Vés al contingut

Jean-Jacques Rousseau

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Rousseau)
Infotaula de personaJean-Jacques Rousseau
Retrat de Jean-Jacques Rousseau
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ginebra
28 de juny de 1712
Mort Ermenonville (França)
2 de juliol de 1778 (66 anys)
Ocupació Filòsof, escriptor, compositor clàssic, musicòleg, novel·lista, autobiògraf, pedagog, naturalista, dramaturg, enciclopedista, epistològraf, politòleg, assagista, crític musical i botànic
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 28 de juny de 1712 — Ermenonville, Picardia, 2 de juliol de 1778) fou un pensador, escriptor, enciclopedista i filòsof suís.

  • Com més feble és el cos, més mana; com més fort és, més obeeix.[1]
(en francès) Plus le corps est faible, plus il commande; plus il est fort, plus il obéit.
  • És molt difícil sotmetre a l'obediència aquell que no busca manar.[1]
(en francès) Il est très difficile de réduire à l'obéissance celui qui ne cherche point à commander.
  • La dona observa i l'home enraona.[2]
(en francès) La femme observe et l'homme raisonne.
  • Qui no avorreix molt el vici no estima gaire la virtut.[1]
  • Hem de ser severs per ser justos.[3]
(en francès) Il faut ètre sévère pour étre juste.
De l'Economie Politique.

Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1755)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes) publicat l'any 1755:

  • El primer home que, havent tancat un terreny, gosà dir: Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure'l, fou el fundador de la societat civil. Quants crims, guerres i morts, quantes misèries i quants horrors hauria estalviat al gènere humà el qui, arrencant les estaques o omplint el fossat, hagués cridat als seus semblants: «Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú.»[4]
(en francès) Le premier qui, ayant enclos un terrain, s'avisa de dire: Ceci est à moi, et trouva des gens assez simples pour le croire, fut le vrai fondateur de la société civile. Que de crimes, que de guerres, de meurtres, que de misères et d'horreurs n'eût point épargnés au genre humain celui qui, arrachant les pieux ou comblant le fossé, eût crié à ses semblables : «Gardez-vous d'écouter cet imposteur; vous êtes perdus, si vous oubliez que les fruits sont à tous, et que la terre n'est à personne».

Júlia o la nova Eloïsa (1761)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions d'Emili (Julie ou la Nouvelle Héloïse), novel·la publicada l'any 1761:

  • Les autèntiques necessitats mai tenen excès.[2]
(en francès) Les vrais besoins n'ont jamais d'excès.
  • Tot home és util per a la humanitat pel simple fet d'existir.[2]
(en francès) Tout homme est utile à l'humanité par cela seul qu’il existe.
  • Tot home té assignat el seu lloc en el millor ordre de les coses.[5]
(en francès) Tout homme à sa place assignée dans le meilleur ordre des choses.

Emili (1762)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions d'Emili (Émile ou De l'éducation), novel·la publicada l'any 1762:

  • Sóc esclau dels meus vicis i lliure dels meus remordiments.[2]
(en francès) Je suis esclave par mes vices et libre par mes remords.
Emili. Llibre II.
  • El més feliç és aquell qui pateix menys les penes; el més miserable és aquell qui sent menys plaer.[6]
(en francès) Le plus heureux est celui qui souffre le moins de peines; le plus misérable est celui qui sent le moins de plaisir.
Emili. Llibre II.

El Contracte Social (1762)

[modifica | modifica el codi]
  • La més antiga de totes les societats, i l'única natural, es la de la família.[7]
(en francès) La plus ancienne de toutes les sociétés, et la seule naturelle, est celle de la famille.
El Contracte social. Llibre I. Cap. II. Des premières sociétés, 1762.
  • Tot el poder prové de Déu, ho confesso, però totes les malalties també.[7]
(en francès) Toute puissance vient de Dieu, je l'avoue; mais toute maladie en vient aussi.
El Contracte social. Llibre I. Cap. III. Du droit du plus fort., 1762.
  • Els homes no poden generar noves forces, sinó que només uneixen i dirigeixen les que existeixen.[7]
(en francès) Les hommes ne peuvent engendrer de nouvelles forces, mais seulement unir et diriger celles qui existent.
El Contracte social. Llibre I. Cap. VI. Du pacte Social, 1762.
(en francès) Quand la législation s'affaiblit, les mœurs dégénèrent
El Contracte social. Llibre IV. Cap. VIII. De la religion civile., 1762.

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
(en francès) La patience est amère, mais ses fruits sont doux.
També existeix una dita popular similar: "La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruit dolç". Algunes fonts, però, indiquen que és una dita d'origen persa.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bolinches, 2005.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jean-Jacques Rousseau a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  3. Harbottle; Dalbiac, 1908.
  4. Alegret, Lluís. Joan Garcia Oliver: retrat d'un revolucionari anarcosindicalista. Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 37 (Testimonis). ISBN 978-8498090499. 
  5. Quintana Cabanas, Josep Maria «El concepte de naturalesa i d'estat de naturalesa en Rousseau» (PDF). Temps d'Educació, Núm. 39, (2010), pàg. 223-234. ISSN: 0214-7351 [Consulta: 25 juny 2013].
  6. «Dictionnaire Littré en ligne». [Paris]: Reverso-Softissimo, 2013. [Consulta: 21 desembre 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Collison; Collison, 1980.
  8. Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres complètes de J.J. Rousseau. Paris: Verdière; A. Sautele et C. ; A. Dupont et Roret, 1826, p. 551 [Consulta: 31 agost 2014]. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]