Sàtires

Les Sàtires és una col·lecció de poemes satírics publicat per l'autor romà Juvenal entre el final del segle I i el començament del segle II.

Citacions

«És difícil no escriure sàtires.»^[1]
(en llatí) Difficile est satiram non scribere.
Saturae I
«La indignació inspira els meus versos.»^[1]
(en llatí) Facit indignatio uersum.
Saturae I
«L'honradesa és lloada, però es mor de fred.»^[1]
(en llatí) Probitas laudatuir et alget.
Saturae I

«La crítica perdona els corbs i maltracta els coloms.»^[1]
(en llatí) Dat ueniam coruis, uexat censura columbas.
Saturae II
«Del semblant, no te'n fiïs pas.»^[1]
(en llatí) Frontis nulla fides.
Saturae II

«Roma, tot té el seu preu.»^[1]
(en llatí) Omnia Romae cum pretio.
Saturae III

«La teva cara delata la teva edat.»^[1]
(en llatí) Facies tua conputat annos.
Saturae VI
«No hi ha res més insuportable que una dona rica.»^[1]
(en llatí) Intolerabilius nihil est quam femina dives.
Saturae VI
«Això vull, així ho mano, que valgui la meva voluntat com a raó.»^[1]
(en llatí) Hoc uolo, sic iubeo, sit pro rationes uoluntas.
Saturae VI

«La sola i única noblesa és la virtut.»^[1]
(en llatí) Nobilitas sola est atque unica virtus.
Saturae VIII

«Els fats governen els homes.»^[1]
(en llatí) Fata regunt homines
Saturae IX
«La llengua és la pitjor part d'un mal esclau.»^[1]
(en llatí) Lingua mali pars pessima servi.
Saturae IX
«Sense que ens n'adonem, ens sorprèn la vellesa.»^[1]
(en llatí) Obrepit non intellecta senectus.
Saturae IX

«El viatger amb la bossa buida cantarà davant del lladre.»^[1]
(en llatí) Cantabit uacuus coram latrone uiator.
Saturae X
«Pa i circ.»^[2]
(en llatí) Panem et circenses.
Saturae X
«Una ment sana en un cos sa.»^[1]
(en llatí) Mens sana in corpore sano.
Saturae X
«Només la mort revela que poqueta cosa és el pobre cos humà.»^[1]
(en llatí) Mors sola fatetur quantula sint hominum corpuscula.
Saturae X

«L'única raó de viure està en el paladar.»^[1]
(en llatí) In solo uivendi causa palato est.
Saturae XI
«La vellesa és més temible que la mort.»^[1]
(en llatí) Morte magis metuenda senectas.
Saturae XI
«Cal conèixer la pròpia mesura.»^[1]
(en llatí) Noscenda est mensura sui.
Saturae XI

«El diner perdut es plora amb llàgrimes sinceres.»^[1]
(en llatí) Ploratur lacrimis amissa pecunia veris.
Saturae XIII

«Creix l'amor als diners tant com creix la mateixa riquesa.»^[2]
(en llatí) Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia creuit.
Saturae XIV
«Qui vol fer-se ric, també vol fer-se'n ràpidament.»^[1]
(en llatí) Diues qui fieri uolt,
et cito uolt fieri
Saturae XIV
«El guany fa bona olor, sigui de la mercaderia que sigui.»^[1]
(en llatí) Lucri bonus odor ex re qualibet.
Saturae XIV
«El vici enganya amb l'aparença i l'ombra de la virtut.»^[1]
(en llatí) Fallit enim uitium specie uirtutis et umbra.
Saturae XIV
«Tots ens inclinem a imitar les coses vergonyoses i depravades.»^[1]
(en llatí) Dociles imitandis
turpibus ac prauis omnes sumus,
Saturae XIV
«A l'infant és degut el més gran respecte.»^[1]
(en llatí) Maxima debetur puero reverentia.
Saturae XIV
«La custòdia d'una gran fortuna és digna de llàstima.»^[1]
(en llatí) Misera est magni custodia census.
Saturae XIV

Juvenal. Sàtires. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 138-139).
Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.