Vés al contingut

Plats Bruts (Temporada 1)

De Viquidites

Plats Bruts, és una sèrie d'humor catalana emesa per TV3 coproduïda entre Kràmpack, El Terrat i Televisió de Catalunya. L'emissió va començar l'any 1999 fins el 2002, amb un total de 73 episodis dividits en 6 temporades, concretament, la primera temporada es va emetre durant l'any 1999. L'argument gira al voltant de la vida d'en David Güell i en Josep Lopes amb la seva veïna Emma.

Cites del capítol 1 "Tinc pis"

[modifica | modifica el codi]
  • «Lopes: Mercedes, això té una explicació? I quina explicació té? El metro! El metro que va fatal.
Ramon: Lopes, si tu vius aquí al costat.
Lopes: Exacte, per això, que a partir d'ara no agafaré mai més el metro.»[1]
  • «Mercedes: Lopes, tens el sumari d'avui?
Lopes: Demà! Demà te'l porto sens falta.»[1]
  • «Arrendatari: [començant a negociar] On ho havíem deixat? A sí, 55.000 pessetes al mes oi?.
David: [sorprés] 55.000 "peles" de lloguer... per aquest pis?
Arrendatari: Sí, que li sembla molt.
David: Home, a mi em sembla una passada.
Arrendatari: Home, també ho podríem rebaixar...
David: Però que diu, si és una ganga!»[1]
  • «Lopes: [acaramelat] Què vida, què et sembla el pis?
Lídia: Té molta llum, sembla Lloret.
Lopes: Jo havia pensat que a partir d'ara vas venint de mica en mica, i un dia deixes el raspall de dents, un altre dia deixes la pasta, i quan ja ho tinguis tot, doncs ja et podràs quedar aquí i vivim junts.
Lídia: [seriosa] Home, jo tinc moltes coses! Si una setmana porto el raspall i l'altra el "tubo", quan arribin les sabatilles hauran passat anys.»[1]
  • «Dr. Güell: Escolti, vostè no és aquell monitor del cas Matagalls, que va perdre vint "nanos" durant cinc dies a dos-cents metres de Sant Celoni.
Lopes: Perdoni, "cuidado"! Només eren dinou "nanos".
Consol: Que els va perdre? Quin espant per les famílies! Pobre gent!
Dr. Güell: Consol, que el David també hi era. Que aquest és el seu monitor.
Consol: El David? El nostre David? Ara lligo caps, devia ser aquells dies que va passar fora de casa.»[1]

Cites del capítol 2 "Tinc por"

[modifica | modifica el codi]
  • «Lopes: Que ha fet la mili Carbonell?
Carbonell: Ai fill meu... era la meva il·lusió, però no em van deixar.
Lopes: Per ser dona.
Carbonell: Per violenta...»[1]
  • «Carbonell: [enfurismada] David! Posa't aquesta camisa!
David: Què? Què li passa?
Carbonell: Vols dir que no et va un pèl petita?
David: No... no, no, jo me la veig bé, eh? Ara aquestes camises es porten així, oi Lopes?
Lopes: I tant, és la moda. Ara tot va esquifit.
Carbonell: I vols dir que aquesta camisa no és teva Lopes?
Lopes: Meva? No home no.
Carbonell: Ho dic perquè a l'etiqueta del coll i posa "José López"!
Lopes: Ah, doncs potser sí, que és meva....
David: Encara et marquen la roba com quan anàvem d'excursió?
Lopes: Deu ser una camisa antiga de quan era monitor. El que no puc entendre és com ha anat a parar una camisa meva amb la roba del David.
Carbonell: Com? Doncs com tota aquesta! Però vosaltres em preneu per imbècil o què?
David: Tota aquesta roba és teva, Lopes..?
Lopes: Mare meva, sí que en tinc! Però és que jo no ho entenc, això sembla un fet paranormal...»[1]
  • «Pol: [donant-li uns cops a l'esquena] Ei, molt bé, eh, Ramon? Puta mare, està quedant puta mare.
Ramon: Mira, és que aquí hi ha unes normes i a la cabina no ens toquem. Mai. Ningú. Cap tècnic. Per norma.
Pol: Però què estàs dient?
Ramon: A mi no em toquis amb tan de "carinyo" que ja m'han dit que perds oli.
Pol: Pots estar tranquil Ramon, jo només m'ho faig amb homes.
Ramon: "Vale"! Si és així "bueno".»[1]

Cites del capítol 3 "Tinc enveja"

[modifica | modifica el codi]
  • «Lopes: Pensa en la teva carrera. Si algú no t'hagués donat una oportunitat quan vas començar, ara no series aquí.
Ramon: Però si precisament sóc aquí perquè ningú no em va donar una oportunitat.»[1]

Cites del capítol 4 "Tinc una edat"

[modifica | modifica el codi]
  • «David: Pensa que a la teva edat, Jesucrist estava mort, era un mite i estaven apunt de publicar-li la Bíblia.»[1]
  • «Carbonell: A més a més, he deixat de fumar.
Lopes: Que ha deixat de fumar?
Carbonell: Sí, i no em va costar gens, eh? I des d'aleshores em ve més de gust menjar, i noto molt més els gustos, i les olors.
Lopes: I des de quan ho ha deixat?
Carbonell: Buf! Ara què deu fer, un quart d'hora?»[1]
  • «Carbonell: Posa'm un cafè.
David: El cafè no va gaire bé pels nervis, eh Carbonell?
Carbonell: Tampoc em vas bé tu pels nervis i bé que t'he d'aguantar.»[1]

Cites del capítol 5 "Tinc dubtes"

[modifica | modifica el codi]
  • «Emma: No Pol, si ja sabem tots que per tu una dona, és com una nevera.
Pol: Doncs si, en això tens tota la raó. Llàstima que no siguis un "tiu".»[1]
  • «David: Quina manera de llançar per la borda tota una vida de "maricon". Quanta frivolitat! Quanta mentida, Déu meu!
Pol: Perdona, jo faig el que em dóna la gana. Només faltaria...
David: Amb tot el que has hagut de lluitar i patir per acceptar-te a tu mateix, Pol, i assumir la teva sexualitat, "tiu".
Pol: Perdona, perdona, però no vaig patir gens. Ho he tingut clar des del principi.
David: "Bueno", doncs amb la família. Tot el drama, i tal.
Pol: Però quin drama, la meva família, si van estar encantats el dia que els ho vaig dir.
David: "Bueno" cony, doncs amb el món, a veure si ara resultarà que és facilíssim ser "maricón"!»[1]
  • «David: Però tia, que fas amb el ganivet de la Carbonell. Que aquest és el que tira quan s'emprenya. Que us heu discutit?
Emma: No, què va, si no l'he vist en tot el capítol.»[1]

Cites del capítol 6 "Tinc un pare hippy"

[modifica | modifica el codi]
  • «Lopes: Si us plau, no tiris cendra a terra. Fes servir el cendrer.
Oriol: No pateixis... la Terra s'ho empassa tot.
Lopes: La Terra sí, però això és gres.»[1]
  • «David: "Tiu", aquest contestador em contesta.
Lopes: Per això es diu contestador.»[1]

Cites del capítol 7 "Tinc fogots"

[modifica | modifica el codi]
  • «Lopes: Jo penso que no caldria que ni acabessis la carrera, jo et donava la titola ja. [escandalitza't] Ai, el títol, perdona!»[1]
  • «David: Perdona però és que no dono crèdit. Has quedat per sopar amb una menor?
Lopes: He quedat per parlar del programa.
David: Sí, amb llobarro. Que tothom sap que és super afrodisíac.
Lopes: Què vols que li doni? Pa amb xocolata?
David: Sí, es clar, i amb un vinet... i amb estovalles...
Lopes: Sí, amb coberts i tovallons, sí David sí.
David: Sí Lopes sí, i amb música romàntica... i amb espelmes...
Lopes: "Bueno" escolta, i si se'n va la llum?
David: I si hi ha una inundació! Lopes, on tenim la barca?»[1]

Cites del capítol 8 "Tinc destí"

[modifica | modifica el codi]
  • «Consol: [tremolant] Sabeu què trobo que té aquest pis? Que fa un fred que pela...
David: Oh clar, és que si ens deixem la nevera oberta!
Lopes: Si, ara serà culpa de la nevera. Si fa fred és perquè el seu fill ha de comprar el "butano".
David: Però si no en fa de fred Lopes.
Lopes: [amb ironia] Oi tant que no. Jo porto un "traje" de "neopreno" sota la roba per gust.»[1]
  • «Ramon: Però què dius. Les persones que no fan la "mili", són persones assenyalades, marcades, sense valors, ni principis, ni "agalles", ni pebrots.
Lopes: Si clar, per això tu no la vas fer oi?
Ramon: Jo no la vaig fer perquè em van donar per inútil! I ho porto clavat a l'ànima...»[1]

Cites del capítol 9 "Tinc nervis"

[modifica | modifica el codi]
  • «Mercedes: Lopes, me'n vaig a "sucar" amb el Cuní! Vull dir a sopar! No em truqueu amb mòbil per res, encara que exploti l'emissora.»[1]
  • «David: Ei Emma, escolta'm. Vull que em prometis una cosa. Si amb tot això de la fama, el meu caràcter, la meva personalitat, canviés i em convertís en un "gilipolles", per favor, vull que m'ho diguis.
Emma: A "vale". Ei David, t'has convertit en un "gilipolles"!
David: Gràcies, és el tipus d'ajuda que jo necessito.
Emma: Ah, doncs et tornaré a ajudar. T'has convertit en un "gilipolles" integral!»[1]

Cites del capítol 10 "Tinc una fan"

[modifica | modifica el codi]
  • «David: Però Carbonell, pensi que a partir d'avui, sense tele, podrem parlar, comunicar-nos.
Carbonell: [histèrica] I de què vols parlar?
David: [pensatiu] La humanitat ha estat 5.000 anys sense tele, alguna cosa devien dir-se collons?
Carbonell: I què es deien?
David: Carbonell, ho hem d'intentar, ha de ser possible!»[1]
  • «David: Ara amagui'l (el comandament), pensi que tinc molt força i li podria prendre amb violència.
Carbonell: [amenaçant] Tu em toques un pèl, i et menges el "mando" de primer i la tele de postres!»[1]

Cites del capítol 11 "Tinc problemes amb la mama"

[modifica | modifica el codi]
  • «David: No, Carbonell, no. La mama té un amant!
Carbonell: Bé, i que! És una dona adulta, pot tenir un amant, pot tenir el que vulgui. A més a més, és rica.
David: No és cap dona adulta, és la meva mama.
Ramon: No és adulta, és adúltera!
David: Si et foto un jec d'hòsties, ja veuràs qui és l'adúltera, imbècil.
Emma: Hola, nois! Què, David, com ho portes això de la teva mare?
Lopes: Carai, sí que corren les notícies.
David: I ara què li dic jo al meu pare, quan me'l trobi?
Ramon: Jo li diria: Papa, vigila quan entris per la porta que toparàs amb les banyes.»[1]

Cites del capítol 12 "Tinc problemes amb els papes"

[modifica | modifica el codi]
  • «Dr. Güell: [enfadat] Jo al catorze anys ja treballava.
David: Jo no sé com ho fèieu els de la teva època, però tots treballàveu!»[1]
  • «Carbonell: Però tu què vols? El carnet de conduir?
Lopes: Veig que ho ha agafat ràpid vostè també.
Carbonell: Però si això, això es fa en un tres i no res, home. Truco el "comandante" Bernabeu i ja està.
Lopes: Qui és el "comandante" Bernabeu?
Carbonell: Un amic del sud, que té una caserna a la frontera amb Gibraltar. Tu em dones una fotografia i 100.000 ptes., i en un parell de dies el carnet és teu.
Lopes: I això ja serà legal?
Carbonell: Es clar que no és legal, idiota. Però tu vols els carnet si o no?
Lopes: Si, però és que a mi, aquestes coses tan i·legals... Però que és? Un militar corrupte?
Carbonell: [amb ironia] No, és una majorette.»[1]
  • «David: [indignat] No, no, no. Ha fet com una regressió. Em renya, em castiga, em fa resar... M'ha tret 15.000 ptes. de la setmanada.
Lopes: [sorprès] Però que encara et donen setmanada?
David: No res, una cosa simbòlica.
Lopes: Tu què entens per simbòlica?
David: 150.000 ptes. al mes.
Lopes: [al·lucinat] 150?
David: Si, si, increïble "tiu"! No en tinc ni per taxis.
Lopes: I m'ho dius a mi que passo amb 60.000 ptes.?»[1]
  • «David: Papa, papa, papa... jo és que he estat pensant, i tu i jo, aquí, junts.
Dr. Güell: Si, si, ja ho sé fill meu que estem molt bé tots dos junts, però a la meva edat, viure amb un fill. Sé que m'enyoraràs, però he decidit emancipar-me.
David: Que et vols emancipar?
Dr. Güell: Si, me'n vaig a viure amb un neuròleg i un "otorrino". Si, a compartir pis amb ells, també separats.
David: [amb ironia] Què em dius? Te'n vas? Ara que estàvem tan bé.
Dr. Güell: Home, si vols em quedo quinze dies més.
David: No, no, no! Has de volar papa, has de sortir del niu! I recorda que aquí a casa, sempre tindràs un plat a taula.»[1]

Cites del capítol 13 "Tenim un amor comú"

[modifica | modifica el codi]
  • «Pol: Doncs què vols que et digui...
Emma: [dubitativa] És que és molt difícil. El David està molt bé perquè...., home, i el Lopes també està molt bé perquè.... es clar. M'entens?
Pol: Jo el que no entenc, és que amb la quantitat de "tius" que hi ha pel món, hagis hagut d'anar a fixar-te amb aquests dos impresentables.»[2]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016
  2. ↑ Plats Bruts. Primera temporada. Tots els capítols. CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Consulta 29 de desembre del 2016

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]
Viquipèdia A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a Plats Bruts (Temporada 1).



Plats Bruts

Primera  · Segona  · Tercera  · Quarta  · Cinquena  · Sisena