfadat] Jo al catorze anys ja treballava.
David: Jo no sé com ho fèieu els de la teva època, però tots treballàveu![1]
  • Carbonell: Però tu què vols? El carnet de conduir?
Lopes: Veig que ho ha agafat ràpid vostè també.
Carbonell: Però si això, això es fa en un tres i no res, home. Truco el "comandante" Bernabeu i ja està.
Lopes: Qui és el "comandante" Bernabeu?
Carbonell: Un amic del sud, que té una caserna a la frontera amb Gibraltar. Tu em dones una fotografia i 100.000 ptes., i en un parell de dies el carnet és teu.
Lopes: I això ja serà legal?
Carbonell: Es clar que no és legal, idiota. Però tu vols els carnet si o no?
Lopes: Si, però és que a mi, aquestes coses tan i·legals... Però que és? Un militar corrupte?
Carbonell: [amb ironia] No, és una majorette.[1]
  • David: [indignat] No, no, no. Ha fet com una regressió. Em renya, em castiga, em fa resar... M'ha tret 15.000 ptes. de la setmanada.
Lopes: [sorprès] Però que encara et donen setmanada?
David: No res, una cosa simbòlica.
Lopes: Tu què entens per simbòlica?
David: 150.000 ptes. al mes.
Lopes: [al·lucinat] 150?
David: Si, si, increïble "tiu"! No en tinc ni per taxis.
Lopes: I m'ho dius a mi que passo amb 60.000 ptes.?[1]
  • David: Papa, papa, papa... jo és que he estat pensant, i tu i jo, aquí, junts.
Dr. Güell: Si, si, ja ho sé fill meu que estem molt bé tots dos junts, però a la meva edat, viure amb un fill. Sé que m'enyoraràs, però he decidit emancipar-me.
David: Que et vols emancipar?
Dr. Güell: Si, me'n vaig a viure amb un neuròleg i un "otorrino". Si, a compartir pis amb ells, també separats.
David: [amb ironia] Què em dius? Te'n vas? Ara que estàvem tan bé.
Dr. Güell: Home, si vols em quedo quinze dies més.
David: No, no, no! Has de volar papa, has de sortir del niu! I recorda que aquí a casa, sempre tindràs un plat a taula.[1]

Cites del capítol 13 "Tenim un amor comú"[modifica | modifica el codi]

  • Pol: Doncs què vols que et digui...
Emma: [dubitativa] És que és molt difícil. El David està molt bé perquè...., home, i el Lopes també està molt bé perquè.... es clar. M'entens?
Pol: Jo el que no entenc, és que amb la quantitat de "tius" que hi ha pel món, hagis hagut d'anar a fixar-te amb aquests dos impresentables.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016
  2. Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a Plats Bruts (Temporada 1).




Plats Bruts

Primera  · Segona  · Tercera  · Quarta  · Cinquena  · Sisena