Vés al contingut

Rebecca Solnit

De Viquidites
Infotaula de personaRebecca Solnit
Rebecca Solnit (10 de setembre de 2010)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Bridgeport (Connecticut)
24 de juny de 1961 (63 anys)
Ocupació Historiadora de l'art, periodista, autora, escriptora i ambientalista
Modifica dades a Wikidata

Rebecca Solnit (Bridgeport, 24 de juny de 1961) és una escriptora, periodista i activista estatunidenca.

  • Caminar es torna parla en una manifestació o marxa, i bona part de la història ha estat escrita amb els peus dels ciutadans caminant per les seves ciutats. Aquest caminar és una demostració física de convicció política o cultural i una de les formes més universalment accessibles d'expressió pública.[1]
(en anglès) Walking becomes speech in these demonstrations and uprisings, and a lot of history has been written with the feet of citizens walking through their cities. Such walking is a bodily demonstration of political or cultural conviction and one of the most universally available forms of public expression.
Wanderlust: a history of walking, 2000.
  • El que succeeix en els desastres naturals demostra tot el que un anarquista sempre ha volgut manifestar sobre el triomf de la societat civil i el fracàs de l'autoritat institucional.[2]
(en anglès) What happens in disasters demonstrates everything an anarchist ever wanted to believe about the triumph of civil society and the failure of institutional authority.
A BOMB magazine, tardor de 2009.
  • Esdevenir creador és fer el món per als altres, no només el món material, sinó el món de les idees que regulen el món material, els somnis que somniem i vivim junts.[3]
(en anglès) To become a maker is to make the world for others, not only the material world but the world of ideas that rules over the material world, the dreams we dream and inhabit together.
The Faraway Nearby, 2013.
  • L'optimisme suposa que tot anirà bé sense el nostre esforç; el pessimisme assumeix que tot és irremeiable; amb tots dos, no fem res.[4]
(en anglès) Optimism assumes all will go well without our effort; pessimism assumes it's all irredeemable; both let us do nothing.
The Guardian13 de març de 2017.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Solnit, 2000, p. 217.
  2. Taylor, Astra «Rebecca Solnit by Astra Taylor». BOMB Magazine, (tardor 2009) [Consulta: 12 juliol 2017].
  3. «Fuck Yeah Rebecca Solnit». Ode to Rebecca Solnit. Arxivat de l'original el 1502770471. [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. Solnit, 2017.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]

Enllaços extens

[modifica | modifica el codi]